Les produccions del CAER de la temporada "passada"

Sempre és interessant valorar com s'inverteixen els dines que ajuden a dignificar el circ. Una de les institucions que hi està contribuint més (no la única) és la CAER de Reus. Fem un repàs, fins on jo en tinc coneixement. Tothom qui vulgui hi pot dir la seva. Per mi és una de les iniciatives públiques més ben dutes a terme.

No parlaré del què serien les produccions "no-de-circ" (com El Messies de Patrick Barlow, la vida lluny del poetes, La nit més freda i Días mejores), tampoc de la contribució als festivals Trapezi i Cos, ni de la contribució en la programació en els teatres reusencs (que són abundants), ja que no sé com funciona ¿ho programen ells tot? ¿programen una part?¿només distribueixen calers? no ho sé, en qualsevol cas la programació de circ i art escèniques a Reus són envejables.

Espectacle inaugural del Trapezi:
Ja ho vam comentar. Resumint la meva opinió: Un espectacle molt mesurat i ben resolt amb un potencial tècnic molt alt, que tinc la impressió que va agrada a totes les edats. Molt "resulton". No era arriscat, però potser no cal que totes les produccions amb diner públic siguin arriscades, tractant-se d'un art marginal com el circ, potser mostrant i demostrant que es poden fer coses potents amb poc temps d'assaig n'hi hagi prou. Jo vaig torbar a faltar que l'Anisset es pogués mostrar en tot el seu esplendor caòtic.

Kampingplatz de Deados:
No l'he vist o sigui que quan el vegi ja en parlaré tot i que pel què m'han comentat està molt en la línia del seu anterior espectacle.

Déu ni do de Aticus:
Una gran estructura i un espectacle basat en córrer d'un número a l'altre. No en va els protagonistes volen "convèncer" als espectadors que estan al millor parc d'atraccions del món. Penso que està prou aconseguit, els dos personatges són divertits i sobretot apel·len a un públic familiar. Dels números que van desgranant destacaria la varietat, des de la tècnica al màstil, fins al ponting esbojarrat. Altres resulten més ferragosos degut a coses que s'han de muntar, com el primer de la bicicleta, que potser no sigui la millor manera de començar, però de seguida remunten. Crec que és una producció, que, a banda de la inversió en l'espectacular estructura, té idees que funcionen molt bé. Potser encara es podria jugar més amb les segones intencions amagades sota els parcs d'atraccions, però amb un llenguatge planer i amb gags més pròxims al clown que a l'humor absurd s'acosten a un públic més ampli.

Anderdesí de Zirkus Frak:
És la producció més arriscada (dramatúrgicament) de les produccions del CAER (de les que jo he vist). Jo me la prenc com una obra conceptual, ja que és el què més em va interessar de la proposta. Comparada amb les altres és de la que tinc més coses per dir, des del meu punt de vista té més suc, tot i que no crec que sigui la més reeixida. Es tracta d'un circ, o més aviat una parada de fira, per on desfilen grans artistes, en realitats peixos, que van sortint d'una nevera portàtil i que el presentador va presentant amb pompa i parsimònia i manipula de manera grotesca. L'escenografia és atractiva, un espai circular tancat de fusta i ferro que s'obra per oferir-nos l'espectacle i es tanca en acabat. També hi ha projeccions laterals de diapositives submarines i un preludi en forma de projecció on es veu el presentador/domador movent peixos morts per sota de l'aigua.

Crec que la proposta, un com plantejat el concepte, es perd en l'escenografia i projeccions que tenen una importància secundaria, que despisten més que aprofundeixen en el tema. També la projecció inicial no em sembla que ens ajudi a situar-nos, per original que sigui, la veig més adequada potser com a tancament de l'espectacle. Tal i com jo l'entenc l'espectacle critica una manera de fer circ on els artistes estan com peix fora de l'aigua, o sigui, ja no són peixos (peces) sinó menjar (pescados) que l'únic que engendren en mig d'una pista és la pestilència de la seva pròpia putrefacció. M'encanta la idea! Però crec que no s'aprofita prou el potencial que té. L'espectacle es desenvolupa amb el presentador presentant monòtonament a cada un dels peixos, el qual és manipulat per a fer un número, el peix pallasso, el faquir, el peix bala. El problema és que un cop vist un, l'espectador ja s'imagina tot el què passarà i quan el presentador anuncia el següent número ja sabem el què veurem. Estic d'acord amb què això passa en alguns espectacles, però si converteixes el teu espectacle amb una còpia exacte del que critiques potser sí que aconsegueixes treure-li la vena dels ulls a algú del públic, però, al mateix temps, els decepciones (com fan els espectacles que són objecte de la crítica). Tot el conjunt guanyaria interès si hi hagués algun tipus de manipulació més tècnica o artística, ja que sinó el que veiem és una persona movent un peix i prou. Igual que en el text de l'obra, que per comptes d'utilitzar un llenguatge irònic que doni peu a buscar el doble sentit, imita simplement el parlar d'un presentador pesat.

Per últim, ja que vaig percebre que hi havia persones del públic que no trobaven bé "malgastar" menjar per a fer un espectacle. Opinió que no comparteixo ni de bon tros i que, a més, torbo que despista del tema interessant de l'espectacle. Proposo les tres frases per evitar discussions sobre si és lícit utilitzar/tirar/punxar/esbudellar peixos en un espectacle:

1. "Després de l'espectacle faig croquetes amb el peixos". A més, es pot treure un Tapper amb algunes croquetes i repartir-les.
2. "Uns pocs s'han de sacrificar per transmetre el missatge". Amb lo qual treus una llista per recollir signatures en contra de la pesca i demanes el número de compte perquè si tan preocupats estan facin una donació a la causa.
3. "No estan morts, estan fent apnees inverses". O sigui que estan especialment entrenats per aguantar la respiració sobre l'aigua. Si a això hi afegim una mirada desorbitada, segur que ningú segueix preguntant.