La gira per Alemanya d'aquest circ va fer parada al parc central de Münster i no vaig poder evitar anar a veure a aquest mite dels pallassos que és Oleg Popov. Potser el coneixereu perquè els últims anys ha estat la imatge del Festival Internacional de Montecarlo.
L'home està certament gran i els seus números han adquirit una mecànica que resulta una mica distant. Tot i així encara s'albira el romanticisme i la elegància que hagin pogut tenir. Va fer l'entrada del sol i el cistell (sense gos), la de la rata i la lluna i la del robot malabarista. Tot i així la força humorística de l'espectacle l'assumia Gagik Avetisyan un pallasso de represa vestit de Charlot, però que no actuava com Charlot sinó com un pallasso de represa realment hiperactiu i efectiu. Ell marcava el ritme de l'obra i no una espècie de presentador prescindible que sortia de tan en tant.
Els números estaven marcats per la musculatura i la xuleria, amb sortides xavacanes i fins i tot inesperadament cutres per l'envergadura del circ. A les barres asimètriques hi havia els Vitaly Kozlov Gruppe un dels quals també feia un interessant número de corretges amb les quals era aixecat i dipositat en una banyera al mig de la pista, creant efectes interessants.
També hi va haver no-sé-quants números de grans il·lusions que treien un darrera l'altre amb la maga Magic Woman Urbanovitch. Un número de diàbolo a la antiga amb Anton und Katja Tarbeev. Un número d'equilibris amb el Duo Shulga & Kiroushenkov, que tornaven a sortir amb un número de banquina prou bo (com a Trio Kiroushenkov). També un curiós número de contorsió amb Rodion & Juliette Girgenov i un de trapezi en una espècie d'esfera de Juliette Girgenov. També un d'antipodisme amb estores (fins a 5) prou interessant.
Pel què fa als animals un número molt bo de doma de cavall sense regnes de Iuri Volodchenkov i un número amb gossos de moltes mides que anaven fent coses a tota pastilla (lo típic arrossegar coses, saltar, passar entre les cames...).
I la estrella de l'espectacle i gran final: L'esfera de la mort amb 4 motoristes brasilers Diorio Motorrad Stunt Team. Amb l'afegit que quan els quatre motoristes estaven girant dins l'esfera aquesta es desencaixava per la meitat i quedaven dos motoristes donant voltes en una cúpula sense res a sota.
En resum, uns números interessants, però una composició de l'espectacle molt poc atractiva. I una música que era mig enllaunada mig en directe.
Comentaris