CRÒNIQUES GRUYÈRE 4a entrega
Tornen les cròniques Gruyère, publicacio helvètica i irregular per excel.lència...
En aquesta 4a entrega us vull parlar d'una titellaire brutal: ILKA SCHONBEIN. Cames de ballarina (té una formacio en dansa euritmica) i gestualitat de mim, formada a Stuttgart amb el titellaire Albrecht Roser.
La vaig veure al Théâtre Vidy Lausanne, un teatre fantàstic situat a la vora del llac Léman, amb dues sales, un carpa permanent i un terreny per acollir altres estructures (és aqui per exemple on els Arts Sauts van fer-hi les seves ultimes representacions, el 2007). Aquest teatre és també espai de residència, creacio i difusio d'espectales.
L'espectacle que va presentar es titula "La vieille et la bête". En un principi estava concebut per ser l'adaptacio teatral d'un conte dels germans Grimm "Le petit âne", que explica la història d'un rei i una reina que no poden tenir fills i acaben infantant un ase.
La mort del pare de l'artista va arribar a mitja creacio i aixo va fer que el conte s'anés transformant per poder abordar el tema de la vellesa i de la mort que tocaven la titellaire de molt a prop.
En aquest espectacle, dues dones en escena: l'una mig music mig madame-loyal situada entre el public i la pista (Alexandra Lupidi), l'altra, titellaire i narradora, al centre de l'escenari (Ilka Schonbein).
La peculiaritat de les titelles que l'Ilka Schonbein fabrica és en primer lloc el fet de no ser manipulades amb fils i tampoc ser guinyols. En segon lloc, és que en general no son éssers sencers sino motllos de parts del cos: una cama, un braç, una cara... que l'artista utilitza per transformar-se a si mateixa i fer néixer els personatges, que poden ser fins i tot dos alhora. En conseqüència, el cos de l'artista adquireix gran importància escènica, cosa inhabitual en els espectacles de titelles.
La primavera vinent estarà a Paris, no sé a quin teatre però... Hi presentarà "La vieille et la bête" i una exposicio de les seves titelles. VAL MOLTISSIM LA PENA de debò... si un dia la podeu veure (a Paris o a on sigui)... no només per la tècnica en si, que és super acurada sino per l'honestedat de la narracio i del sentiment amb què l'artista treballa.
Comentaris