1.31.2011

Medalles per a tothom

Finalmen ja han sortit les medallespalmarés amb molt bones notícies. aquest mati el facebook ja estava ben mogut ple de felicitacions a les quals ens adderim.

Medalla d'or per als Balagans, de plata per a en Querol ... La resta millor que la mireu vosaltres mateixos...

1.29.2011

32 festival cirque de demain

Avui dissabte vespre en directe per arte.tv el festival de cirque de demain,cal avisar que hi participen entre d'altres els balagan que van estar al circ d'hivern de l'ateneu i també en querol. Enllaç

http://liveweb.arte.tv/fr/video/Le_32eme_festival_mondial_du_Cirque_de_Demain/

1.27.2011

Demà comencen les Decennals a Valls


En una altra ocasió ja vaig dir de què anava això. Respecte al circ es concreta en que:

-Circ Cric dies 28 i 30 de gener
-Licedei dia 1 de febrer (companyia russa fundada per Slava Polunin)
-Éxode dies 4 i 5 (estrena absoluta del nou espectacle de Pepa Plana, Monti i Nan)
-Combinat de circ de les Decennals (Wilbur, Capitán Maravillas, Mono A Mono B, Claret Clown, Oriolo i coordinat per Passabarret Joglars).

Més informació a la web.

1.25.2011

El Circ rus s'equipar al ballet:

Al portal hispanorus Españarusa ha sortit un Artícle: que diu que el circ s'equipara al ballet. Aquí com a molt ens equipararan les retallades. I parlant de circ ballet el típicvídeo

1.24.2011

Exposició sobre Paulina Rivel


Demà s'estrena al Arts Santa Mònica a les 19h. Compta amb material del museu sobre Charlie Rivel que hi ha a Cubelles i crec que després anirà al Price madrileny. La podeu veure fins al 8 de maig. Més infmormació a la web de l'Arts Santa Mònica (que abans es deia Centre d'Arts Santa Mònica, es veu que han fet un canvi d'imatge i continguts radicals, ho dic per si algú estava perdut).

1.20.2011

Demà comença el pallassodrom de Vilaseca


Hi podreu veure els monòlegs de Reugenio, En Color? de la Industrial Teatrera i la Uala! Trobareu tota la informació al seu bloc. En record de l'impulsor d'aquest festival la cursa de pallassos que es fa cada any es dirà Cursa de pallassos Joan Busquets i també se'l nomenarà padrí honorífic del festival.

1.17.2011

1.15.2011

Un segle de circ: Paulina Andreu Rivel Schumann





Del 26 de genera al 8 de maig podeu veure aquesta exposició a l'Arts Santa Mònica de la Rambla. Els comisaris han estat Jordi Jané i Raffaele de Rittis. Més endavant anirà al Price madrileny. Aquí teniu més informació:

Paulina Andreu, Paulina Schumann, és un dels mites vivents de les èpoques daurades del gran circ del segle XX. Filla de Josep Andreu ‘Charlie Rivel’ i formada al si de la família, Paulina Schumann encarna la rara i singular emergència de les estrelles femenines del microcosmos circense. Amb un sòlid bagatge en pistes i escenaris d’arreu d’Europa i Amèrica com a acròbata, equilibrista, ballarina, cantant i intèrpret musical, la seva entrada, el 1946, al prestigiós circ Schumann la inicia en l’art eqüestre i, amb una carrera meteòrica, la converteix, tant amb els cavalls en llibertat com amb els d’alta escola, en la indiscutible número u de les amazones europees. El seu glamur personal i l’exquisidesa de les seves creacions eqüestres en fan un personatge admirat popularment, la projecten al cinema i a les portades de les revistes i, alhora, la situen al centre d’interès de les festes de l’alta societat i la reialesa europees.

Paulina Schumann no havia actuat mai a l’Estat espanyol, però l’estima per la seva Barcelona natal la impulsa a exhibir-se com a amazona d’alta escola a la temporada nadalenca de 1998 del Circ Raluy. Deu anys més tard, el govern català reconeixeria el seu art internacional amb el Premi Nacional de Circ.

La mostra és un recorregut iconogràfic i documental per tota la carrera artística d’aquesta gran dama del circ del segle XX.

Coses del Gener-Febrer

Com no fem l'agenda, poso aquí sota algunes coses de circ que es faran i que són interessants. En general estem en temporada baixa i val més la pena anar a algun concert, tipus el de demà del Pascal Comelade dirigint versions per cobla de les seves cançons l'Auditori, el retorn de GY!BE el dia 29 de gener o els Guadalupe Plata l'11 de Febrer entre molts altres. Però si persistiu en veure circ:

Avui Cabaret de la bombolla a Cronopis Mataró.

Fins demà (últim dia) encara podeu veure Circumstàncies a l'Ateneu POP de 9barris

Del 21 al 30 de gener: La Diva d'Alba Sarraute al SAT de Sant Andreu.

A partir del 26 de gener i fins al 8 de maig l'exposició "Un Segle de Circ: Paulina Andreu Rivel Shumann" a l'Arts Santa Mònica.

Del 28 de gener al 6 de febrer fan circ vari a Valls per les Festes decennals.

Avui cabaret de la bomobolla a Mataró


Avui a les 21.30h a Can Cronopis (C/Xurruca, Mataró) fan un cabaret amb sopar dedicat a la bombolla immobiliària.

Com veieu, ja no actualitzem l'agenda i anunciem les coses molt tard... però podeu consultar d'altres agendes que hi ha a la banda esquerra de la pantalla.

1.07.2011

Tenim nassos


A causa del centralisme reflex que caracteritza als pobladors de l'area metropolitana no havien quedat mai reflectit en aquest blog (que jo me'n recordi) Les Nits de Nassos que fan al Cafè del Teatre de Lleida (i això que fa molt temps que ho fan, ben be des del 2005). Per redimir-nos minimament us anuncio que el proper esdeveniment serà el dimecres 19 de gener a les 21.30h amb el títol de Tenim Nassos. Ho fan un cop al mes i aquí teniu el seu grup del Facebook.

1.06.2011

La carta als Reis

Estimats reis d´Orient.
Com cada any ens hem intentat portar bé, ja sé que no hem escrit tant com d´altres anys, però estàvem molt ocupats fent coses, algunes també relacionades amb el circ.
Us vull donar les gràcies per haver-me fet redescobrir la generositat del circ, és molt emocionant veure com gent que en sap molt comparteix simplement amb un somriure a la boca, i com la gent no es cansa mai d´aprendre sempre més i més.
He pensat un regal per a fer a tots aquells que els hi agrada el circ i que a vegades es troben un bloc que no canvia: en aquestes situacions és el moment, per exemple, d´anar a la hemeroteca de la Vanguardia, i buscar: circo, o Galindos, o Olwars... Aixi podreu topar amb programes del Olímpia, amb critiques del gran repris...
I si us sobra alguna cosa més que carbó m´agradaria que convenceu a la gent de enviar-me petits regalets com aquest, o links de videos o....
I per què no feina i somriures per a tothom.

1.04.2011

L´article de Ferran Mascarell

Això es un article d´opinió del Ferran Mascarell del suplement de cultura del Avui, del 23 de març del 2007 quan havia deixat de ser conseller. He intentat buscar-lo amb el google i coses d´aquestes però l´he trobat posant Mascarell al buscador del blog... te gràcia.  Esperem dons que s´en recordi... jo si... ( Pels que no llegiu els diaris, es el nou Conseller de Cultura)

Vaig conèixer Jaume Mateu (Tortell Poltrona) ja fa molt de temps. Va ser el primer pallasso professional que vaig tractar. Em va cridar l'atenció el seu entusiasme i la seva preocupació social. Després el vaig veure sovint, sempre acompanyat de Montse Tries, quan posava gran part de les seves energies a l'aventura de Pallassos sense Fronteres i mirava d'estendre un somriure entre els nens i les nenes de les comunitats més traumatitzades del planeta, sigui per les guerres o pel subdesenvolupament crònic.

Amb el temps, vaig haver de compartir diverses vegades la seva voluntat d'instal·lar el seu circ a Barcelona. Ell com a promotor, jo com a responsable de les polítiques culturals de la ciutat. Em sembla que puc afirmar que sempre ens hem entès, com segurament s'entén amb la majoria de regidors de cultura de la majoria dels pobles i ciutats de Catalunya. Però no és menys veritat que, fet i fet, els regidors de cultura solen manar molt poc sobre l'espai urbà de la ciutat; solen fer-ho els alcaldes, els regidors de la via pública i els regidors dels districte, allà on n'hi ha.

Recordo les penes i suors de dues de les seves instal·lacions a Barcelona: la que els va portar a instal·lar-se al Parc de la Barceloneta, al costat del nou edifici de Gas Natural, i la que els va dur a l'esplanada de davant del Pavelló Mies Van de Rohe, a Montjuïc. En totes dues ocasions va haver de començar gairebé de zero la negociació amb els seus interlocutors, administradors del territori. Aquelles feixugues negociacions el posaven malalt, tot i que el seu rostre serè no el delatava mai.

Molts dels seus interlocutors, o els que estaven darrere, tractaven el circ com una rèmora del passat, com una molèstia, més que no pas com un art de present i de futur. Ja fa prop de 25 anys que la troupe del Circ Cric reclamava amb vehemència que la Generalitat de Catalunya redactés una normativa general que permetés al circ català liquidar alguns dels entrebancs que l'estrangulaven i en permetés l'expansió, com estava passant en altres països, com ara Canadà, Bèlgica i França.

Com és obvi el govern de Catalunya no va fer ni ha fet encara res. Va deixar passar el temps i gairebé va aconseguir que dues generacions senceres de creadors de circ perdessin els ànims i la voluntat creativa. Però per sort a Catalunya i arreu la cultura la fa la gent, i no l'administració pública. Per sort, molts d'aquells creadors van decidir mantenir els seus anhels tot i la indiferència dels governs de la Generalitat i la incomprensió de molts ajuntaments. Amb el temps he anat coneixent molts altres creadors o promotors del món del circ: la gent de Nou Barris (de l'Ateneu i de l'Escola), Ricard Panadés, en Juanito i en Sergi Díaz, Bet Miranda i Jordi Aspa (Escarlata Circus), la troupe de Leandre Ribera, Premi Nacional de Circ 2006, Joan Montanyés (Monti), Pepa Plana, Claret Papiol i Jordi Jané, per citar-ne només alguns. Tots tenen una característica en comú: creuen en el que fan, creuen que el circ és alguna cosa més que un entreteniment banal i anacrònic. Tots demostren amb la seva feina que tenen raó, que el circ és avui una disciplina plena de modernitat, que aporta a la cultura catalana renovació estètica, hibridació, transgressió i fusió de disciplines. Tots demostren cada dia que el circ -com totes les coses de la cultura- s'ha de deixar de mirar com si d'un ornament banal es tractés i s'ha de comprendre com una manifestació constitutiva d'una societat que promou l'expressivitat, la creativitat i el sentit de comunitat de les persones.

Fa 20 anys no es van fer les polítiques culturals que tocava. Ara no ja hi ha excusa. La generació d'artistes del circ dels 80 i 90 del segle passat ha fet amb escreix la seva feina. Ara toca que les polítiques públiques facin bé el que els pertoca. És l'hora d'acabar amb la indiferència política; és l'hora de deixar de mirar cap a un altre costat; és l'hora de les polítiques eficients.

He dit moltes vegades que la missió de les polítiques públiques no és altra que donar oportunitats a les persones i sentit de col·lectivitat a la comunitat. Donar oportunitats a la gent del circ vol dir dictar les regles elementals de joc que els permetin fer bé la seva feina.

La cultura és un dret, diu l'Estatut. La gent del circ també té dret a crear i a treballar en condicions dignes, i també els ciutadans tenim dret a gaudir-ne. Molts mandarins de la pàtria miren enlluernats les piruetes de la gent del Circ de Soleil i no saben veure l'excel·lència i la potencialitat del circ català. Ja sol passar. D'això se'n diu provincianisme. El circ català és una realitat plena de futur que ha donat al país molt més del que els governs li han donat a ell. El crit d'en Tortell Poltrona: "Prou! Me'n torno a casa", ha de ser l'últim fora de la carpa instal·lada en condicions a qualsevol indret de Catalunya i del món.

1.03.2011

A mi m'agraden els malabars (i les malabaristes encara més) 112

S'acosta la 32a edició del Festival Mondial du Cirque de Demain. En aquesta ocasió els 3 representants locals s'equiparen amb nombre als representants de França, Alemanya i Estats Units, però el país amb més representants és Ucraïna amb 4 (Pavel Stankevich, Anastasiya Mazur, Duo Paradise i Nikolay Scherbak and Sergey Popov) ¿sorprenent? Però és que a més, dels representants de les edicions anteriors contractats per completar les gales, n'hi ha 2 que també són d'allí (Alexander Koblikov i Sergey Timofeev). Amdós números (i 2 del programa oficial) estan dirigits per un dels directors de números de circ (de números que no d'espectacles) més en voga és en Taras Pozdnyakov (el duo Irishnikovs n'és només un altre exemple). M'agrada especialment el fet que utilitza música instumental contemporànea (de veritat). La seva empresa de números de circ s'anomena Raw-Art i acaba de penjar un vídeo d'una malabarista de pilotes de rebot amb patins en línia molt interessant. La malabarista es diu Katya Nikiforova.

1.01.2011

Bon any i esperem que aquest any sigui millor per tothom (Noticia de EL PERIODICO)

Gent corrent

Malabarista. Va ser deixeble d'un gran; va tenir els seus anys d'esplendor; ara treballa al carrer, quan li deixen fer-ho.

Aaron Avvakum: «Vaig treballar al Circ de Moscou. Sóc malabarista. I necessito això»

Divendres, 31 de desembre del 2010
MAURICIO BERNAL

Al principi va ser Sant Petersburg, i allà el seu pare era cap de decoració i attrezzo del Circ de Leningrad, de manera que el petit Aaron passava les tardes allà ficat, mirant, tafanejant, coneixent els artistes. Una cosa va portar a l'altra, i al cap de pocs anys el nen va començar a rebre classes ni més ni menys que de l'incomparable, l'inigualable Serguei Ignatov.

RICARD CUGAT

-¿Serguei Ignatov?

-Una estrella mundial. ¿No n'ha sentit a parlar mai? Un mestre del malabarisme. Jo era molt petit llavors, allò era la Unió Soviètica i els artistes de circ tenien estatus. Viatjaven, sortien de gira, anaven a l'estranger, veien coses que la major part dels soviètics no podien veure. No crec que llavors en fos conscient, però ho vaig ser en algun moment, i crec que aquí vaig decidir el que volia ser.

-Doncs ho tenia tot a favor.

-Sí, podríem dir-ho. Era alumne d'Ignatov, que ja era un privilegi, però és que a més als 15 anys vaig començar a treballar amb el meu pare. D'ajudant. Aquí vaig aprendre a fer coses, bàsicament d'attrezzo i de vestuari. De fet, gairebé tota la roba que tinc ara... ¿Aquelles fotos que li vaig enviar? Doncs la faig jo. En general, vaig aprendre coses i vaig conèixer gent que em van servir molt per després.

-¿És a dir?

-És a dir, quan vaig anar a l'acadèmia. L'Acadèmia, amb majúscules; l'estatal, ¿m'entén? Em refereixo que si volies dedicar-te al circ a la Unió Soviètica, havies de passar per allà. Jo, per sort, hi anava amb una carta de recomanació del Circ de Leningrad. Encara sort, perquè les proves... ¿Sap quina era l'estadística? Una de cada 125 persones, hi entrava una de cada 125 persones. La carta era definitiva, i jo ho sabia.

-Va escollir malabarisme, suposo.

-Bé, el primer any et donen de tot i, a partir del segon, tu esculls. Jo vaig triar acrobàcia i malabarisme. En total són quatre anys de formació, i després comencem a treballar. Jo vaig treballar 10 mesos, però vaig haver-ho d'interrompre pel servei militar.

-Vaja.

-Bé, la veritat és que vaig tenir bastanta sort. ¿Sap per què? Perquè vaig acabar en un regiment especial de cavalleria: formàvem part de l'Exèrcit, i rebíem l'entrenament habitual, però també érem la unitat que es llogava per a les pel·lícules de guerra. Si apareixia algun director que volia rodar una escena amb cavalleria, ens enviaven a nosaltres.

-Caram. Doncs perfecte, ¿no?

-Doncs... no sé què dir-li. Sí, en part era divertit, però per altra banda, era esgotador. Molt. A vegades ens tocaven rodatges llarguíssims, de setmanes, i altres cops tocava gravar en ple hivern, glaçats de fred...

-¿Se'n recorda d'alguna pel·lícula?

-Uf... A veure... Van ser diverses, la veritat... Però... sí, és clar que me'n recordo: Pedro el Grande. La van gravar el 1985, i la cavalleria érem nos-altres.

-Però després va tornar al circ.

-Hi vaig tornar, és clar, i em vaig adonar que l'Exèrcit m'havia marcat quan vaig començar a fer malabarisme sobre cavall. Aquí vaig obtenir un dels meus grans èxits, perquè al torneig nacional d'acrobàcies sobre cavall vaig quedar primer. Vostè no entén el valor d'això, però llavors, a la Unió Soviètica... Llavors allò era com guanyar... no ho sé. Com guanyar un Oscar. Una cosa així.

-Caram. Impressionant.

-Gràcies. Però no va durar gaire. El problema és que es va acabar la Unió Soviètica i amb la Unió Soviètica es va acabar també el pressupost. ¿Sap quants vam arribar a ser? ¡4.000! Després en van quedar 1.000. Però a més ja no hi havia la mateixa atmosfera, alguna cosa s'havia perdut. Per això me'n vaig anar.

-Difícil, ¿no? La decisió.

-Difícil ara. Fa tres anys que no puc representar el meu espectacle. Li explico: jo vaig sortir del circ el 96 i amb la meva dona, que fa dansa moderna, vaig muntar un espectacle de cabaret. El vam presentar a Sant Petersburg i a Moscou, i després a Turquia, a Xipre, a Israel. Eren bons temps. Ja no ho són. Des de fa tres anys faig espectacle al carrer, i ja ni això. Està cada vegada pitjor.

-Aquí.

-Sí, aquí, a Barcelona. A vegades a la Rambla; a vegades, a la plaça Reial. No ho entenc. Des de fa tres anys ens prohibeixen estar al carrer; la policia ens pren les coses, les eines de treball. Jo no tinc res més, visc d'això, i així passa amb tots els artistes de carrer. Si em prenen les coses, no menjo. ¡Si no fem mal a ningú! Al contrari, jo crec que li donem color... Jo sóc un artista. He estat al Circ de Moscou. I ara necessito això per viure.

-Em sap greu.

-Gràcies. Millor escrigui-ho.