dissabte 7 de juliol de 2012http://barcelofilia.blogspot.com.es/2012/07/circ-ecuestre-alegria-placa-catalunya.html
CIRC EQÜESTRE ALEGRIA. Plaça Catalunya (1879-1895)
*1888.- El Circ Eqüestre Alegria (a la dreta de la imatge), ocupava el bell mig de la plaça Catalunya.
Juntament amb el Teatre Circ Olympia -que va sobreviure fins gairebé la meitat del segle XX-, el Circ Eqüestre de la Plaça Catalunya va ser la instal·lació estable d'aquestes característiques més popular a Barcelona.
Va ser inaugurat el 21 de maig de 1879, per l'empresa Alegria i Chiessi amb un permís municipal molt precari, que malgrat tot li va permetre una vida activa de 16 anys fins el 1895, quan per exigències d'urbanització de la Plaça Catalunya va desaparèixer en ser enderrocat.
El Circ Eqüestre, que acollia el Circ Alegria fundat per l'empresari Gil Vicente Alegría i sens dubte el més reputat del país, va suposar una forta i seriosa competència pels teatres de la ciutat a causa de la preferència de molts barcelonins per admirar les múltiples atraccions que oferia el món del circ en aquella pista, que va veure desfilar molts dels grans artistes europeus de l'època.
L'edifici, obra de Francesc Comas, tenia un aforament aproximat de tres mil localitats. Al voltant de la pista un conjunt de columnes de fusta, amb plaques que recordaven noms d'artistes famosos, suportaven la gran claraboia central. El conjunt disposava tambre de quadres per als cavalls i animals, un cafè-restaurant i un pati de descans pels espectadors. Durant els intermedis unes noies amb uniforme oferien ramets de flors als espectadors.
En aquells primers anys l'entrada costava tres reals als adults i dos als nens, que podien gaudir de sessions gratuïtes els dijous.
Al juliol de 1882, el Circ Eqüestre va oferir el primer programa sencer en que no hi intervenien cavalls i amb el pas dels anys s'hi van acabar fent també representacions teatrals.
El 29 d'octubre de 1895, la pressió municipal per aconseguir alliberar tot l'espai ocupat per edificacions al centre de la plaça, amb l'objectiu de poder procedir a la seva definitiva urbanització, va acabar amb l'enderroc i la història del Circ Eqüestre.
Llista de principals artistes que varen actuar al Circ Eqüestre Alegria
1879.- Arturo Chiesi (Atleta, acròbata i coempresari del Circ)
1886.- Hanlon Lees (pantomina Un viaje a Suiza)
1886.- Miss Cabowls (contorsionista i acròbata)
1886.- Familia William (velocipedistes sobre una roda)
1887.- Salvador Mendoza, (acròbata i saltador, conegut com l'home llagosta. Saltava la distància de vuit homes posats en fila.
1887.- Loikford (barristes)
1887.- Oura (trapecista)
1887.- Crowther (patinador)
1887.- Sarina (contorsionista, conegut com l'home de goma)
1887.- Wala Dajamanti (domadora de serps)
1887.- Seeth (domador de lleons)
1887.- San Lockart (domador d'elefants)
1888.- Miss Alcide Capitaine (gimnasta i saltadora sense xarxa)
1888.- Díaz (domador de braus)
1888.- Mr. Watson (domador d'òssos)
1889.- Germans Borghetti (gimnastes i acròbates)
1889.- Grup Hugo Hugosseti (pantomima acrobàtica)
1889.- Joe Martelloni (funambulista de vuit anys)
1890.- Eddys (grup d'acròbates, dos homes i una dona, que feien les seves acrobàcies vestits d' etiqueta ells i amb vestit de nit ella)
1890.- Germans Hantmann (pallassos)
1890.- Niño Loyal (equilibrista sobre cavall)
1890.- Miss Dorina (Atleta forçuda, coneguda com la dona del canó, capaç de traslladar a pols un canó de bronze)
1891.- Forest (pallassos)
1891.- Miss Elph Thompson (domadora d'elefants)
1892.- Raspoli (funambulista)
1894.- Mlle. Enhart (ballarina equilibrista. Ballava la dansa del ventre sobre un cavall)
1895.- Miss Geraldine (funambulista)
dissabte 25 de febrer de 2012
CIRCO ESPAÑOL MODELO (1892-1893) i CIRCO TEATRO ESPAÑOL (1893-1907)
El Circo Español Modelo va ser el primer local d'espectacles de la història del Paral.lel. Era situat a l'esplanada existent a la cruïlla entre el Paral·lel i el carrer Nou de la Rambla, al mateix lloc on després s'aixecaria el Teatre Español. El projecte original tenia forma elíptica de 26 x 18 metres amb una pista central de 6 metres de radi i fou edificat per l'arquitecte Francesc Mariné. Manuel Suñer va ser el propietari i empresari del local, que va obrir les seves portes el mes d'abril de 1892 amb l'actuació d'una companyia de circ dirigida per Cirilo Llop.
Al cap d'un any va canviar de nom i va de esdevenir Circo Teatro Español. Posteriorment es modificaria l'estructura suprimint la pista central rodona i s'hi va construir un escenari. Tot el recinte era de fusta i tenia la forma d'un gran barracó d'unes dimensions de 34 x 24 metres.
En la seva primera etapa com a Circo Español Modelo el local va funcionar exclussivament com a circ. El gimnasta i atleta Cirilo Llop dirigia la companyia eqüestre, gimnàstica, acrobàtica i còmica que hi actuava de forma permanent amb localitats al preu de 50 cèntims. Entre els artistes que hi actuaren destacaven Miss Leodiska i les seves cacatues ensinistrades, Freire i la gimnasta Mlle. Rougatti. També hi ha notícies de que hi varen actuar les germanes Sansoni, dues dones de gran corpulència i força que es desfeien amb facilitat de tota mena de lligadures i cadenes; i la funambulista Miss Zephora que entusiasmava el públic amb els seus arriscats exercicis. El 1894, coincidint amb el Centenari de Colom, s'hi va representar una pantomima sobre el descobriment de les Amèriques que va tenir un notable èxit entre la ciutadania.
Amb el pas dels anys, els espectacles de circ van anar reduint-se i cada cop s'hi programaven més espectacles teatrals, sarsueles i varietats. La companyia de teatre d'Enric Borràs va ser la primera en actuar-hi. També s'hi feien lluites de galls organitzades pel Cock-Pit Barcelonés.
*1896.- Programació d'espectacles teatrals del Circo Teatro Español i de lluites de galls.
Un incendi va destruir totalment aquell primer teatre del Paral·lel la matinada del dia 21 de maig de 1907. L'estructura de fusta va facilitar la propagació de les flames. Sobre les seves cendres s'hi va edificar tot seguit el Teatro Español, inaugurat el 1909.
diumenge 7 de novembre de 2010
TEATRO CIRC OLYMPIA. (1924-1947)
Obra de l'arquitecte Francesc Folguera i Grassi (1891-1960) el Teatre Circ Olympia, va ser construit entre 1919 i 1923 a la cruilla entre la Ronda de Sant Pau i el carrer Aldana, molt a prop del Paral.lel. L'edifici era d'estructura de ferro i, per les seves grans dimensions, ben aviat va ser batejat per la ciutadania com el Liceu del Paral.lel. Disposava d'un aforament de 6.000 espectadors i permetia la programació de tot tipus d'espectacles artístics i esportius. La façana era d'estil noucentista amb elements de terracuita i estuc i destacava el seu frontó triangular amb un òcul que coronava l'edifici i li donava un aspecte clàssic i elegant.
L'interior era en aquella època el més espaiós d'Espanya amb una platea de 3.000 butaques i un pis en ferradura de preus més populars. La pista de circ era transformable en una una piscina de 300.000 litres d'aigua, la qual cosa permetia la presentació d'espectacles acuàtics.
L'Olympia va obrir portes el dia 4 de desembre de 1924 per iniciativa de l'empresari Josep Ventura Gannau. L'espectacle inaugural va incloure números musicals amb foques, cavalls ensinistrats i elefants. Obviament l'edifici incorporava quadres per allotjar els animals que eren visitables pel públic. Durant molts anys va ser el local polivalent més gran i popular de Barcelona.
El 1926 l'Olympia va ser testimoni de l'arribada del nou ball del xarleston a Barcelona amb Chocolate Kidiess. També s 'hi va presentar la primera jazz-band que va actuar a la cituat la Sam Woodings Orchestra. Des de llavors, la sala esdevingué una de les portes d'entrada del jazz a la ciutat.
Les dimensions i l'equipament escènic i estructural del teatre permetien de fer-hi grans espectacles. El 3 de maig de 1928 s'hi va estrenar Kosmópolis, presentat com una sarsuela en forma de magazine musical circenc, obra de Josep Amich "Amichatis" amb música de Joan Dotras Vila i Demon. L'obra era d'una espectacularitat inusitada i incloïa l'ús de la piscina, jocs d'aigua, un ferrocarril a escala, la projecció de fragments cinematogràfics, cavalls i efectes especials impossibles a d'altres teatres. El desembre del mateix any, l'espectacle Museum va fer servir 150 reflectors elèctrics per a unes fonts lluminoses, a més d'una plataforma escènica mòbil, llavors única a Espanya.
Pel seu gran aforament, el Teatre Circ Olympia va ser utilitzat, tant durant els temps de la Segona República com als inicis del franquisme, per acollir nombrosos mítings polítics.
Acabada la guerra la "y" grega es va tornar "i" llatina per causa de l'obsessió del nou règim en castellanitzar tots els noms. L'Obra Sindical franquista Educación y Descanso es va encarregar d'organitzar-hi concerts de jazz. Les matinals del diumenge varen presentar uns programes molt acceptables amb bones orquestres i grups de músics locals.
Pel seu gran aforament, el Teatre Circ Olympia va ser utilitzat, tant durant els temps de la Segona República com als inicis del franquisme, per acollir nombrosos mítings polítics.
En aquells anys de posguerra l'Olimpia va funcionar com a sala de cinema de reestrena dotada amb equips sonors d'alta fidelitat. La programació s'anunciava com de grandes reestrenos preferentes.
A l'abril de 1944, sota la direcció d'Eduard Toldrà, hi feu la seva presentació popular l'Orquestra Municipal de Barcelona, després d'haver debutat en societat al Palau de la Música només uns dies abans.
El 28 de febrer de 1947, hi tingué lloc l'últim espectacle, una representació de La bohème de Giacomo Puccini. Només un any després, el solemne edifici seria enderrocat. Segons va manifestar Sempronio, una de les raons que explicaren el seu enderroc va ser l'aprofitament del ferro de la seva estructura en uns temps en que aquest metall escassejava.
*1920's - Vista de la cantonada entre el Paral·lel i la Ronda de Sant Pau. El frontó de l'edifici del Teatre Circ Olympia apareix darrera assenyalat per la flexta.
(Fotos: Arxiu Històric de Barcelona).
(Fotos: Arxiu Històric de Barcelona).
Comentaris