Passa al contingut principal

Bru de Sala renuncia a la presidència del Consell de les Arts

Ha sortit últimament a la premsa la notícia que Xavier Bru de Sala ha abandonat el Consell de les Arts, una institució que no em representa ja que no té cap membre que representi el circ. Per a mi això és tant greu com que no es pugui parlar una llengua oficial al Congrés dels Diputats.

Comentaris

URI ha dit…
Anem bé...
Anònim ha dit…
Si mires la premsa d'avui divendres , els músics que van reclamar Presència en el consell de les Arts, continuen reclamant, No entenc com els professionals circenses no van reclamar la seva Presència ,serà pels compromisos adquirits , per les subvencions que alguns reben ,pel tracte de favor que reben, El que ha passat en el Palau , i en el Consell ens mostra com la gent tendeix en aprofitar-se dels demes , per a fer-se la seva mansió , o per voler ser el President Manaire , en aquest país es tendeix mes al teatre Polític que El teatre cultural , és una manera de fer , que preval mes el pelotero premiat i subvencinable , que l'ètica personal i això comporta perduas en la cultura que pel que sembla ningú controla

Avui Una dona exposava en cartes al director , que amb 5 fills Separada sense aportació del pare el jutge li ratira per salda el deute de 375 euros els electrodomèstics de la seva propietat.
Anònim ha dit…
Karoli, sempre estas igual.
Que fas tu perque las coses canviin?
Anònim ha dit…
Fer el meu treball com sempre amb ètica personal que vol dir no aprofitar-me de ningú, difondre el circ i alegrar la vida als de més i com no la meva, et sembla poc i No sóc el unico que parla del tema Ahir a la nit he rebut la revista de Festa Cultures i la publico per a Complementar l'escrit www.fiestacultura.com/fc40.html

Revista Fiesta cultura nº 40 Otoño.2009

editorial

Los X Encuentros Profesionales de las Artes de Calle de Euskadi –Artekale- tienen la virtud de reflexionar sobre el funcionamiento de la actividad cultural. Uno de los ponentes, Xavier Marcé (Focus y ex director del Instituto de Industrias Culturales de Cataluña), explicó de una manera clara, didáctica y con una sinceridad que hay que agradecer, el funcionamiento de Focus, probablemente la empresa teatral privada más importante que exista en el estado español. Entre sus afirmaciones Marcé lanzó la idea de que las ayudas institucionales al teatro debían desaparecer, excepción hecha de aquellas empresas que optaban por la creación de productos de vanguardia que tenían difícil salida en el mercado. No hay que ser un lince para comprender que las consecuencias de las anteriores afirmaciones serían nefastas para las compañías de teatro y para las salas, caso de llevarse a cabo. Un proyecto similar ya estuvo a punto de concretarse con la primera orden de ayudas que publicó el PP tras su llegada al poder. La idea predominante en aquel entonces limitaba el acceso a las ayudas institucionales a las empresas que regentaban un teatro, pero excluía a las empresas de compañías. Entonces, Ana María Cisquella (Dagoll Dagom), como representante de la Asociación de Empresas Teatrales Catalanas, Teater, se desplazó inmediatamente a Madrid y logró convencer al INAEM del problema que generaría dicha orden. La actual afirmación de Marcé reincide en el modelo liberal norteamericano en el que la cultura no se considera un bien que haya que subvencionar. Y he aquí donde radica el meollo de la cuestión. La subvención se ha convertido en sinónimo de dádiva. Algunos de los actuales responsables políticos hacen un uso tan personal de estas ayudas que sus decisiones conllevan premios y castigos para las compañías teatrales según la afinidad a su persona. La objetividad luce por su ausencia. La pregunta que Fiestacultura lanza a los profesionales del teatro es muy sencilla: ¿las subvenciones son unas dádivas magnánimas o por el contrario las compañías somos el eslabón último que ejecuta una política institucional? Si nos inclinamos por igualar subvención a limosna hemos de admitir que ésta es potestad de quien la ejerce. Si por el contrario, nos consideramos empresas que ejecutan la política institucional hemos de concienciarnos de que no existe ningún tipo de diferencia entre el resto de empresas que presta servicios a la administración y las empresas teatrales, por lo tanto lo que hay que precisar es el contenido del actual concepto de “subvención” y sustituirlo por el de “contrato”.

Entrades populars d'aquest blog

Traces al Mercat de les Flors

Ahir al Mercat s´hi respirava un aire diferent, abans de començar ja s´hi notava alegria, la gent hi anava per a veure circ. Traces es una proposta de la Cia Les sept doights de la main, ( per explicar-ho millor, els de Les sept doights de la main van agafar cinc joves recent sortits de l´escola de Montreal per a muntar un espectacle). Una proposta molt coreografiada amb petits esquitxos de text, que revelen una mica la personalitat de cada un i deixen florir les seves virtuts en un ritme i una energia molt potents. Amb 25 anys mes o menys semblen criatures jugant amunt hi avall, amb tot el que troben, una cosa després de l`altra oferint a vegades petites estones una mica lentes, al costat d´unes del tot trepidants. La majoria d´ells, provenen d´una escola de circ de Sant Francisco on hi ha un professor originari de Xina. I els moments d´acrobàcia, son els que realment sobresurten i et queden al cap: Mortal amb pirueta d´un dels germans Cruz, en torre a sobre del altre ( clau d´un m

Mirando a YUkali al CAixa Forum

Aquest dissabte a les 21 hores Mirando A Yukali a l'Auditori del Caixaforum. es veu que han retallat un munt tota la programació cultural, la cultura és una de les principals formes que es veuen amenaçades per la crisis econòmica, quan nosaltres no hem pogut fer cap tipus d'especulació i intentem viure al marge de tot capitalisme liberal brusc i assassí. però bé que necessitem treballar!! els bancs per tal de blanquejar diners inverteixen amb art però ara que no en tenen ni dels bancs podrem viure.... és tot un rollo!!! ens pensàvem que tot baixaria i que per fi la crisis posaria un altre cop el món , la gasolina els habitatges més assequibles, però qui acaba pagant els errors dels avariciosos son els més febles i no sé si ells hi paguen gaire!! bé jo no hi entenc però m'han demanat que s'ha de omplir la sala si no segurament ja no es faran més coses de aquestes de circ al caixa forum, com si ara nosaltres haguéssim de fer la promoció! doncs aquí estic, convidant-vos a

SOPAPO WEON , Ricardo Gallardo

                En Ricardo Gallardo ens ha deixat L'artista, formador, director i col·laborador de nombroses iniciatives de circva morir dissabte a la nit en un accident El nostre amic Ricardo Gallardo va morir la nit de dissabte en un accident de moto. Ricardo, format a a la Universitat ARCIS de Santiago de Xile, i més tard a Bèlgica, Paris i Cuba, va formar amb Irina Zadek el duo Lavados amb el qual va participar a nombrosos festivals i cabarets a Holanda, Suïssa i Alemanya. A Barcelona, va crear amb Andrés Melero la companyia Deados, de la qual destaca la producció Kampingplatz, amb la qual han girat per nombrosos països. Ricardo Gallardo, soci de l’APCC, era profesor de l’escola, de circ Rogelio Rivel, membre de la comissió artística de l’Ateneu Popular 9 Barris i col•laborador de La Central del Circ en diversos projectes, com els actuals Circoneta o Disparate!. Gallardo també va ser director de muntatges com el 15è Circ d'Hivern, l'espectacle Circumstàncie