12.19.2013

Publicacions periòdiques de circ, il·lusionisme, dansa i titelles



Publicacions periòdiques de circ, il·lusionisme, dansa i titelles

http://www20.gencat.cat/portal/site/culturacatalana

s. XX dC - s. XXI dC
La crítica ha estat una eina necessària per al desenvolupament de qualsevol art. Al voltant del camp dels titelles, el circ o l’il·lusionisme també s’ha configurat un aparell crític que ha trobat tribuna en columnes de diaris i en llibres i col·leccions.
Les arts necessiten espais de reflexió teòrica on debatre els múltiples aspectes que incideixen en els processos creatius i de presentació al públic. La divulgació que els mitjans de comunicació fan de les reflexions propiciades pels crítics i teòrics de qualsevol art (escènica o no) són fonamentals per acompanyar-ne l’evolució creativa. És quan aquestes reflexions queden documentades que disposem de bases per elaborar la petita o la gran història d’aquestes arts.
Això es fa especialment necessari en les arts efímeres, és a dir, les que només viuen durant la representació, com el teatre, el circ, l’il·lusionisme i els titelles, en l’evolució de les quals han estat determinants tant la crítica i la teoria com els suports utilitzats. El creador teatral Peter Brook sap perfectament de què parla quan afirma que ‘un art sense crítics es veuria amenaçat per perills encara més grans’.
Des del 1792 i fins que es va deixar de publicar el 1980, el ‘Diario de Barcelona’ va destacar sempre els espectacles de circ, il·lusionisme i titelles que es programaven a la capital catalana.
Durant el segle XX s’han ocupat del circ crítics especialistes com Joan Tomàs, des d’‘El Poble Català’, ‘Mirador’ o ‘La Publicitat’, i Sebastià Gasch a ‘La Publicitat’, ‘Mirador’ o ‘Destino’.
Jordi Elias (1912-1972) va ser un cronista i divulgador minuciós, tant a ‘Hoja del Lunes’ i ‘El Mundo Deportivo’ com a la seva revista mensual ‘Circo’, publicada entre el 1956 i el 1962.
A banda, Jordi Elias i Sebastià Gasch van dedicar també atenció als titelles. Gasch va publicar fins i tot el llibre ‘Títeres y marionetas’, mentre que Elias va ser el primer a donar notícia escrita de Putxinel·lis Claca.
Xavier Fàbregas (1931-1985), crític, historiador, professor, investigador i instigador teatral, dotat d’una extraordinària curiositat i d’una fina estratègia per educar el públic, va ser un defensor acèrrim de les anomenades ‘arts parateatrals’ des de les pàgines de ‘Serra d’Or’, ‘Destino’, ‘El Correo Catalán’, ‘Diario de Barcelona’, ‘Avui’ i ‘La Vanguardia’, entre altres, a més de fer possible la carpa itinerant del Circ Cric el 1981.
També es va ocupar del circ a l’‘Avui’ Joaquim Vilà i Folch. Amb pàgines firmades per Jordi Jané, l’‘Avui’ és l’únic diari que des del 1978 dedica una atenció constant al circ i des del desembre del 1999 publica una pàgina mensual dedicada exclusivament a l’anàlisi circense nacional i estrangera sota el títol de ‘Volt de pista’. Jané té també una secció de circ a la revista d’arts escèniques ‘Hamlet’.
Entre el 1998 i el 2008, Marcel Barrera ha publicat regularment crítica de circ al diari ‘El Punt’. També han parlat o parlen de circ crítics o cronistes com Santi Fondevila a ‘La Vanguardia’, Gonzalo Pérez de Olaguer i Gemma Tramullas a ‘El Periódico’, i Belén Ginart, Pablo Ley, Marcos Ordóñez i Begoña Barrena a ‘El País’.
Quant a titelles i il·lusionisme, Jordi Jané parla d’alguns espectacles a l’‘Avui’, mentre que Ferran Baile, especialista en espectacle infantil, publica al mateix diari i a ‘El Periódico’.
Pel que fa al circ, entre el 1956 i el 1962, Jordi Elias va editar 58 números de ‘Circo’, una excel·lent revista mensual avui consultable en línia al web de la Biblioteca de Nou Barris.
El 1991, l’Associació de Circ de Catalunya (ACC) engegava ‘Repista de circ’, de periodicitat irregular i amb continguts artístics, professionals i sindicals que es va publicar fins al 1998, coincidint amb el final de l’associació.
El 2004 i amb redacció a Barcelona es comença a publicar la revista trimestral ‘Zirkòlika’. Des del número 10 (tardor 2006), tira una edició en català i una altra en castellà. El 2008 en presenta la versió digital, però només en castellà. Amb col·laboradors de Catalunya, Espanya i Itàlia, és actualment la revista circense de referència a l’estat, amb una tirada mitjana de 3.000 exemplars. Atén les realitats circenses catalana, espanyola i internacional, amb un contingut diversificat en reportatges, notícies d’actualitat, agenda d’espectacles i festivals, entrevistes, cròniques i seccions dedicades a la relació entre el circ i les altres arts. Es pot trobar en botigues de material de circ, biblioteques d’arreu de l’estat i en llibreries especialitzades en art i cultura.
Publicada en castellà pel pallasso, director i mestre de pallassos badaloní Àlex Navarro, la revista digital ‘Clownplanet’ es dedica sobretot a l’especialitat dels pallassos, però té molt en compte l’actualitat circense i del teatre de carrer. Conté notícies d’actualitat, documentació històrica, informació de cursos, fòrums, anuncis de festivals i textos, llibres i vídeos per descarregar, amb un abast que contempla també les activitats iberoamericanes.
Si bé de manera irregular, també atén aquestes arts escèniques la revista digital ‘Teatralnet’, que dirigeix Albert Miret.
La revista trimestral valenciana (en castellà) ‘Fiestacultura’, editada per Velam produccions a Vila-real des del 1999, atén totes les manifestacions de teatre al carrer i s’ocupa de circ, il·lusionisme i titelles en aquest format d’exhibició. Adjunta fascicles del futur llibre ‘La escena callejera’, una història de les arts de carrer a l’estat espanyol des del 1975.
Editada al País Basc, la revista ‘Artez’ abasta dansa, teatre, carrer, circ, il·lusionisme, titelles i altres arts. També compta amb col·laboradors a Catalunya.
Quant als titelles, La Fanfarra va editar, a partir del 1990, quatre números de la revista de marionetes ‘Malic’, una utilíssima eina de comunicació de gran nivell intel·lectual i artístic publicada en tres llengües: català, castellà i anglès.
El Centre de Titelles de Lleida ha publicat el llibre ‘Centre de Titelles, 15 anys’, la col·lecció ‘Teatre de Titelles’, amb peces representables basades en contes populars, i CD i DVD d’alguns espectacles de producció pròpia.
Finalment, el Servei de Publicacions del Museu Internacional de Titelles d’Albaida edita títols dedicats a la història dels titelles al País Valencià, textos dramàtics per a titelles, diccionaris titellaires, etc.