ENTREVISTA A ROSA MARIA PELÁEZ RIOS
Esplugues de Llobregat, 1983
Llicenciada a l’INEFC (Ciències de l’activitat Física i l’Esport) l’any 2005, té el títol d’Entrenadora Nacional de Gimnàstica Artística Femenina. Ha treballat com a entrenadora en diversos collegis, clubs centres esportius. Primera classificada al Campionat d’Espanya Individual en categoria sènior, en Trampolí (cama elàstica). Membre de la selecció catalana. 1ª classificada en el Campionat d’Espanya de Seleccions Autonòmiques i 40ª classificada en el Campionat del Món per Edats, celebrat a Hannover (Alemanya). Ha estat pòdium en diferents torneigs Internacionals.
Membre de l’espectacle-performance “Sextant” realitzat durant el Fòrum Universal de les Cultures a Barcelona, de l’espectacle “Splash Acrobathic Show” i dels espectacles “Freaks”, “La Fera Ferotge”, “Gran Callum”, “Paràsitum?” i d’altres amb la companyia “Gogimagog” de teatre de carrer. Ha actuat a l’espectacle “A centímetros del suelo”, de bàscula i equilibris acrobàtics, amb la Companyia “Trix” i com artista aèria en el “Claudios Circus”, celebrat entre desembre de 2007 i gener de 2008 a Madeira (Portugal).
Que és per tu el circ?
El circ és un art que engloba moltes coses. Pots expressar des de sentiments, dir una idea, desenvolupar un personatge, explicar una història, tot amanit amb la tècnica del circ, que és molt àmplia.
Per què vas decidir dedicar-te al circ?
Jo personalment, vinc del món de la gimnàstica i ho porto com a dins. Quan vaig deixar la competició vaig descobrir el circ i vaig veure que era un art molt més obert que la competició, té moltes més sortides i a nivell econòmic també t’ho pots muntar molt millor.
És a dir que tu el circ no l’has estudiat?
Efectivament, jo a partir de l’acrobàcia que faig des de petita he anat aprenent molt ràpid perquè portava una base molt feta, però normalment s’estudia. Tradicionalment s’aprenia mitjançant les famílies, però ara hi han escoles i està tot molt més graduat.
Com t’ho has fet per aprendre les disciplines?
Sobretot autodidacta, i també amb ajudes de professors i de companys que m’han ajudat.
Has de tenir algunes aptituds o coneixements per entrar al mon del circ?
Si tens unes aptituds molt millor, però tothom, qui més qui menys pot fer alguna cosa. Pots fer malabars que no és tan físic, teles que exercites una part del cos, però és una art oberta a tothom.
És difícil psicològicament i econòmicament viure del circ?
Una mica perquè és bastant irregular. Ara tens un contracte aquí per tants mesos o tants dies, després qui sap. Tens un futur molt incert. Llavors has de ser o molt bo, o que et coneguin, o tenir una companyia, és una mica difícil.
Acostumes a fer alguna cosa just abans d’un espectacle?
Normalment acostumo a escalfar de la mateixa manera. Faig els mateixos exercicis, exercicis de respiració per calmar els nervis, sempre el mateix ritual.
I quan acaba la funció i veus que a la gent li ha agradat i t’aplaudeix, que sens?
Internament molt contenta i externament molt cansada, perquè poses molta més energia de la que fa falta, l’adrenalina, el públic i tot fa que tinguis un desgast físic molt gran.
Quina és la teva màxima dins el circ?
Jo sóc molt ambiciosa. A mi m’agradaria treballar amb una companyia de renom, o formar la meva pròpia companyia, i acabar creant una escola de circ.
En el moment que veus que no tens edat per continuar fent el que fas, que et planteges? De què pots treballar?
Jo no em tanco cap porta però m’agrada molt el món de l’ensenyament, com que sóc professora, m’agradaria poder ensenyar i transmetre la meva passió a la gent.
En el món del circ sempre hi ha hagut tradició familiar. Això encara passa o s’ha perdut?
No s’ha perdut, perquè encara existeixen circs de famílies, però cada cop menys. Els circs de família cada cop tenen menys tècnica i més animals. És un altre tipus de circ. El circ contemporani es decanta cap a una altra banda.
Que creus que a de tenir un circ per triomfar?
Sobretot molt de treball i anar-se guanyant la fama. El que passa es que si a més tens diners pots fer qualsevol “birgueria”.
Circ fix o ambulant?
A mi m’agrada tot. M’agradaria fer temporades de circ fix i temporades ambulant. El fet de viatjar és molt màgic i l’essència del circ tradicional es basa en viatjar.
Circ amb animals o sense?
Sense, amb animals estaríem parlant d’una altra cosa.
Si tornessis a néixer, triaries la mateixa vida que has tingut o en buscaries una altra?
Mai es pot dir, però no hauria competit i m’hauria basat en entrenar-me des de petita per fer circ.
Esplugues de Llobregat, 1983
Llicenciada a l’INEFC (Ciències de l’activitat Física i l’Esport) l’any 2005, té el títol d’Entrenadora Nacional de Gimnàstica Artística Femenina. Ha treballat com a entrenadora en diversos collegis, clubs centres esportius. Primera classificada al Campionat d’Espanya Individual en categoria sènior, en Trampolí (cama elàstica). Membre de la selecció catalana. 1ª classificada en el Campionat d’Espanya de Seleccions Autonòmiques i 40ª classificada en el Campionat del Món per Edats, celebrat a Hannover (Alemanya). Ha estat pòdium en diferents torneigs Internacionals.
Membre de l’espectacle-performance “Sextant” realitzat durant el Fòrum Universal de les Cultures a Barcelona, de l’espectacle “Splash Acrobathic Show” i dels espectacles “Freaks”, “La Fera Ferotge”, “Gran Callum”, “Paràsitum?” i d’altres amb la companyia “Gogimagog” de teatre de carrer. Ha actuat a l’espectacle “A centímetros del suelo”, de bàscula i equilibris acrobàtics, amb la Companyia “Trix” i com artista aèria en el “Claudios Circus”, celebrat entre desembre de 2007 i gener de 2008 a Madeira (Portugal).
Que és per tu el circ?
El circ és un art que engloba moltes coses. Pots expressar des de sentiments, dir una idea, desenvolupar un personatge, explicar una història, tot amanit amb la tècnica del circ, que és molt àmplia.
Per què vas decidir dedicar-te al circ?
Jo personalment, vinc del món de la gimnàstica i ho porto com a dins. Quan vaig deixar la competició vaig descobrir el circ i vaig veure que era un art molt més obert que la competició, té moltes més sortides i a nivell econòmic també t’ho pots muntar molt millor.
És a dir que tu el circ no l’has estudiat?
Efectivament, jo a partir de l’acrobàcia que faig des de petita he anat aprenent molt ràpid perquè portava una base molt feta, però normalment s’estudia. Tradicionalment s’aprenia mitjançant les famílies, però ara hi han escoles i està tot molt més graduat.
Com t’ho has fet per aprendre les disciplines?
Sobretot autodidacta, i també amb ajudes de professors i de companys que m’han ajudat.
Has de tenir algunes aptituds o coneixements per entrar al mon del circ?
Si tens unes aptituds molt millor, però tothom, qui més qui menys pot fer alguna cosa. Pots fer malabars que no és tan físic, teles que exercites una part del cos, però és una art oberta a tothom.
És difícil psicològicament i econòmicament viure del circ?
Una mica perquè és bastant irregular. Ara tens un contracte aquí per tants mesos o tants dies, després qui sap. Tens un futur molt incert. Llavors has de ser o molt bo, o que et coneguin, o tenir una companyia, és una mica difícil.
Acostumes a fer alguna cosa just abans d’un espectacle?
Normalment acostumo a escalfar de la mateixa manera. Faig els mateixos exercicis, exercicis de respiració per calmar els nervis, sempre el mateix ritual.
I quan acaba la funció i veus que a la gent li ha agradat i t’aplaudeix, que sens?
Internament molt contenta i externament molt cansada, perquè poses molta més energia de la que fa falta, l’adrenalina, el públic i tot fa que tinguis un desgast físic molt gran.
Quina és la teva màxima dins el circ?
Jo sóc molt ambiciosa. A mi m’agradaria treballar amb una companyia de renom, o formar la meva pròpia companyia, i acabar creant una escola de circ.
En el moment que veus que no tens edat per continuar fent el que fas, que et planteges? De què pots treballar?
Jo no em tanco cap porta però m’agrada molt el món de l’ensenyament, com que sóc professora, m’agradaria poder ensenyar i transmetre la meva passió a la gent.
En el món del circ sempre hi ha hagut tradició familiar. Això encara passa o s’ha perdut?
No s’ha perdut, perquè encara existeixen circs de famílies, però cada cop menys. Els circs de família cada cop tenen menys tècnica i més animals. És un altre tipus de circ. El circ contemporani es decanta cap a una altra banda.
Que creus que a de tenir un circ per triomfar?
Sobretot molt de treball i anar-se guanyant la fama. El que passa es que si a més tens diners pots fer qualsevol “birgueria”.
Circ fix o ambulant?
A mi m’agrada tot. M’agradaria fer temporades de circ fix i temporades ambulant. El fet de viatjar és molt màgic i l’essència del circ tradicional es basa en viatjar.
Circ amb animals o sense?
Sense, amb animals estaríem parlant d’una altra cosa.
Si tornessis a néixer, triaries la mateixa vida que has tingut o en buscaries una altra?
Mai es pot dir, però no hauria competit i m’hauria basat en entrenar-me des de petita per fer circ.
Comentaris