11.16.2012


Andorra: Del Cirque du Soleil al Circ del Consell General

PeriodicEl Consell General celebrava el divendres 9 de novembre una sessió de control al Govern. La primera pregunta formulada, presentada d’urgència, feia referència al Cirque du Soleil i a la conveniència d’invertir entre 2,2 i 2,5 milions d’euros per portar aquesta companyia al país per a que faci un espectacle. I la pista va acabar sent la sala de plens.
Anem per ordre. «L’associació d’Andorra amb el Cirque du Soleil, sobre el paper és una idea brillant, però té un preu molt elevat», argumentava la socialdemòcrata Rosa Gili, que comparava la inversió que s’espera que representarà amb el pressupost per a beques als estudiants, o amb el fet que sigui «10 vegades el pressupost per a la joventut». Arguments que el ministre de Turisme, Francesc Camp, va rebatre qualificant-los de «demagògics», i dient que en el programa electoral ja deien que doblarien el pressupost per a Turisme, que serà de 16 milions. A més, el Cirque du Soleil assegura un impacte «des del primer any», que encara no es pot quantificar perquè ni se sap si finalment es farà l’espectacle, ni a on es farà –ni molt menys la capacitat del recinte–, ni el nombre de representacions que es faran. I amb relació a l’entrevista a la pallassa Pepa Plana que publicava aquest mateix rotatiu ahir, i que comentava que altres companyies més properes podrien dissenyar espectacles del mateix nivell, Camp va explicar que també havia llegit «l’entrevista a la pallassa aquesta» –no li sortia el nom, tampoc volia faltar al respecte a ningú–, però l’impacte no seria el mateix.
El president dels socialdemòcrates, Jaume Bartumeu, demanava per les converses i negociacions per la modificació de la llei de competències comunals i la de transferències. Semblava que mantenien amb el cap de Govern, Toni Martí, un debat més o menys intens. La reforma d’aquests textos «és necessària després de més de 10 anys de la seva aprovació», deia Martí. «Fa 19 anys d’aquestes lleis», responia Bartumeu. Però més enllà del to, els dos líders coincidien en la necessitat de la reforma. Martí va anunciar que per al proper dia 23 hi ha prevista una nova trobada amb els cònsols per reprendre les negociacions, que van demanar aturar ells mateixos per consensuar primer una posició entre ells, i el cap de Govern es va comprometre a anar informant a l’oposició de com es vagin desenvolupant les converses amb els comuns, perquè és una qüestió que «mereix un ampli consens».
La tercera pregunta, de Gerard Barcia, tirava en cara al Govern que anunciés «possibles ajudes, exoneracions, subvencions, exempcions i dispenses» després que Saetde sortís de Ski Andorra, dient que era una «autèntica temeritat». Altra vegada Martí responia que l’esquí «és un dels majors productes pel nostre creixement», i que se l’ha d’ajudar. Però això serà un cop consolidat el sistema fiscal. «Quan una estació d’esquí pateix, pateix tota Andorra», deia Martí, cosa que portava Barcia a repreguntar si la via per ajudar eren les exoneracions. El cap de Govern manifestava que «potser tinc un mal dia», doncs entenia que no s’estava explicant prou bé, i el socialdemòcrata s’enfadava en entendre que Martí li retreia a ell el mal dia.
Un altre diàleg per emmarcar és el protagonitzat per Gili i Martí en relació al futur estadi nacional. Una criticava el «sobrecost» anunciat pel secretari d’Estat d’Esports i el retard en les obres. El cap de Govern explicava que aquest suposat «sobrecost» respon a la canalització del Gran Valira al seu pas per la zona i a la substitució del col·lector d’aigües, una obra que s’hauria de fer «sí o sí», independentment de la construcció de l’estadi, i per tant no hi ha sobrecost perquè el que val s’ha de comptar a part. I Gili ho torna a preguntar. D’interès en l’explicat en aquest diàleg, que la setmana vinent es reuniran amb la Federació de Futbol per arribar a un conveni que garanteixi que els 2 milions d’euros que donarà la UEFA seran per a l’estadi. I com que només li queda un minut per acabar d’explicar-se –el síndic li recorda a Martí–, doncs el cap de Govern respon: «llegiré més de pressa». Feia uns minuts, el mateix Martí havia lamentat que es llegissin les rèpliques sense tenir en compte les responstes…
I a partir d’aquí el síndic agafa més protagonisme i, durant una intervenció del ministre Jordi Alcobé, el talla un cop exhaurit el temps, donant-li les gràcies. Unes gràcies que el ministre li retorna, i no afegeix res més.