Com s’organitza el món del circ
s. XX dC - s. XXI dC
El tarannà específic dels artistes i les dinàmiques del treball circense han fet que els nostres circaires no hagin tingut la tradició assembleària i el sentit gremial d’altres branques artístiques. No és fins el 1991 que professionals i aficionats s’agrupen en l’Associació de Circ de Catalunya (ACC). Esllanguida cap al final del 1998, el 2004 es crea l’Associació de Professionals de Circ de Catalunya, que agrupa la gran majoria d’artistes censats al país.
Des que va engegar el 1979, l’Ateneu Popular de Nou Barris juga un paper fonamental en el desenvolupament del circ català. Duu a terme activitats de formació, producció i exhibició. Imparteix formació infantil, juvenil i per a discapacitats. Cada any produeix quatre combinats de circ i, des del 1997, cada Nadal produeix l’espectacle ‘Circ d’Hivern’ alhora que, tant com pot, programa companyies circenses estatals i estrangeres. A l’Ateneu Popular de Nou Barris, que va rebre el premi FAD Sebastià Gasch el 1997 i també el premi especial de la crítica dels premis Ciutat de Barcelona 2000, entre altres, hi han brotat i germinat un gran nombre d’artistes i companyies. Cal afegir que, a més, s’hi estatja l’Escola de Circ Rogelio Rivel i que hi han tingut la seu les associacions ACC i APCC.
L’Associació de Professionals de Circ de Catalunya (APCC) va néixer per aglutinar la professió circense catalana i com a òrgan de representació davant el Departament de Cultura de la Generalitat i de les administracions amb responsabilitats culturals. L’objectiu és encarar i solucionar la variada i complexa problemàtica del circ a Catalunya. Entre els primers resultats visibles es poden citar la instauració del Premi Nacional de Circ, emmarcat en els Premis Nacionals de Cultura, el reconeixement del circ com a art escènica, l’augment de les programacions i produccions de circ dels teatres públics i esdeveniments municipals, la implantació de centres de residència i creació circenses i, especialment, la redacció i implementació del Pla Integral de Circ (2007-2008). Aquest pla contempla les accions imprescindibles per a la recuperació i dignificació del circ produït a Catalunya. S’estructura en quatre eixos bàsics: formació, producció, circuits d’exhibició i àmbits fiscal i laboral. És el marc necessari i adequat per desenvolupar la investigació i la creació de nous llenguatges circenses i, alhora, donar suport a les formes més tradicionals.
La formació és un dels eixos bàsics del Pla Integral de Circ. Contempla l’estructuració dels ensenyaments teòrics i pràctics que ha de rebre el futur artista, així com el mapa formatiu a Catalunya, que ha d’abraçar les formacions inicial, preparatòria, elemental i superior, sense oblidar la inclusió del circ en l’ensenyament reglat.
Derivada de les experiències de formació dutes a terme durant anys a l’Ateneu Popular de Nou Barris, des del 1999, l’Escola de Circ Rogelio Rivel, als terrenys de l’Ateneu, imparteix dos cursos de formació preparatòria. De moment, mentre espera l’esmentada estructuració, els alumnes que superen aquest cicle han de seguir la formació en escoles europees.
Complementàriament, hi ha alguns centres de formació inicial o d’aprofundiment de tècniques com ara l’Associació La Llançadora de Granollers, el CRAC (Centre de Recerca de les Arts del Circ) a Sant Esteve de Palautordera, i El Circ Petit, situat a Pineda de Mar. A Barcelona, trobem Quina Gràcia, Escola de Clown de Barcelona, Escola Infantil i Juvenil de l’Ateneu Popular de Nou Barris, La Sala, Escola d’acrobàcia Los Athenas, INEFC (Institut Nacional d’Educació Física), Teatre Estudi Víctor Hernando o El Timbal. Pel que fa al País Valencià, hi ha iniciatives com l’Associació Valenciana de Circ, i quant a Mallorca, el Circ Bover.
Pel que fa als centres de creació i residència, responen a un concepte experimentat en altres països, ja posat en pràctica a Catalunya en l’àmbit de la dansa. Amb l’ajut del Govern, un municipi aporta la infraestructura necessària perquè les companyies de circ puguin crear un espectacle o dur a terme un treball d’investigació en un context tranquil i sense angoixes econòmiques. A canvi, la companyia ofereix exhibicions del seu treball, que, imbricades en una política cultural elaborada pels ajuntaments, s’incardinaran al teixit sociocultural de cada població. Els centres de residència poden treballar tant en eixos exclusivament artístics (creació, difusió, pedagogia, etc.) com en altres de caire social o terapèutic (àmbits marginals, discapacitats, etc.). Cal afegir que tendeixen a la descentralització cultural, en tant que reforcen la personalitat de les poblacions, i alhora els obren la porta a l’autonomia quant a relacions internacionals.
El primer que cronològicament cal citar és La Vela, situada a la Masia En Cabanyes, a Vilanova i la Geltrú, el 2006, gestionada per l’ajuntament. Situada en una zona rural de tres hectàrees, hi ha instal·lades unes quantes carpes i un bon nombre de caravanes. El 2010 comencen les obres d’adequació definitiva, que milloraran notablement els nivells de vida i de creació dels residents.
Impulsat i gestionat per l’APCC (Associació de Professionals de Circ de Catalunya), al juliol del 2008 es va obrir el centre de creació La Central del Circ, al Parc del Fòrum de Barcelona. Mentre s’adequa l’espai definitiu sota la placa fotovoltaica, aquest centre s’ubica en una vela de 28 metres de diàmetre, amb un superfície total de 615 metres quadrats i un alçada de cúpula de 10,5 metres. A aquest espai s’hi afegeixen oficines, serveis i una carpa d’entrada rectangular amb una superfície total de 264 metres quadrats i una alçada central de 8 metres, també destinada a la creació. Totes dues veles estan equipades amb material tècnic i d’entrenament.
En procés de finalització d’obres –però ja en actiu–, es troba la Fàbrica de les Arts Roca Umbert, a Granollers. Es tracta d’un centre cultural adreçat a la producció, formació i difusió de la creació artística i disposa d’espais específics per a la creació i formació circenses. Amb dinàmiques diferents, són també centres de creació el CRAC (Montseny) i l’Ateneu de Nou Barris. Tanmateix, alhora també germinen iniciatives en altres formats.
L’Associació de Professionals de Circ de Catalunya (APCC) va néixer per aglutinar la professió circense catalana i com a òrgan de representació davant el Departament de Cultura de la Generalitat i de les administracions amb responsabilitats culturals. L’objectiu és encarar i solucionar la variada i complexa problemàtica del circ a Catalunya. Entre els primers resultats visibles es poden citar la instauració del Premi Nacional de Circ, emmarcat en els Premis Nacionals de Cultura, el reconeixement del circ com a art escènica, l’augment de les programacions i produccions de circ dels teatres públics i esdeveniments municipals, la implantació de centres de residència i creació circenses i, especialment, la redacció i implementació del Pla Integral de Circ (2007-2008). Aquest pla contempla les accions imprescindibles per a la recuperació i dignificació del circ produït a Catalunya. S’estructura en quatre eixos bàsics: formació, producció, circuits d’exhibició i àmbits fiscal i laboral. És el marc necessari i adequat per desenvolupar la investigació i la creació de nous llenguatges circenses i, alhora, donar suport a les formes més tradicionals.
La formació és un dels eixos bàsics del Pla Integral de Circ. Contempla l’estructuració dels ensenyaments teòrics i pràctics que ha de rebre el futur artista, així com el mapa formatiu a Catalunya, que ha d’abraçar les formacions inicial, preparatòria, elemental i superior, sense oblidar la inclusió del circ en l’ensenyament reglat.
Derivada de les experiències de formació dutes a terme durant anys a l’Ateneu Popular de Nou Barris, des del 1999, l’Escola de Circ Rogelio Rivel, als terrenys de l’Ateneu, imparteix dos cursos de formació preparatòria. De moment, mentre espera l’esmentada estructuració, els alumnes que superen aquest cicle han de seguir la formació en escoles europees.
Complementàriament, hi ha alguns centres de formació inicial o d’aprofundiment de tècniques com ara l’Associació La Llançadora de Granollers, el CRAC (Centre de Recerca de les Arts del Circ) a Sant Esteve de Palautordera, i El Circ Petit, situat a Pineda de Mar. A Barcelona, trobem Quina Gràcia, Escola de Clown de Barcelona, Escola Infantil i Juvenil de l’Ateneu Popular de Nou Barris, La Sala, Escola d’acrobàcia Los Athenas, INEFC (Institut Nacional d’Educació Física), Teatre Estudi Víctor Hernando o El Timbal. Pel que fa al País Valencià, hi ha iniciatives com l’Associació Valenciana de Circ, i quant a Mallorca, el Circ Bover.
Pel que fa als centres de creació i residència, responen a un concepte experimentat en altres països, ja posat en pràctica a Catalunya en l’àmbit de la dansa. Amb l’ajut del Govern, un municipi aporta la infraestructura necessària perquè les companyies de circ puguin crear un espectacle o dur a terme un treball d’investigació en un context tranquil i sense angoixes econòmiques. A canvi, la companyia ofereix exhibicions del seu treball, que, imbricades en una política cultural elaborada pels ajuntaments, s’incardinaran al teixit sociocultural de cada població. Els centres de residència poden treballar tant en eixos exclusivament artístics (creació, difusió, pedagogia, etc.) com en altres de caire social o terapèutic (àmbits marginals, discapacitats, etc.). Cal afegir que tendeixen a la descentralització cultural, en tant que reforcen la personalitat de les poblacions, i alhora els obren la porta a l’autonomia quant a relacions internacionals.
El primer que cronològicament cal citar és La Vela, situada a la Masia En Cabanyes, a Vilanova i la Geltrú, el 2006, gestionada per l’ajuntament. Situada en una zona rural de tres hectàrees, hi ha instal·lades unes quantes carpes i un bon nombre de caravanes. El 2010 comencen les obres d’adequació definitiva, que milloraran notablement els nivells de vida i de creació dels residents.
Impulsat i gestionat per l’APCC (Associació de Professionals de Circ de Catalunya), al juliol del 2008 es va obrir el centre de creació La Central del Circ, al Parc del Fòrum de Barcelona. Mentre s’adequa l’espai definitiu sota la placa fotovoltaica, aquest centre s’ubica en una vela de 28 metres de diàmetre, amb un superfície total de 615 metres quadrats i un alçada de cúpula de 10,5 metres. A aquest espai s’hi afegeixen oficines, serveis i una carpa d’entrada rectangular amb una superfície total de 264 metres quadrats i una alçada central de 8 metres, també destinada a la creació. Totes dues veles estan equipades amb material tècnic i d’entrenament.
En procés de finalització d’obres –però ja en actiu–, es troba la Fàbrica de les Arts Roca Umbert, a Granollers. Es tracta d’un centre cultural adreçat a la producció, formació i difusió de la creació artística i disposa d’espais específics per a la creació i formació circenses. Amb dinàmiques diferents, són també centres de creació el CRAC (Montseny) i l’Ateneu de Nou Barris. Tanmateix, alhora també germinen iniciatives en altres formats.
Comentaris