Sense que serveixi de precedent, aquí van quatre ratlles sobre la re-gala de Montgat pels que se la van perdre i perquè no sé si se'n parlarà en cap altre lloc.
Els Cronopis han agafat el relleu en la direcció del Curcirckit que té com a plat fort la Re-gala i si una cosa saben fer els Cronopis són cabarets de circ.
La Re-gala començava puntualment a les 22h, després que la Contrabanda (una brass-band) animés al personal abans d'agafar lloc. Bon ambient, molta gent del poble, molta gent del mundillo, la tradicional exposició de fotos de tota la història del festival, que constata el bon criteri que sempre han tingut per programar: poc i bo.
L'Alba Sarraute en el seu paper de diva va presentar els números amb la banda dels 3 gats en directe. Atenció que tots els números (o quasi) van fer servir la música de la banda en comptes de posar un K-7, cosa que va donar una atmosfera única al cabaret amb moments irrepetibles (i el que és més important, sense moment en blanc).
Va començar la Eleonora Gimenez a la corda fluixa, jugant molt de terra enrotllant-se amb la corda i caminar de costat. Potser un rollo massa fred, massa "exeprimental", per un públic tan familiar, però molt ben presentat.
El Petit Suís encadena una serie de trucs molt bons, alguns de clàssics (dos diàbolos, suïcidi amb el diàbolo horitzontal...) però també aporta coses pròpies com agafar el diàbolo al clatell o aconseguir que el diàbolo dibuixi un cercle a terra. Sens dubte ha aconseguit molt domini amb els 2 i els 3 diàbolos. Això sí, potser hauria de baixar el nivell dels números amb 1 diàbolo que presenta per evitar tantes caigudes.
Foto del Petit Suís fent una voltereta amb el diábolo. Foto de l'Ulls, més fotos al seu bloc.
El duo de mà a mà La Main s'affaire van presentar el número més ben travat de tota la gala, ben presentat, amb gràcia, amb bons exercicis. Sobretot el doble mortal sortint de vertical sobre les mans i acabant al cintura del portor o alguna vertical directament a una mà sobre una mà del portor.
Aimé és un ex-alumen de la Rogelio que ha adquirit un veritable domini a la roda Cyr, figures molt bones quedant-se penjat d'una mà de la roda i una "moneda" final expectacular. Si no m'equivoco crec que està esudiant a la escola d'Estocolm (per mi la millor del moment). Un número molt enèrgic, però potser li faltaven moments per respirar i fer lluir més algunes coses portentoses que va fer i van quedar desapercebudes.
L'Asier, que ha tornat del Japó, va presentar el seu número d'anelles. Per mi el millor que té, amb una presentació simpàtica i que va al gra presentant números molt vistosos, com el de fer girar els aros en horitzontal, fer malabars mentre fa botar una pilota al cap o tirar-se les anells amb els peus. A destacar els números amb 3 i 4 anelles, tot i que també va fer 5 i va acabar amb un flash de 6 anelles.
Los idiotas, van donar el punt d'originalitat a la nit (com era d'esperar). Anisset s'ha buscat un company d'entramaliadures (sortit de la Rogelio també). Van començar fidels al seu estil, és a dir, desconcertant, improvisant, a poc a poc, situant el públic a la defensiva, disposat a veure qualsevol cosa menys un bon número de màstil. Potser gràcies a això llueixen tant les piruetes (verticals i laterals) o les figures a dobles al màstil i el segell personal amb l'equilibri sobre el cap al capdamunt del màstil. Potser va faltar el mortal (que saben fer els dos) per acabar-ho de rematar, però, de totes maneres van aconseguir captivar fins i tot el públic infantil. Sí que és cert que l'Anisset ja no juga tant a fer veure que està a punt de matar-se, és menys radical, però continua tenint un pallasso amb un toc de demència molt especial.
Per acabar van sortir els Bot Project que van presentar la part més tècnica del seu espectacle Collage, aquest cop amb la col·laboració de l'Alba Sarraute que li va donar un toc extra de descontrol, que sempre li escau al llit elàstic. A mi m'agraden sobretot les figures que fan utilitzant la paret, però és un número molt complert amb molts dobles mortals i piruetes.
En definitiva, una molt bona gala que, a més a més, va deixar aquella sensació d'haver assistit a una cosa única.
Els Cronopis han agafat el relleu en la direcció del Curcirckit que té com a plat fort la Re-gala i si una cosa saben fer els Cronopis són cabarets de circ.
La Re-gala començava puntualment a les 22h, després que la Contrabanda (una brass-band) animés al personal abans d'agafar lloc. Bon ambient, molta gent del poble, molta gent del mundillo, la tradicional exposició de fotos de tota la història del festival, que constata el bon criteri que sempre han tingut per programar: poc i bo.
L'Alba Sarraute en el seu paper de diva va presentar els números amb la banda dels 3 gats en directe. Atenció que tots els números (o quasi) van fer servir la música de la banda en comptes de posar un K-7, cosa que va donar una atmosfera única al cabaret amb moments irrepetibles (i el que és més important, sense moment en blanc).
Va començar la Eleonora Gimenez a la corda fluixa, jugant molt de terra enrotllant-se amb la corda i caminar de costat. Potser un rollo massa fred, massa "exeprimental", per un públic tan familiar, però molt ben presentat.
El Petit Suís encadena una serie de trucs molt bons, alguns de clàssics (dos diàbolos, suïcidi amb el diàbolo horitzontal...) però també aporta coses pròpies com agafar el diàbolo al clatell o aconseguir que el diàbolo dibuixi un cercle a terra. Sens dubte ha aconseguit molt domini amb els 2 i els 3 diàbolos. Això sí, potser hauria de baixar el nivell dels números amb 1 diàbolo que presenta per evitar tantes caigudes.
Foto del Petit Suís fent una voltereta amb el diábolo. Foto de l'Ulls, més fotos al seu bloc.
El duo de mà a mà La Main s'affaire van presentar el número més ben travat de tota la gala, ben presentat, amb gràcia, amb bons exercicis. Sobretot el doble mortal sortint de vertical sobre les mans i acabant al cintura del portor o alguna vertical directament a una mà sobre una mà del portor.
Aimé és un ex-alumen de la Rogelio que ha adquirit un veritable domini a la roda Cyr, figures molt bones quedant-se penjat d'una mà de la roda i una "moneda" final expectacular. Si no m'equivoco crec que està esudiant a la escola d'Estocolm (per mi la millor del moment). Un número molt enèrgic, però potser li faltaven moments per respirar i fer lluir més algunes coses portentoses que va fer i van quedar desapercebudes.
L'Asier, que ha tornat del Japó, va presentar el seu número d'anelles. Per mi el millor que té, amb una presentació simpàtica i que va al gra presentant números molt vistosos, com el de fer girar els aros en horitzontal, fer malabars mentre fa botar una pilota al cap o tirar-se les anells amb els peus. A destacar els números amb 3 i 4 anelles, tot i que també va fer 5 i va acabar amb un flash de 6 anelles.
Los idiotas, van donar el punt d'originalitat a la nit (com era d'esperar). Anisset s'ha buscat un company d'entramaliadures (sortit de la Rogelio també). Van començar fidels al seu estil, és a dir, desconcertant, improvisant, a poc a poc, situant el públic a la defensiva, disposat a veure qualsevol cosa menys un bon número de màstil. Potser gràcies a això llueixen tant les piruetes (verticals i laterals) o les figures a dobles al màstil i el segell personal amb l'equilibri sobre el cap al capdamunt del màstil. Potser va faltar el mortal (que saben fer els dos) per acabar-ho de rematar, però, de totes maneres van aconseguir captivar fins i tot el públic infantil. Sí que és cert que l'Anisset ja no juga tant a fer veure que està a punt de matar-se, és menys radical, però continua tenint un pallasso amb un toc de demència molt especial.
Per acabar van sortir els Bot Project que van presentar la part més tècnica del seu espectacle Collage, aquest cop amb la col·laboració de l'Alba Sarraute que li va donar un toc extra de descontrol, que sempre li escau al llit elàstic. A mi m'agraden sobretot les figures que fan utilitzant la paret, però és un número molt complert amb molts dobles mortals i piruetes.
En definitiva, una molt bona gala que, a més a més, va deixar aquella sensació d'haver assistit a una cosa única.
Comentaris