REPORTATGE E LA SETMANA
El circ és així
L’estona prèvia a una funció de circ és un microcosmos reservat als integrants d’aquest univers de nòmades feliços que s’alimenten de somriures i rialles. El Wonderland ens va deixar veure com és.
| Mitja: 5.0/10 (2 vots) |   | Galeria Fotos |
Passen dos minuts de quarts de vuit del vespre, l’hora prevista per començar l’espectacle. Les criatures, impacients, piquen de mans i peus. Som al Circ Wonderland i darrere l’escenari la imatge és la següent.
Ringo Macaggi, responsable de l’empresa, esbronca Zé. El grup electrogen no acaba d’anar bé i s’ha de començar ja. El Zé es mira el grup com si fos un animal amb sentiments i diu: “Aguantarà...” Suficient per al Ringo. L’escena seria totalment normal si no fos perquè el cap, qui mana, va vestit de pallasso amb perruca i una indumentària multicolor.
El Circ Wonderland (fins al 23 a l’aparcament de l’Andorra 2000) permet al Diari assistir des de les bambolines (o ara s’ha de dir backstage?) a la primera funció a Andorra. Els assistents (prop de 700) són oients de la cadena SER, que és qui els ha regalat les entrades. Deu minuts abans de convertir-se en un anunci de Micolor, Ringo xerra amb nosaltres. Texans, camisa blava, uns 40 anys, posat seriós: “El meu sogre ja m’ho diu sempre, com pot ser que facis riure ningú tu, si sempre estàs seriós?” Em demana noms de pobles de la vora d’Andorra la Vella, Escaldes, Encamp... “Sant Julià?”, em diu. També li contesto. Uns minuts després es presentarà davant les criatures com el “rei de Sant Julià”, evidentment és broma, no es diu ni Pintat ni Reig, o sigui que és impossible. Li demano al Ringo quantes coses fa al circ i em diu: “Apunta: electricista, xofer, mecànic, fuster, lampista, domador i pallasso, ah i ciclista, m’encanta anar en bici i em penso fer totes les vostres muntanyes aquests dies. Per cert, Purito Rodríguez viu aquí, oi? Digues-li que vingui!” Mentre xerrem apareix el Bruno, 14 anys, mirada desafiant estil James Dean. Fill del Ringo. Seriós com el pare. Pregunta tòpica per al progenitor. La vida nòmada del circ és bona per a un púber? “Quan anem a València, que és on ens estem més temps, i ell va a l’escola, sempre ens diuen que té més nivell que la resta d’alumnes. Aquí té una professora que el vigila de prop.”
El Circ Wonderland (fins al 23 a l’aparcament de l’Andorra 2000) permet al Diari assistir des de les bambolines (o ara s’ha de dir backstage?) a la primera funció a Andorra. Els assistents (prop de 700) són oients de la cadena SER, que és qui els ha regalat les entrades. Deu minuts abans de convertir-se en un anunci de Micolor, Ringo xerra amb nosaltres. Texans, camisa blava, uns 40 anys, posat seriós: “El meu sogre ja m’ho diu sempre, com pot ser que facis riure ningú tu, si sempre estàs seriós?” Em demana noms de pobles de la vora d’Andorra la Vella, Escaldes, Encamp... “Sant Julià?”, em diu. També li contesto. Uns minuts després es presentarà davant les criatures com el “rei de Sant Julià”, evidentment és broma, no es diu ni Pintat ni Reig, o sigui que és impossible. Li demano al Ringo quantes coses fa al circ i em diu: “Apunta: electricista, xofer, mecànic, fuster, lampista, domador i pallasso, ah i ciclista, m’encanta anar en bici i em penso fer totes les vostres muntanyes aquests dies. Per cert, Purito Rodríguez viu aquí, oi? Digues-li que vingui!” Mentre xerrem apareix el Bruno, 14 anys, mirada desafiant estil James Dean. Fill del Ringo. Seriós com el pare. Pregunta tòpica per al progenitor. La vida nòmada del circ és bona per a un púber? “Quan anem a València, que és on ens estem més temps, i ell va a l’escola, sempre ens diuen que té més nivell que la resta d’alumnes. Aquí té una professora que el vigila de prop.”
Uns 800 euros al mes
Quant es guanya treballant al circ? Un artista pot guanyar uns 800 euros al mes i els que munten i desmunten, menys. “Tenint en compte que vius i menges aquí, no està malament”, ens confia un dels treballadors si no posem el seu nom: “Aquí la gent no explica mai el que guanya...”
Anem als camerinos. En el dels homes ens saluda Batman! Li demano si és Bruce Wayne o Batman i em mira estranyat, no sembla sonar-li gaire la identitat civil del cavaller fosc en què s’està convertint (s’està vestint). Es diu Àlex, és acròbata i romanès. Apareix l’Ivano, trapezista italià de 31 anys casat i amb una filla al circ. És un atleta i és un catxondo. El blanc de les seves bromes constants és el Carlos, un portuguès de metre vint, un nan. Pedazo de invento la gaseosa! –penso– mentre vaig coneixent-lo una mica. Li demano si ha vist El Milagro de P. Tinto i em diu que no, “tot i que m’he presentat a molts càstings de cine”. Té 49 anys i està ben fort: “A Portugal era torero còmic i a vegades em plantava davant toros de 300 quilos.” Imaginar-se aquest homenet davant una bèstia així fa semblar més igualat el duel David-Goliat. L’Ivano no para de ficar-se amb ell i recordar-li certa visita a un local per a adults. Jo amics li faig la pregunta del milió al Carlitos: en els seus pensaments eròtics, les dones com són? “Altes, sempre altes, hi ha dones nanes molt ben fetes però a mi em posen les dones altes”.
El camerino femení és buit. Vestides i maquillades trobo quatre de les integrants de la troupe al bar. Estan muntant espases làser, de fet els posen les piles, que després comprarem uns quants, jo per exemple: “Són dels xinos!” La Karin és antipodista: “Faig jocs malabars amb els peus.” Morena de grans ulls i somriure lluminós explica que “no m’adaptaria a una altra feina, la trobaria avorridíssima!”. La crisi també forma part del món de l’encara més difícil: “Hi ha dies que hem actuat davant de 15 persones, però ho hem de fer igual.” La Karin està estalviant per casar-se amb el monociclista Pavel, “ara no tenim diners”. Beneeixo ràpidament la relació quan el Pavel, un anglès de pare txec, em diu que és del Barça: “Demà juguem un partit de futbol amb un equip de guàrdia civils.” El company de la Karin fa 10 anys que és al Wonderland: “Abans havia estat al de Teresa Rabal.” La idea dels dos enamorats és donar-se el sí al gener. La boda se celebrarà al circ i entre setmana. Això sí, sense actuacions: “Això segur que no!”
També conec la Sara, una rara avis, és l’única del circ en molt de temps que està estudiant carrera universitària: “Estic fent educació física.” El físic imponent de la Sara, igual que el de molts dels seus companys, em fa plantejar-me si en algun moment van intentar ser esportistes d’elit: “Sí que vaig fer una mica de gimnàstica artística, però si t’hi vols dedica seriosament has de deixar el circ i això sí que no. Al Circ du Soleil hi ha enrolats molts atletes que han estat olímpics.” La Sara compatibilitza com pot la feina amb les classes a la facultat.”
Ens veu xerrar però es queda en un discret segon terme la Irune, la dona del Ringo: “Ja no actuo, ara m’estic al bar, abans era trapezista.” Els plantejo a les tres el millor i el pitjor dia per a elles. “El millor, és obvi, quan s’omple el circ, que ara no passa mai, i el pitjor és quan plou i fa aire, això dificulta molt alguns dels nostres números.” Avui hi haurà una bona entrada, però difícilment estarà ple, “i això que avui és gratis! ja ni així omplim!”. I segueixen posant piles a les espases làser mentre comencen a arribar els primers espectadors.
Quant es guanya treballant al circ? Un artista pot guanyar uns 800 euros al mes i els que munten i desmunten, menys. “Tenint en compte que vius i menges aquí, no està malament”, ens confia un dels treballadors si no posem el seu nom: “Aquí la gent no explica mai el que guanya...”
Anem als camerinos. En el dels homes ens saluda Batman! Li demano si és Bruce Wayne o Batman i em mira estranyat, no sembla sonar-li gaire la identitat civil del cavaller fosc en què s’està convertint (s’està vestint). Es diu Àlex, és acròbata i romanès. Apareix l’Ivano, trapezista italià de 31 anys casat i amb una filla al circ. És un atleta i és un catxondo. El blanc de les seves bromes constants és el Carlos, un portuguès de metre vint, un nan. Pedazo de invento la gaseosa! –penso– mentre vaig coneixent-lo una mica. Li demano si ha vist El Milagro de P. Tinto i em diu que no, “tot i que m’he presentat a molts càstings de cine”. Té 49 anys i està ben fort: “A Portugal era torero còmic i a vegades em plantava davant toros de 300 quilos.” Imaginar-se aquest homenet davant una bèstia així fa semblar més igualat el duel David-Goliat. L’Ivano no para de ficar-se amb ell i recordar-li certa visita a un local per a adults. Jo amics li faig la pregunta del milió al Carlitos: en els seus pensaments eròtics, les dones com són? “Altes, sempre altes, hi ha dones nanes molt ben fetes però a mi em posen les dones altes”.
El camerino femení és buit. Vestides i maquillades trobo quatre de les integrants de la troupe al bar. Estan muntant espases làser, de fet els posen les piles, que després comprarem uns quants, jo per exemple: “Són dels xinos!” La Karin és antipodista: “Faig jocs malabars amb els peus.” Morena de grans ulls i somriure lluminós explica que “no m’adaptaria a una altra feina, la trobaria avorridíssima!”. La crisi també forma part del món de l’encara més difícil: “Hi ha dies que hem actuat davant de 15 persones, però ho hem de fer igual.” La Karin està estalviant per casar-se amb el monociclista Pavel, “ara no tenim diners”. Beneeixo ràpidament la relació quan el Pavel, un anglès de pare txec, em diu que és del Barça: “Demà juguem un partit de futbol amb un equip de guàrdia civils.” El company de la Karin fa 10 anys que és al Wonderland: “Abans havia estat al de Teresa Rabal.” La idea dels dos enamorats és donar-se el sí al gener. La boda se celebrarà al circ i entre setmana. Això sí, sense actuacions: “Això segur que no!”
També conec la Sara, una rara avis, és l’única del circ en molt de temps que està estudiant carrera universitària: “Estic fent educació física.” El físic imponent de la Sara, igual que el de molts dels seus companys, em fa plantejar-me si en algun moment van intentar ser esportistes d’elit: “Sí que vaig fer una mica de gimnàstica artística, però si t’hi vols dedica seriosament has de deixar el circ i això sí que no. Al Circ du Soleil hi ha enrolats molts atletes que han estat olímpics.” La Sara compatibilitza com pot la feina amb les classes a la facultat.”
Ens veu xerrar però es queda en un discret segon terme la Irune, la dona del Ringo: “Ja no actuo, ara m’estic al bar, abans era trapezista.” Els plantejo a les tres el millor i el pitjor dia per a elles. “El millor, és obvi, quan s’omple el circ, que ara no passa mai, i el pitjor és quan plou i fa aire, això dificulta molt alguns dels nostres números.” Avui hi haurà una bona entrada, però difícilment estarà ple, “i això que avui és gratis! ja ni així omplim!”. I segueixen posant piles a les espases làser mentre comencen a arribar els primers espectadors.
Comentaris