Foto: Gina Aspa
Dossier de l’espectacle
PUGILATUS
de Escarlata Circus
de Piero Steiner i Jordi Aspa
Escarlata Circus convida els espectadors, en la seva nova proposta, a emprendre un viatge còmicodramàticpoèticorporal, guiats per un parell de curiosos personatges, xerraires, bufallums,heralds de l’absurd i visionaris de l’ordre del món, que actuen dins un quadrilàter, com si es disposessin a mantenir un combat. Pugilatus es construeix amb les històries inversemblants que
explicaran al respectable aquesta estrafolària parella de xerrameca infinita, en les quals, però, s’hi
empelten els brots d’una humanitat ben palesa: reflexions sobre la vida i la mort, l’educació, la religió
i el menjar, amarades d’humor. No hi ha res més humà que el sentit de l’humor.
EL COMBAT D’ESCARLATA CIRCUS
Ja en les dues produccions anteriors (Llenties i marabú, 2005; Devoris causa, 2008), Escarlata
Circus va mostrar una tendència als espais escènics íntims per buscar la proximitat de l’espectador.
Pugilatus segueix aquesta línia, però canvia l’espai circular per un de quadrangular en què el públic
envolta l’acció de Jordi Aspa i Piero Steiner. En un espai-temps indefinit, no sabem si vius o morts,
tots dos protagonistes es lliuren a un ball d’emocions, a un combat en clau de llenguatge corporal
que, malgrat tot, té tan poc de circ com de boxa. Un experiment teatral guiat per Bet Miralta
(Escarlata Circus) i Andrés Lima (Animalario), amb què els Escarlates continuen l’evolució del seu
llenguatge escènic multidisciplinari.
Jordi Jané
LA COMPANYIA HA DIT...
Pugilatus és una experiència teatral oberta i tancada a quatre costats, on públic i actors comparteixen el mateix espai. En aquest quadrat els dos actors giraran en rodó; l’educació, la religió,
el menjar, la vida, la mort, seran eixos per viure o morir en aquest periple teatral.
Pugilatus és un ball d’emocions i d’històries que busquen l’origen del seu sinó. És un combat de boxa entre la força i el sentit comú. És una humanitat retrobada enmig d'un tomaquet escalivat al servei
d'una lassanya. És un estat mòrbid en la vida del pensament d’un plat de pernil. És una festa d’enterrament de tot allò que vulguem enterrar.
Volem expressar-nos en un llenguatge obert a totes les fonts artístiques que se’ns acostin i apareguin. En un bany d’emocions, pretenem posar al públic a flor de pell amb situacions on tothom
pot sentir-s’hi identificat, comprometent-nos amb la voluntat de fer teatre i que aquest serveixi per humanitzar, pensar, emocionar o divertir. Volem jugar a la vida i a la mort com a constants existencials en una vida, en una mort. En aquest moment de canvis creiem que és important trobar
persones i que el públic vegi persones, per poder sentir-se persona. La vida és un serpentí que no te fi si no ho volem nosaltres; la qüestió és poder ficar-se dins.
Comentaris