A vegades penso que el blog no el llegeix ningú fins que s'obra una polèmica i tothom s'hi apunta i al final el que rebo sóc jo quan la majoria de vegades no hi pinto res.
Llegint biografíes i història del circ te n'adones, lo fàcil que és portar un circ a la ruïna... I no acabes d'entendre que la gent critiqui a algú per que no ha pogut portar un projecte endevant, com si hi haguessin trenta circs rondant per aquí (a part dels familiars on no li diras a la mama que plegues, sobretot si és com la meva).
El mateix cirque du soleil es va enfonsar dos cops i sort en va tenir del seu govern que el va reflotar a diferència d'altres... No se si això ho expliquen en els cursos del sde quan el posen d'exemple.
En resum, portar una gira en carpa ara mateix es com portar un teatre i una companyia a la vegada amb el pressupost de la companyia i tenint que demanar el permis de construcció cada vegada!!!
Tots els que giren en vela... Mereixen el meu respecte!
2.18.2011
Qui no hagi arruïnat mai un circ que tiri la primera pedra...
Inscription à :
Publier les commentaires (Atom)
Messages
12 commentaires:
Un article brillant, incloent-hi el títol. Per cert, jo a ta mare tampoc li diria ;o)
Ara que a la pista els lleons estan tant mal mirats ja no veiem tant sovint els domadors posar el cap dins la gola del lleó. Avui aquesta proesa vedette s'ens presenta d'una altra manera. Empresaris i artistes posen el seu cap dins la gola del sector i després, molt mes tard, de l'opinió pública. Les irritacions cap a noves iniciatives de circ són mes patents dins la gola del propi sector on es jutgen fàcilment les persones pel que fan i no pel que son. I tal i com es costum es prefereix asfixiar un nou projecte que no s'entén o fa nosa que no pas ajudar-lo o simplement deixar-lo conviure al voltant.
S'asfixia, es tanca la gola, no cal mossegar. I si després sobreviu, i si interessa, s'utilitza tot el possible per rematar recalcant tot allò que va fer malament, allunyar-lo del grup, fer-lo desaparèixer. Trist. Això te un nom massa terrible. Preferixo el tàndem clàssic domador-lleó.
Canvi.
Abans, ara també, potser no tant, es lluitava per no fer coincidir dos circs en una ciutat. Ara es lluita des de l'arrel de la idea de viatjar amb una carpa de circ.
-Els temps han canviat, normatives, iteuves, assegurances, declaracions, preus del carburant, els programadors, pagar entrada, viles de ciment, la carpa es difícil, mira el que passa... oblida-ho,
Que fer? O potser, que em fet? O millor, que estem fent?
Potser començar a pensar que existeix la possibilitat de que un espectacle en carpa pugui ser una bona idea.
Algú te una altra?
Es si més no sorprenent, tot i el perill que suposa, sempre penso que algun dia portaré una carpa... És un sentiment sembant al de voler pujar-me a un cable a mes de cinc metres... Que també el tinc sovint.
Es si més no sorprenent, tot i el perill que suposa, sempre penso que algun dia portaré una carpa... És un sentiment sembant al de voler pujar-me a un cable a mes de cinc metres... Que també el tinc sovint.
jo també somio un dia portar una carpa plena de artistes meravellosos que cren somni i realitat entre la gent que ho respiraaa
jo cada dia el miro el blog.
m'agrada molt
es com una revista de tothom.
passa que casi mai escric res!!
però soposo que tot te les seves epoques altes i baixes.
m'agrada a mi m'agrada el circ
Lo lamentable, pienso, no es el "fracaso" de un circo o de un espectáculo, si no una especie vicio enquistado que existe en nuestra profesión; es el vicio de no ser capaz de crear y por esto no perdonar a los que tienen la capacidad de hacerlo; la manía de estar insatisfecho porque no se ha sido capaz de entregarse a un sueño, a una idea y de ello resulta que algunos se consuelan con criticar constantemente a los que sí tienen esa capacidad; es el defecto de querer quitar el mérito, cortar las alas y echar por tierra el trabajo de los demás, simplemente porque tal vez son capaces de hacer lo que algunos no se atevieron nunca.
Hablando en plata: nos movemos en una sociedad (suciedad, tal vez) artística donde muchos no perdonan que los demás sean creativos, valientes, emprendedores, diferentes y que además a veces obtengan éxito(del público)porque todo eso les refleja su propia mediocridad.
He tenido la ocasión en algún momento de hablar con las nuevas generaciones de circo de Catalunya: gente joven, ávidos de conocimiento, entusiasmados con la creación, llenos de compañerismo, con espíritus abiertos y capacidad crítica que construye. Aquí encuentro esperanza.
Estic d´acord amb tu circquetincson. A dia d´avui, a mi em fa por empendre un espectacle de circ en vela, els que ho fan són grans valents als meus ulls.
Gràcies als que porteu el blog d´a mi m´agrada el circ, bona feina.
a mi els artistes que només critiquen no em fan por!
el que em fa por és que sigui tant díficl portar el circ a la gent i això és una batalla maca.
cada escú sabrà perque critíca... lo millor es aplicar-se el cuento i "nyaaac", empassar l'orgull, escoltar a tothom i ser prou objectiu per saber amb qui pots comfiar, qui t'ho diu amb amor i qui t'ho diu per gelus.
per sort, per molts gelus que tinguin mai podran treuret les ganes de seguir creant i tirar endebant... hi ha obstacles molt més dificils i importants... i el primer és un mateix.
una abraçada a tothom!!
som una fàmilia i com a bons germans... ens embejem!!! ens maltractem, però en el fons ens estimeeeeeeemmmmmmm moltissimmmmm!!!
i soposo que és esperit de compativitat, típic a tots els animals... i és el que t'ajuda a avançar, per molt lleig que sembli!!!
Alba,
el tipo de crítica negativa a la que me refiero normalmente no se hace de forma directa sino a las espaldas del interesado.
De todas maneras yo me refiero sobre todo a las críticas que ha recibido el projecto del Circ Ozó,que es un ejemplo bastante reciente.
En temps de crisis l'home tendeix a fer
Això, criticar mes però criticar és un acte lliure
de reflexió sobre el que fem i com ho fem.
Exemple el govern reduirà la llum en les carreteres
Doncs si és lògic, però això hauria de fer-se des de
sempre, mentre que tota Europa dorm
es balafia una llum diària que serviria per Àfrica.
a Leo Bassi per no voler que guanyi El PP en les properes
Eleccions es compromet ell , per tant tindrà critiques positives
I negatives segons d'on venen.
El que esta passant a Líbia, Tunísia, Egipte és gràcies a la
critica de la societat que esta farta de tant Dictador
I falta de llibertat d'Expressió.
la llibertat d'Expressió és la llibertat de l'Home
Emparada per les lleis que entre tots hem creat
I que serveixen al final per decidir qui té la raó i si és
O no culpable.
Tots estem en el mateix vaixell i Tenim dret a créixer, però depèn de com creixem i com ho fem
tindrem critiques o no.
Hi ha persones que creixens'apoderen de tot el que poden per estar el mes visible.
Els que s'apoderen de tot , s'ajunten entre ells per
decidir qui creix.
Hi ha persones que creixen amb l'ajuda dels que s'apoderen de tot sense importar-los el com ho fan.
I es diu DICTADURA.
ejemple: un director d'una sala ,que es directo de un festival que té una agència de representació artística , que contracta als artistes de la seva empresa en el seu teatre i festival y aquestes companyies Reben diners publiç en subvencions així com el teatre i el festival .
mas ejemplos para criticar
los artistas directores de festivales, que mientras los de mas no tienen curro, a ellos gracias a los manager que ven pastel si tienen trabajo
Enregistrer un commentaire