Öper Öpis

Llàstima que l'hagi vist l'últim dia i ja no pugui recomanar-la. És de les millors coses que he vist últimament, amb imatges molt potents i pertorbadores. Per començar l'escenari estava sobre d'unes molles hidràuliques que el desequilibraven permanentment, malgrat que hi havia cunyes per tot arreu que no servien de res. L'espectacle deformava el culte al cos que es viu en la societat actual, exagerant-ho suficientment com per molestar a l'espectador, però no tant com per no poder torbar parl·lelismes molt evidents amb la realitat. La música, punxada en directe amb dos plats i una caixa de ritmes, junt amb el balanceig de l'escenari i que els artistes i els objectes no paraven de tirar-se i caure transmeten molta agressivitat. A vegades compensat amb moviments grotescos que donaven peu a l'humor i a rebaixar una mica la tensió. I al final de tot, un moment de relax, mentre en últim terme es mig-veia un número de portor coreà, com en la llunyania, sense donar importància al diferents mortals i equilibris que feien.

Hi ha molts detalls a destacar del muntatge, com la utilització intel·ligent de l'escenografia i el vestuari, els accidents simulats marca de la casa, la música... Com a número, jo em quedo amb el bestial número d'acrobàcia de Victor Cathala i Kati Pikkarainen (Cirque Aital), possiblement la millor escena de les que s'han vist i es veuran en aquest Festival Grec. La potencia amb que el portor llença, desplaça i manipula l'àgil són impressionants.