dimecres 25 de gener de 2012
CORTEO, CIRQUE DU SOLEIL
Italià. Itatià en el millor concepte del circ tradicional. Poca "modernitat", ans el contrari, Fellini oníric. Visualment encertat, preciós. Espectacle aeri quasi sempre, l'espai omplert de formes i colors, llums i ombres, tot molt corprenedor.
El pallasso protagonista vola pel cel muntat dalt d'una bicileta, dalt d'un llit màgic rodejat dels àngels que l'acompanyen en el seu viatge etern, nosaltres somiant amb ell, en som part.
Tècnicament, l'espectacle és perfecte: no pretenc ara detallar tots i cadascun dels números però el del llit elàstic, dels aros, els barristes, la bàscula i els volants sense trapezi a l'estil coreà són, senzillament, de primera categoria mundial.
Tot i que els nostres mitjans de comunicació en van plens, a mi m'ha agradat especialment l'article d'una periodista anomenada Mercè Miralles, a la inmillorable revista Presència, de gran història democràtica durant almenys cinc dècades, publicat en el número del 13 de gener passat. L'autora em permetrà de fer menció d'un paràgraf seu que defineix l'espectacle:
"Hi ha àngels, humans, un pallasso somiador, un de gegant... I un de blanc. El pallasso de blanc representa les aparences. És, o voldria ser, l'autoritat. Admira les estrelles, d'entre tots els personatges, i menysprea la resta. El pallasso blanc és qui obra la porta a la màgia del circ, i ho fa per al pallasso somiador, Mauro. Hi ha personatges i números de tota mena. Com ara el número dels llits, en que sis artistes, com nens, salten damunt d'uns llits descomunals, de 270 quilos de pes. Els llits estan damunt de plataformes giratòries".
Comentaris