Fan falta més artistes! Més ben dit, fa falta promocionar-los, valorar-los adequadament, reconèixer la seva aportació. La societat europea, després d’unes dècades de desenvolupament tecnològic intens i d’un augment significatiu de benestar social, necessita deixar pas a una nova etapa on prevalgui l’art i el pensament. Cal pair el progrés aconseguit i cal omplir-lo de contingut. Una societat pot funcionar molt bé, desenvolupar-se econòmicament i tècnicament, però sense els artistes li faltarà sensibilitat, li faltarà vibració, li faltarà expressivitat, li faltarà contingut, li faltarà ànima. Les societats repressores dirigeixen o persegueixen l’expressió artística; les societats manipuladores la domestiquen amb subvencions; les societats obertes i creatives la promocionen.
Esdevenir artista no és, essencialment, exercir un ofici o una professió, és una vocació que implica un estil de vida concret. L’art esdevé el pal de paller que aglutina, renova, canalitza i projecta les energies de l’artista, relativitzant coses tan habitualment desitjades com la seguretat i el comfort. Per això els artistes són mirats amb certes reticències perquè, en definitiva, estan qüestionant els models convencionals de comportament. Ser artista és, inevitablement, anar contra corrent i aquí és on rau la seva originalitat, la seva significativitat, i també, la seva incomprensió. L’artista és un personatge atípic i alliberat que, veient la realitat amb uns altres ulls, ens fa sortir de rutines, de clixés, d’enquadraments..., i ens fa vibrar, emocionar, pensar, descobrir, interioritzar. El veritable artista no es dedica a entretenir, sinó a comunicar bellesa, a comunicar pensament, a comunicar valors, a comunicar transcendència. Els artistes són l’ànima de la societat.
Esdevenir artista no és, essencialment, exercir un ofici o una professió, és una vocació que implica un estil de vida concret. L’art esdevé el pal de paller que aglutina, renova, canalitza i projecta les energies de l’artista, relativitzant coses tan habitualment desitjades com la seguretat i el comfort. Per això els artistes són mirats amb certes reticències perquè, en definitiva, estan qüestionant els models convencionals de comportament. Ser artista és, inevitablement, anar contra corrent i aquí és on rau la seva originalitat, la seva significativitat, i també, la seva incomprensió. L’artista és un personatge atípic i alliberat que, veient la realitat amb uns altres ulls, ens fa sortir de rutines, de clixés, d’enquadraments..., i ens fa vibrar, emocionar, pensar, descobrir, interioritzar. El veritable artista no es dedica a entretenir, sinó a comunicar bellesa, a comunicar pensament, a comunicar valors, a comunicar transcendència. Els artistes són l’ànima de la societat.
Comentaris
gracies
A la societat cal oferir-li tot tipus de cultura perquè Pugui triar i no sentir-se exclòs tant en formació com En continguts culturals
Quan es posa un filtre a la cultura ,sol·licituds , subvencions és que la societat no esta madura necessita que algú la dirigeixi i el Govern dirigeix una política al seu antull ja que la cultura fa progressar a la societat , però també pot manipular a favor d'aquells submissos i del progrés
politic
I aquell que es dedica en cos i ànima al seu treball i que no combrega , perquè els polítics manen sobre els funcionaris i aquests no coneixen la realitat de cada sector cultural se'ls fa homenatges Quan ja estan morts
Sense artistes ells no podrien treballar i ens gastem mes de la meitat del pressupost de cultura en el funcionariado sense resultats positius de creixement Cultural, quants anys han passat des de la Democràcia i seguin sense deixar créixer a la societat amb naturalitat
I quan arriba una crisis com l'actual on la cultura es converteix en alguna cosa on es pot estalviar i comença una reducció de la contractació d'espectacles és que no la valorem gens.
però els mateixos artistes també tenim culpa d'això , possiblement perquè cada vegada hi ha mes artistes mercantilistas