El Circ d’Hivern, una arriscada aventura artística, avui reconeguda a Europa i que sembla que les institucions, definitivament, tindran en compte, estrena la 10a producció. Una treballada invitació al món del circ, caracteritzada per l’humor, la màgia i una sorprenent originalitat. Vuit artistes es reparteixen exercicis d’acrobàcia (Rafael López), corda fluixa (Karl Stets), pallassos (Cristina Solé), equilibrisme (Quim Girón), aeris (Candice Bordes)... Risc, humor, proesa i poesia es donen cita a Rodó,un espectacle aparentment senzill (però que amaga un munt d’hores de treball), amb una gran capacitat de suggestió. La representació no segueix la fórmula tradicional del circ, amb un número darrere un altre i els clàssics intermedis de pallassos, sinó que en realitat es tracta d’una única escena en la qual van entrant i sortint els personatges en funció del guió. El marc en què tot es desenvolupa és la neu, i els artistes, vestits amb un blanc rigorós, utilitzen molt pocs elements de sup...