Vaig començar veient la nova versió de l'espectacle del Trio Zindare. Crec que és la tercera i potser la primera versió que vaig veure a l'123 del pallasso, més curta i amb el Pepé fent cascades és la que em va agradar més. Ara el paper còmic el fa el Miner i ho fa molt bé, té molt protagonisme, però potser allarguen una mica massa el muntatge del quadrant, sense afegir-hi consistència fins al final de tot.
També vaig veure un parell de números de malabars-acrobàcia de carrer. Per una banda, els Happy Stars amb els seus trucs amb bicicletes acrobàtiques (el que avui en el món de l'esport li diuen flatland) amb dos personatges que tenien el seu encant, però sense cap història. Alguns trucs de les bicis o el diàbolo eren més efectistes que difícils, però també hi va haver algunes perles, com equilibris amb els peus a la roda de davant o dos diàbolos per sota el braç. L'altre parella era Magmanus, un duo de joves acròbates escandinaus que parlaven molt amb el públic i feien una mica de tot: "passing" de malabars, equilibris sobre mans... però sobretot "bàscula", aprofitaven la gran envergadura d'un d'ells per fer bons salts, crec que van acabar amb un triple endarrere, a part de striptease final fent salts a la "bàscula".
Constato que la música dels 80 s'ha imposat en els espectacles del circ de carrer. No sé si té a veure amb algun trauma juvenil amb la sèrie "Fama", però així són les coses. Ja tinc ganes de veure quan el posi de moda la música dels 90!
El millor de la tarda, per mi, va ser Gregor Wollny, un mim molt complet amb un humor una mica agressiu (sobretot amb els nens de primera fila). Tot i que la majoria de "gags" eren molt vistos (la maleta, el metro, els globus...) els fa amb gran domini i els enllaça a tota pastilla sense perdre mai l'atenció del públic. Jo destacaria els número amb el metro i amb el plànol del final.
Finalament, a la nit, vaig veure els pallassos ukrainesos Mimirichi. Un espectacle que girava entorn del paper. Un pallasso intentava recollir el trossos de paper que els altres dos pallassos escampaven per tot arreu. Un espectacle amb bones idees que recordaven a l'Snow Show de l'Slava (marcant les distàncies), sobretot amb la manera de jugar amb el públic, tot i que menys fi amb els moviments i els gestos. A mi em va agradar sobretot la simbiosi amb el públic que van aconseguir en alguns moments, realment el públic va deixar de ser públic que "exigeix que l'entretinguin" i es va posar a "jugar" amb els artistes. A estones em va recordar l'estil dels Chapertons (també, però menys, els Vol Ras o el Tricicle). L'espectacle està ben pensat i funciona, tot i el típic eclecticisme rus en la música que anava de l'Ska a Queen a tot drap sense el més mínim prejudici.
Després d'anar a la Bisbal i haver llegit l'informe el CoNCA, crec que és hora de treure'ns de sobre alguns complexos. Els espectacles de carrer (i els pocs de sala que hi ha també) d'aquí estan a l'alçada (i en molts casos són millors) que els espectacles internacionals del mateix tipus que es programen als festivals d'aquí. No puc parlar dels festivals de fora perquè no hi vaig.
També vaig veure un parell de números de malabars-acrobàcia de carrer. Per una banda, els Happy Stars amb els seus trucs amb bicicletes acrobàtiques (el que avui en el món de l'esport li diuen flatland) amb dos personatges que tenien el seu encant, però sense cap història. Alguns trucs de les bicis o el diàbolo eren més efectistes que difícils, però també hi va haver algunes perles, com equilibris amb els peus a la roda de davant o dos diàbolos per sota el braç. L'altre parella era Magmanus, un duo de joves acròbates escandinaus que parlaven molt amb el públic i feien una mica de tot: "passing" de malabars, equilibris sobre mans... però sobretot "bàscula", aprofitaven la gran envergadura d'un d'ells per fer bons salts, crec que van acabar amb un triple endarrere, a part de striptease final fent salts a la "bàscula".
Constato que la música dels 80 s'ha imposat en els espectacles del circ de carrer. No sé si té a veure amb algun trauma juvenil amb la sèrie "Fama", però així són les coses. Ja tinc ganes de veure quan el posi de moda la música dels 90!
El millor de la tarda, per mi, va ser Gregor Wollny, un mim molt complet amb un humor una mica agressiu (sobretot amb els nens de primera fila). Tot i que la majoria de "gags" eren molt vistos (la maleta, el metro, els globus...) els fa amb gran domini i els enllaça a tota pastilla sense perdre mai l'atenció del públic. Jo destacaria els número amb el metro i amb el plànol del final.
Finalament, a la nit, vaig veure els pallassos ukrainesos Mimirichi. Un espectacle que girava entorn del paper. Un pallasso intentava recollir el trossos de paper que els altres dos pallassos escampaven per tot arreu. Un espectacle amb bones idees que recordaven a l'Snow Show de l'Slava (marcant les distàncies), sobretot amb la manera de jugar amb el públic, tot i que menys fi amb els moviments i els gestos. A mi em va agradar sobretot la simbiosi amb el públic que van aconseguir en alguns moments, realment el públic va deixar de ser públic que "exigeix que l'entretinguin" i es va posar a "jugar" amb els artistes. A estones em va recordar l'estil dels Chapertons (també, però menys, els Vol Ras o el Tricicle). L'espectacle està ben pensat i funciona, tot i el típic eclecticisme rus en la música que anava de l'Ska a Queen a tot drap sense el més mínim prejudici.
Després d'anar a la Bisbal i haver llegit l'informe el CoNCA, crec que és hora de treure'ns de sobre alguns complexos. Els espectacles de carrer (i els pocs de sala que hi ha també) d'aquí estan a l'alçada (i en molts casos són millors) que els espectacles internacionals del mateix tipus que es programen als festivals d'aquí. No puc parlar dels festivals de fora perquè no hi vaig.
Comentaris