La Marta fa anys!!!

Avui hem celebrat l´aniversari de la meva germana Marta, i ho hem celebrat en família, vosaltres em direu i a mi que? Dons es un homenatge  a tots els que ens recolzen, a vegades a la vida d´artista no son tot flors i violes, i que la teva família estigui amb tu es una sort molt gran. Dons apa felicitats!!! i per molts anys mes!!! Un altre dia us parlaré de les fotos que vaig trobar de la meva mare fent verticals... la vida et dona moltes sorpreses.

CIRCO ERRANTE DE CAMBALACHES EN LA NAVE ESPACIAL

Us adjunto infomació que rebut d'una actuació gratuita a la Nave Espacial(c/Avila, 176 L1 Glories de Barcelona):

Mas de 100.000 catalanes todavia no lo vieron. Te hablaron bien, te hablaron mal, lo viste en artkatraz, ni sabes quien es. Sacate la duda.

Llega a la Nave Espacial Malabardo y su Circo errante de Cambalaches en "Que suerte pa la desgracia"
Un payaso con mala suerte y una dificil mision. Reir de la desgracia propia. Nada saldra como lo habia planeado.

Oriudo de la Argentina, Malabardo y su circo errante de cambalaches se ha presentado en mas de 50 ciudades y pueblos del mundo. Empezando por su pais y siguiendo por Chile, Brasil, Bolivia, Peru, Ecuador, Colombia, Venezuela, España y Portugal lleva 5 años de gira ininterrumpida. Ha actuado en plazas, teatros, ferias, festivales, mercados, colegios y lugares no convencionales.

Dueño de un humor propio, absurdo e ironico, llega a Barcelona con su espectaculo. "Que suerte pa la desgracia" donde combina historias delirantes, excentricos malabares, monologos, canciones, manipulacion de objetos, numeros participativos y musica en vivo.
Un show dinamico, provocador y siempre diferente. Invita a reir y divertirse. 50 minutos de desopilantes ocurrencias, donde el juego y la complicidad con el publico son la clave para crear un ambiente festivo, de comunión y alegria.

Esta oportunidad acompañado con la musica en vivo del gran Fideo.


Y tambien estara
´bsurdo

L´Immédiat de Camille Boitel

Camille Boitel és un acròbata que va treballar amb James Thiérrée, i que coreografia l´espectàcle que podem veure aquest cap de setmana al Mercat de les flors.
Un molt bon espectàcle que comença amb una escèna impressionant!!! Si podeu aneu-hi no us en penedireu.
Camille Boitel es va formar a l´escola Fratellini i l´escència circence del ritme i el risc encara el segueix en aquest espectàcle.
En resum, ni la dramaturgia es propietat del teatre, ni la coreografia de la dansa...
i pels que ja l´hagueu vist un vídeo seu on ja es veu que li agrada el treball del kaos...

Premi nacional de Cultura

Com ja deveu saber tots, el premi nacional d´enguany es per a Los Excéntricos. Des d´aquest blog us felicitem i esperem que continueu amb el vostre treball.

1 vídeo

Barcelona és cultura. Michel Dallaire from Barcelona Cultura on Vimeo.

QUALSEVOL NIT POT SORTIR EL SOL - JAUME SISA

Ser o no ser? Aquesta és la questió...

M'ha arribat que el curs de dramaturgia del circ que s'havia d'impartir al institut del teatre, finalment no serà tot i l'èxit de les inscripcions... Jo que volía anar-hi d'oient!
Be una altra vegada serà. M'hauré de conformar llegint el llibre del Rafael de Rittis. Per cert l'italià semblava més fàcil...

Qui no hagi arruïnat mai un circ que tiri la primera pedra...

A vegades penso que el blog no el llegeix ningú fins que s'obra una polèmica i tothom s'hi apunta i al final el que rebo sóc jo quan la majoria de vegades no hi pinto res.

Llegint biografíes i història del circ te n'adones, lo fàcil que és portar un circ a la ruïna... I no acabes d'entendre que la gent critiqui a algú per que no ha pogut portar un projecte endevant, com si hi haguessin trenta circs rondant per aquí (a part dels familiars on no li diras a la mama que plegues, sobretot si és com la meva).

El mateix cirque du soleil es va enfonsar dos cops i sort en va tenir del seu govern que el va reflotar a diferència d'altres... No se si això ho expliquen en els cursos del sde quan el posen d'exemple.

En resum, portar una gira en carpa ara mateix es com portar un teatre i una companyia a la vegada amb el pressupost de la companyia i tenint que demanar el permis de construcció cada vegada!!!

Tots els que giren en vela... Mereixen el meu respecte!

curs intensiu amb dimitri bogatirev

Carta de reflexió

L´altra dia vaig anar a veure al SAT teatre de St. Andreu el nou espectacle de l´Alba Sarraute i cia., "Soy la otra (La diva)", una bona experiència en tots les sentits. Intentaré no parlar de l´espectacle, us el recomano sense dubte, tot i el meu gran moment de dubte personal on em trobo. Quantes contradiccions! Com a la vida no?

Sortint de l´espectacle estava plè d´emocions, dolçes i amargues. Parlant amb un company em va dir: "A mi aquests espectacles que fan pensar, que vols que et digui..." Llavors m ´en vaig enrecordar del meu pare quan va venir a veure els espectacles de fi de formació de l´escola Fratellini i al acabar em va dir: "M´agradaven més els de 9barris de l´escola Rogelio Rivel, em feien riure més..." A la sortida del Sat teatre, mentre continuàvem fumant un cigarret post-espectacle, el meu company va continuar reflexionant amb veu alta: "és com aquests espectacles francesos on no entens res i et fa pensar, jo quan veig un espectacle així em dic que deu ser françés, jo passo..." Les meves vivencies personals del moment, el retrobament d´un gran amic i professor de teatre, l´espectacle de L´Alba i cia., aquella conversa, el meu pare... Tot plegat em va donar molt per pensar.

Personalment crec que la societat no té ganes de questionarse moltes coses, no té ganes de viure preocupat per això o per allò altre, perque ja es prou dura la seva vida. Llavors quin sentit té la feina d´un artista que intenta a través del seu treball aportar un granet de sorra en la consciència col.lectiva? I quin sentit té si només la poden veure els privilegiats i no tothom?

Potser aquí, a Catalunya ( i potser a tot arreu), ens fa falta una mica de reflexió sobre quin és el paper que la gent de l´espectacle juguem, i en concret la gent de circ. Som només els que fem riure la canalla el diumenge mentre els pares parlen de futbol i les mares del seu jardí?

Crec que vivim en un país (també un món), mancat d´emocions verdaderes, de sentiments, d´ideals, tapem aquests vuits amb la televisió basura, amb tot allò material mancat d´ànima, amb diners, i jo el primer!! i ara mirem on som: En una crisis on tothom es tira els plats pel cap...

Salut a tots

Molt de circ a Barcelona aquest cap de setmana

Aquest cap de setmana tenim molt de circ a la ciutat de Barcelona:

* CABARETS DE CIRC DE L'APCC DINS DE LES FESTES DE SANTA EULALIA

Es faran 2 cabarets divendres 11 i dissabte 12 a les 22h a l'Espai Francesca Bonnemaison (Sant Pere Més Baix, 7) són gràtis però millor reservar entrada al 93 432 43 69

i un Cabaret d'aeris de Dissabte 12 a les 12h a la Plaça Joan Coromines (al costat del MACBA) és lliure i no cal reserva.








* COMBINAT DE CIRC 43 A L'ATENEU DE NOU BARRIS

Dissabte 12 a les 21h i diumenge 13 a les 12h i a les 18h (Adults 6€ / nens fins a 14 anys 3€)

Direcció: Oscar Valsecchi

Eleanora Gimenez- corda fluixa
The Dodgy Whiskers- llit elàstic, bicicleta acrobàtica, malabars amb maces
Circ Alienzo - equilibris acrobàtics
Jade Zeron - corda llisa
Saltoka - malabars amb anelles i pilotes

Una mica de tot

Avui a la sala apolo hi ha una altra edició de taboo, que esta introduint el burlesque amb una mica de varietats com el que trionfa a Londres i d'altres llocs, i amb música en directe...
Dissabte per Santa Eulàlia, s´obren les portes del Ajuntament de Barcelona entre d´altres, i es pot gaudir d´una pintura de Josep M. Sert al costat del saló de les cròniques.
La pintura no es la que hi ha al article, de fet crec que la que hi ha al article s´està venent o s´acaba de vendre a Londres. i son uns trapezistes vistos des de sota, una meravella per als ulls.
Ahir vaig anar a veure l´exposició sobre la Paulina Shuman al Santa Mònica i és molt recomanable....
I si no a Figueres a veure Plecs.
Quina enveja em feu els que esteu per aquí jo avui agafo el tren i cap a França un altre cop... 

Ai els premis!!!!

Amb això dels premis n'hi ha per a llogar-hi cadires, hi ha gent que es demanava si amb els premis de circ ens pensabem que estavem a Holliwood, i quan hi havia un dialeg de com havien de ser esclata la polèmica de corrupció als Gaudí en que poc van tardar a dir que semblava un circ! (parlant de comparar coses amb el circ la Montsarrat Tura diu que no vol convertir els debats en un circ, be no me l'inmagino fent acrobàcia)
I per a rematar-ho després de la sugerència del Blai Mateu de fer el prèmi de circ a Barcelona es treuen de la butxaca el premi de dansa i circ i li dunen a la Mar Gomez que va coreografiar Llits.
Espero que seguint aquesta tònica l'any que ve fàcin el premi d'arqitectura i circ i el donin a l'arquitecte que construeixi el circ estable... Encara que l'any que ve està molt lluny.
I per acabar de parlar de premis he seguit les reaccions del cirque de demain a travers del facebook, i he aprofitat per a preguntar a Catalan Arts si savien que havia passat a un dels festivals de circ mes importants del món... I no en sabien res... Els que s'encarreguen de exportar l'art català pel mon no en saben gaire de circ això si tenen un o una comunity manager d'allo mes eficient. Respon sempre rapid i en positiu.