3.12.2012

Salvados' repassa la factura del malbaratament cultural a Espanya

L'ALTRA BOMBOLLA

'Salvados' repassa la factura del malbaratament cultural a Espanya

El periodista Jordi Évole mostra la llarga llista d'equipaments a mig construir o buits de continguts

'Cuando éramos cultos' recupera el debat de les inversions públiques desmesurades en temps de crisi

Es diu que l'arquitecte Santiago Calatrava va dibuixar en un tovalló un esbós mentre sopava amb l'expresident de la Comunitat Valenciana Francisco Camps. "Mira quin projecte tinc”, li va dir. I d'aquí va néixer la Ciutat de les Arts i les Ciències de València, que va costar 1.300 milions d'euros, es va pressupostar en 300 i encara no s'ha acabat de pagar.
Dilluns, 12 de març del 2012 - 08:09h.

La cultura sí que té un preu i el programa Salvados del periodista Jordi Évole ho ha demostrat aquest diumenge a la nit. Cuando éramos cultos ha analitzat les conseqüències de la bombolla immobiliària en el món de la cultura: les administracions van invertir milions d'euros en grans teatres, auditoris i museus que, a més de sobrepassar de llarg els pressupostos inicials, han quedat a mig construir o no acullen cap acte cultural.

“La culpa no és dels arquitectes sinó dels polítics ¿Amb un xec en blanc què faries? Doncs l'obra de la teva vida”, ha indicat el periodista de La Voz de Galicia Manuel Cheda en referència a la Ciutat de la cultura de Galícia que va aprovar l'expresident de la Xunta Manuel Fraga, que està sense acabar. L'obra es va pressupostar per 300 milions, de moment en costa 480 i el límit màxim era de 108,2 milions.

EDIFICIS BUITS

Davant una llibreria amb capacitat per a un milió de llibres però amb gran part de les prestatgeries buides, Évole ha buscat respostes parlant amb Anxo Lorenzo, secretari general de Cultura de la Xunta. “Ara ja no podem derruir l'equipament, així que hem de tirar endavant”, ha indicat a la vegada que ha qualificat d'“anècdota” el fet que s'acabessin les pedres procedents de Galícia i les haguessin de portar del Brasil per completar un dels edificis.

Lorenzo també ha restat importància al fet que el pla estratègic de la construcció es presenti 11 anys després que es col·loqués la primera pedra. “El tema de les plaques inaugurals a Galícia va ser una gran indústria. Fraga ho inaugurava tot”, ha sostingut el músic, escriptor i director de cine Antón Reixa.

COSTOS DESMESURATS

La tirallonga de construccions faraòniques, desmesurades i sense un ús periòdic és llarga: la Ciutat del Circ d'Alcorcón, encara en obres, costa 120 milions d'euros i té un sobrecost del 40% respecte al pressupost inicial. “Per construir-la es va haver d'enderrocar una biblioteca i talar arbres”, ha recordat el periodista Pedro Vallín, que ha lamentat que “tothom vol tenir el seu Guggenheim a la seva ciutat”.

L'auditori de Torredembarra va costar 4,5 milions i tampoc s'ha acabat. El Palau de Congressos d'Albacete, dissenyat per Calatrava, va costar 350 i la Ciutat de la llum d'Alacant, 300 i té un deute de 190 milions. Davant aquestes xifres, els comentaris a Twitter han estat tan nombrosos fins al punt que el hashtag del programa #cuandoeramoscultos ha estat trending topic a nivell mundial aTwitter.

La “bogeria” per crear infraestructures culturals també ha deixat un paisatge d'edificis acabats, però sense diners per posar-los en marxa. “No per falta d'idees sinó perquè no hi ha demanda”, ha explicat Vallín. Davant més formigó i menys cultura, la diputada per Compromís a les Corts valencianesMònica Oltra, que s'ha mostrat crítica amb el govern del PP, ha tancat la situació actual de bombolla cultural. “Tenim grans contenidors culturals, però el contingut deixa molt a desitjar”.