Festa maratoniana amb moltes cares. Tàrrega és segurament la fira més gran de Catalunya, amb la impossibilitat de veure tots els espectacles. Em vaig perdre, per exemple, Bot Progect que seran a la Mercè, o els Escarlata que seran a Reus el 26,27....
Vaig arribar el dijous i vaig veure l´espectacle inaugural que es veia però no s´escoltava, per tant vaig anar a dormir. L´endemà vaig veure els Parfaits Inconus que representaven el circ del país invitat: el Quebec. Un espectacle concert on els músics van sortint de l´orquestra per a fer els números: Bicicleta acrobàtica, perxa xinesa, malabars i un número de rulo gegant. S´ha unit a ells l´Andi ( el meu professor d´acrobàcia a Suissa ) que fa un número de roda Cyr i de verticals en substitució del Patrick, que feia cascades amb una escala i uns patins. Un estil basat en els personatges. El millor és veure el vídeo .
A la plaça de les nacions on hi havia Adioos de Claire&TangoSumo una història de desamor molt emotiva que et provoca alguna llàgrima entre els somriures.
"Un dos tres poma" és un deliri de la cia Daraomai al voltant de la fruita de la saviesa, amb els mans a mans del Martí i l´Agnés i el Joan Català que fa un personatge molt excèntric que personalment em va sorprendre molt positivament.
El cap girat és una suma d´universos dels espectacles dels seus components. L´Anisset em va impressionar amb la seva presència, potser perquè és el que menys havia vist. Una imatge espectacular és la cantant vestida de gallina i menjant raïm cantant el Cant dels ocells. Aquest cant que representa la pau tant maltractada dóna a pensar què estem fent de la pau tots plegats.
A la nit uns australians que no sé com es diuen van fer tota mena de tècniques ( Bàscula, verticals, barra russa...) i tot a tres acròbates i un músic que feien veure que eren científics, amb una teatralitat molt marcada que em recordava a grups com "Looping de loop" per exemple també australians.
Al final de la nit molt i molt tard ( a vegades un retard exagerat que s´hauria de corregir) "a tempo" tres números molt ben fets de màstil, roda Cyr ( podriem dir que a la majoria d´espectàcles hi havia roda Cyr) i per acabar Marilen a la Corda Volant, ella tant petita en una corda inmensa donava una sensació de vertígen molt gran. Un espectacle molt bonic amb molt de moviment. Començen a sortir els bons fruits del Caer i la Central.
Aprofundir en cada espectacle es faria llarg. En resum, podríem dir que la qualitat de les produccions catalanes és tant o més bona que les estrangeres. Espero veure alguna d´aquestes produccions en els teatres de Barcelona.
Per cert "Mirando a Yukali" ha guanyat el Premi Sant Miguel al millor espectacle segons el públic de la Fira.
Comentaris