Després de veure'l al Combinat m'havia quedat amb les ganes de veure l'espectacle complet de Cris Oller o sigui que vaig anar al café-teatre de la Setmana del Pallasso on tracten al públic a cos de rei: Entrada a euros, però et regalaven una consumissió i et posaven un còctel de fruits secs a la taula.
L'espectacle de Cris Oller va ser molt més malabarístic del què em pensava (millor!) A la manipulació de barrets que vam veure a l'Ateneu, s'hi van sumar malabars amb "sabres", exercicis remarcables de llaç rollo Buffalo Bill fins i tot hi va haver un moment de tres llaços. L'espectacle té un format de carrer amb gags típics del gènere i amb voluntaris del públic, però a més desplega moltes tècniques diferents (monocicle, globoflexia...).
Gròmic és d'aquells mags còmics que ensenyen tots els trucs i aquí hi ha la gràcia junt amb un personatge força ben treballat, com de gremblin entranyable. El millor moment va ser el dels voluntaris amb els quals s'intentava comunicar sense paraules.
El mim del final va voler explicar una història potser una mica massa convencional i amb massa personatges i es feia una mica farragosa.
L'espectacle de Cris Oller va ser molt més malabarístic del què em pensava (millor!) A la manipulació de barrets que vam veure a l'Ateneu, s'hi van sumar malabars amb "sabres", exercicis remarcables de llaç rollo Buffalo Bill fins i tot hi va haver un moment de tres llaços. L'espectacle té un format de carrer amb gags típics del gènere i amb voluntaris del públic, però a més desplega moltes tècniques diferents (monocicle, globoflexia...).
Gròmic és d'aquells mags còmics que ensenyen tots els trucs i aquí hi ha la gràcia junt amb un personatge força ben treballat, com de gremblin entranyable. El millor moment va ser el dels voluntaris amb els quals s'intentava comunicar sense paraules.
El mim del final va voler explicar una història potser una mica massa convencional i amb massa personatges i es feia una mica farragosa.
Comentaris