A mi m´agrada el circ

Aquesta obra és bona de debò i és una llàstima que encara sigui tan desconeguda tot i que ha passat tan de temps des de la seva estrena. Si no l'heu vist no desaprofiteu l'oportunitat: Sala Muntaner , Divendres i dissabte a les 22.45h; Diumenge a les 20.30h. Fins al 22 de juliol. El preu són 16€, però crec que podeu utilitzar Ticket 3 i Atrapalo. Simplificant molt la cosa és un monòleg sobre el fet mateix de fer un monòleg interpretat per un clown del llenguatge. O sigui, si entenem que un clown és una caricatura de la realitat, en aquest cas el clown caricaturitza el llenguatge, jugant amb el significat i la forma de les paraules i les frases amb una intel·ligència capaç de despistar l'espectador més obstinat i fer riure el més capficat. Ah! El monologuista-actor-director-rapsoda-poeta-pallasso és Christian Atanasiu. No us ho perdeu, de veritat que és de les millors produccions que s'han fet en els últims anys per aquestes terres.

Acaba de sortir la programació del Festival de Barcelona Grec 2007 . Com recordareu, vam demanar que enviéssiu correus-e al festival per demanar que el circ no estigués a la secció d'Altres i que tingués els mateixos descomptes que el teatre i la dansa. La cosa ha funcionat a mitges: Ara el circ està a la secció de "Teatre infantil, circ,...". Bé, donat que només hi ha dues propostes de circ en tot el cartell (un total de 4 funcions), potser ja està bé que no tinguem secció pròpia. Les propostes són: 1) " El Circ de Sara " (o sigui l'últim Circ d'Hivern de l'Ateneu POP9B) al MNAC 5,6 i 7 de juliol (12€). Què podem dir a aquestes alçades que no s'hagi dit ja... potser que no és tan transgressor com Rodó , ni tan esbojarrat com el Klezmer , però té els seus moments com el número de la taula o el de quadrant aeri. 2) "Nit de circ al Teatre Grec" el 30 de juliol (15€). Això si que serà bo! Primer: ¡CIRC AL TEATRE GREC! Jo no puc pensar en u...

Pel que fa al circ estable repeteixo el que penso, crec que hauria de tenir les mateixes avantatges que els teatres ( descomptes, assajos, tècnics, escenografia, vestuari, publicitat a dojo ) si no quedara com la carpa del poble espanyol. A part no tot el públic entendrà el que si vol fer. I per que no fem un circ estable ja la temporada 2007-2008, amb: Director/a, director/a artístic/a, secretàri/es pressupost etc, etc, etc. Però aprofitant els teatres que ja hi ha? Dos espectacles de dansa-circ un de producció pròpia i un de l´exterior al mercat de les flors. Dos espectacles de circ contemporani un de producció pròpia i un exterior al Teatre Lliure. Dos espectacles familiars de circ al Teatre Nacional, un de producció pròpia i exterior. Dos gales al Liceu una nacional i una internacional. Dos festivals de circ de petit format. Un amb música al Auditori i l´altre festiu a la Mercè Dos temporades en carpa, una de producció pròpia i una exterior.( aquí entraria la carpa que vo...

La Fundació realitza una crida a la societat catalana demanant l’adhesió al manifest per un circ estable Data: Dimarts 15 de maig a les 11h. Lloc: Fundació Joan Brossa. Adreça: Sala dels cartells. Provença, 318 El proper dimarts 15 de maig a les 11h hores tindrà lloc a la Fundació Joan Brossa la presentació d’un manifest per a un circ estable per part de la comissió gestora de la Fundació Circ Olympia. La Fundació llegirà un manifest de crida a la societat catalana demanant que s’adhereixi a la iniciativa de tenir un circ estable català al Circ Olympia. Formen part de la comissió gestora: Montserrat Cervera i Angelet (Fundació Joan Miró) María Luisa Menéndez (Fundació Joan Brossa) Jordi Maderm ( Fundació J.V. Foix ) Jaume Mateu Bullich , Tortell Poltrona (Director del Centre de Recerca de les Arts del Circ i del Circ Cric) Montserrat Trias Muñoz (Co-directora del Centre de Recerca de le...

Aquest dissabte vaig estar present en el naixement d´un festival, una experiència molt emocionant, arribes al matí quan tothom està muntant, tot esta en silenci, poca gent pel carrer i et preguntes si vindrà algú amb el sol que fa i la platja tant aprop. Però a l´hora de la veritat les places s´omplen i tothom comença a gaudir. L´organització van decidir que abans de cada espectacle el donessin les següents instruccions: Que els nens i els pares estiguessin junts per a poder compartir l´experiència de l´art, que no es passes de la corda, i que es tingues tant de respecte i escolta als espectacles de carrer que als de sala. Durant tot el festival hi participaven els artistes de les escoles de la zona, que varen organitzar diferents animacions. Vaig poder veure els 2play una barreja de pallasso i mans a mans. Parodien els gimnastes, utilitzant musiques russes, gregues, espanyoles... El simple joc dels acròbates bons i els que cauen, fa que gaudeixis tant de la tècnica com de l´humor. Pe...

El divendres a Reus vaig anar a veure de primer Bilboké de la cia Teotihua Titelles amb Bilbokes fent de titelles ( Bilboke coneix Bilboqueta i tenen un Bilboquetet ) Després vaig anar a veure Moyen Plume de la cie Tango Sumo, que tenia que ser dansa contemporània però em va semblar mes teatre gestual, i que degut a la poca mobilitat de les seves cares ( ja se que era fet a posta ) no vaig pas entrar en el espectacle i em va agradar mes la qualitat de moviment per exemple del circo de la Sombra el següent espectacle que vaig anar a veure. Quina joia d´espectacle el circ de la Sombra son formidables. Ja sent la segona vegada que els veia em vaig donar compte de la quantitat de figures que fan durant tot l´espectacle, son com un rellotge, per exemple l´Analú la fan anar amunt i avall durant minuts i minuts i ella sempre preparada per al pròxim exercici. Si això fos una ciutat normal Farien temporada a Barcelona ( per que no al teatre Lliure?). Un espectacle impressionant sortit de ...

Aquest cap des setmana he gaudit de dos festivals diferents, el trapezi de Reus i el Sense portes d´Argentona. Comencem per Reus: Dijous vaig anar a veure Placidos Domingos un espectacle festiu de plaça amb musica en directe i algunes sorpreses com la manipulació de safates. Després Kitscknette Que manipulaven els aliments tot fent creps. El punt àlgid el rovell d´ou contact. A la nit a la Palma: El Fer amb les pilotes de rebot va posar el punt diferent ( a part que només li va caure 1 cop ) era el punt tradicional de la nit, com si l´agüessin tret dels anys vint. La corda fluixa del circ Melem: molt fluid.El Blai i la Camille molt presents i originals, molt bonic. I el circo de la Sombra que fora del seu decorat i amb el terra en desnivell, varen tenir alguna errada, però en cap moment van fer por, ja que estaven tots junts a l´escolta. Ens fan reflexionar amb la dificultat tècnica i el circ contemporani. Quan es falla alguna cosa s´ha de repetir? s´ha de posar a escena només el que c...

Vaig anar a veure ahir la regala del curtcirckit: Cal destacar al Carl, i les seves voleadores es un numero tant bo, una expressió corporal!! et deixa tranquil per dos setmanes. L´Adriano i la Nanda que al ser el sostre mes baix que la carpa varem poder gaudir de mes aprop els seus moviments calculats. Pel que fa al Jordi Gaspar, va tenir que defensar-se amb un espai i superfícies poc apropiades per a la Roda Alemanya. El Malabarista Roman es va ambientar amb els gàngsters dels anys vint. El tomate ens va fer riure amb els seus globus i el seu humor argentí. El presentador ( que difícil que es trobar un bon presentador!!! ) Després que el previst els deixes una setmana abans varen arriscar amb una animació medieval, per arriscar que no quedi!!! Per acabar sentim la lesió del acròbata a la bàscula, de la cia trix. Es molt difícil assegurar l´acrobàcia davant del public. I en aquest numero n´hi havia d´acrobàcia ( doble en coreana, pirueta en coreana, doble planxat ...) Esperem que es re...

Es la setmana de la poesia de Barcelona, Be jo per a celebrar-ho us faré una petita poesia visual dedicada a UUUUHH!. I us animo a que envieu coses de circ i poesia. Ja vaig fer un article sobre el Brossa Apa ja s´ho faran apaja s´ho faran apajasso Faran a palasso Feran el pallasso Ferran.

Avui es el dia internacional de la dansa, que commemora el naixement de Jean Georges Noverre , l´home que es considera creador de la dansa moderna. Seguint aquest aquest principi, el dia internacional del circ hauria de ser el 8 de gener, dia del naixement de Philip Astley , creador del circ modern. ( Haurem d´esperar algun any mes per que l´unesco declari un dia internacional del circ ). Molts contactes entre l´història de la dansa i el circ, per a posar alguns exemples. La Sylphide i l´escocès. Ballet creat en 1832, va tenir una versió reduïda per a fer-la a les espatlles dels cavalls. O Circus Polca Un ballet d´elefants dirigit per Balanchine i composat per Stravinsky. ( Quan Balanchine va trucar a Stravinsky, el compositor va demanar si serien elefants joves o vells). Pel que fa a la dansa contemporània, i el circ contemporani s´alimenten, ja sigui col·laborant o inspirant-se. La dansa assimila cada com mes moviment més acrobàtics, i també el sentit del risc. El circ s´aprofita ...

És d'un artista brasiler que està de gira amb l'espectacle Varecai (actualment a Canberra). És curiós perquè explica coses internes del circ i el pobre té la sensació que ningú llegeix el què escriu ja que mai li escriuen comentaris... (no se que em recorda). Desconec si hi ha molts altres blogs de circ per la xarxa, jo és el primer que torbo. Per anar al blog cliqueu el títol

No és fàcil trobar llibres de circ al nostre país. Primer perquè no se'n publiquen gaires i després perquè no se'n tradueix quasi-cap. Tampoc és fàcil trobar "els llibres clàssics" del món del circ en cap biblioteca. Gràcies a les noves tecnologies, però, ara tenim un accés limitat i gratuït a quasi-tota la literatura universal: google books . És bàsicament un buscador de llibres, però a més a més si l'editorial dona permís te'l pots baixar. Per altra banda, sempre en pots llegir alguns fragments on-line (a vegades fins a la meitat del llibre). I encara més interessant, pel que fa a les rareses (la majoria de llibres de circ són rareses ja que les edicions acostumen a ser de pocs exemplars) et diu en quines biblioteques del món les pots trobar. Un llibre que us podeu baixar sencer és l' autobiografia de P. T Barnum , un xarlatà amb una visió empresarial extraordinària i un dels pares del circ. El llibre va tenir tal èxit que a finals del segle XIX el nombr...

Pel dia de Sant Jordi i cel·lebrant que just avui hem arribat a les 2000 visites us vull fer una recomanació de llibre. Fa poques setmanes vaig llegir el llibre del Joan Armengol, l´un dos tres del Pallasso. Es poesia i inspiració pura, els escrits que el mestre ens ha deixat són el testimoni d´un dels homes que més petjada ha deixat al circ català. Tot aquell que li agrada, l´art del circ hauria de llegir aquest llibre per a aprofundir en molts dels ambient i espectacles d´avui en dia. També us torno a recomanar el meu protodiccionari de circ. En quant a la rosa.

La cosa ve a tomb de la següent polèmica: Chris Bliss , un showman americà acaba les seves actuacions amb una rutina de malabars amb tres pilotes de tennis i música dels Beatles (Golden Slumbers/Carry That Weight/The End). El número en qüestió no és gens tècnic, però va absolutament quadrat amb el tempo de les cançons i té certa gràcia ja que comunica emocions amb els moviments, encara que els trucs de malabars siguin repetitius. A principis de 2006 algú va penjar l'actuació a Internet i va resultar un èxit al·lucinant i milions de persones el van veure amb molt pocs dies i molts penjaven missatges entusiastes dient que era un malabarista extraordinari. Entre aquests comentaris, però, també n'hi havia de malabaristes o gent acostumada a veure actuacions de malabars que atribuïen l'èxit del vídeo al fet que la gent no havia vist un malabarista bo en la vida i que per això es deixaven impressionar pel primer showman que feia quatre "cosetes" amb una música de fons....

El Cirque du Soleil encara té dos espectacles més a Las Vegas: "O" i Love. Vaig anar a veure Love a l'hotel The Mirage i definitivament NO ÉS UN ESPECTACLE DE CIRC, és com un musical amb la música enllaunada. Evidentment el millor de l'espectacle és la música dels Beatles (de fet la primera remescla oficial de la banda (feta per George Martin), que no brilla ni per la seva originalitat, ni per la seva bellesa). També a destacar la qualitat del so (hi ha un altaveu per cada espectador). L'espectacle és un viatge psicotròpic de dansa, personatges que passegen per l'escenari amb fastuoses disfresses (marca de la casa), autòmats, projeccions i ballets aeris. És com "els Beatles viatgen al país de Oz". L'altra cosa a destacar és que l'escenari és completament circular (com una plaça de braus) i els personatges surten de tot arreu. Tot i així és un espectacle avorrit, poc profund, poc tècnic i el pitjor de tot és quan intenten fer riure, les es...

Ahir a la nit vaig anar al combinat de circ numero 32 de l´Ateneu popular de Nou Barris. Com que no tothom està obligat a saber el que es un combinat de l´ateneu intentaré explicar-ho en dos línies. Un combinat es un espectacle de circ fet de diferents números que dirigits per algú, durant només una setmana es pensa, es fa, s´il·lumina i es representa. Això es un ganivet de doble fil, per un costat degut al poc temps de preparació segur que es fresc, delicat, arriscat. Per l´altre no t´hi pots esperar un treball d´escenografia, de vestuari en conjunt, de coneixença entre artistes. L´espectacle estava emmarcat en un ambient contingut amb un punt de bogeria que la majoria ja portaven a sobre i que va molt be amb l´esperit dels dos directors danesos. Xabi un home orquestra bastant excèntric (bombo, violoncel, kazu, melodica...) porta el fil de l´espectacle que comença un punt de vista masculí de la corda llisa que ens fa el Miguel molt dinàmic i atlètic també després amb la perxa xinesa. ...

Això sí és una altra cosa. No crec que hi hagi cap espectacle com Kà. És una espècie de teatre acrobàtic amb circ produït pel Cirque du Soleil. Es va estrenar el Febrer de 2005 al hotel MGM Grand . El creador i director és Robert Lepage (reconegut director d'escena d'òpera canadenc) i es nota la diferència amb l'estil de Dragone, tot i que els vestuaris i el maquillatge continuen en la línia habitual del Soleil. El primer que és diferent és l'escenari: no n'hi ha. O sigui que de fet l'escena és un abisme on apareixen plataformes segons la conveniència. Destaca una plataforma que es pot inclinar fins a la vertical (i també girar sobre ella mateixa) que simula una muntanya en un moment de l'espectacle. Com ja he dit Kà és teatre. L'argument és la fugida dels bessons (noi i noia) fills dels emperadors d'un país llunyà (tirant a oriental) després que uns barbars ataquen el seu palau. Kà és la "típica" història de l'aprenentatge a través de...

El Circus Circus és un hotel gegant amb parc d'atraccions indoor propi. Però anant al gra, l'entrada és un edifici de dos "pisos" que té forma de carpa de circ, el pis de sota està replet de màquines escurabutxaques, però el primer pis hi ha tot de jocs de fira (tipus el de pescar, el de tirar anelles,...) pels nens on l'únic que pots guanyar és un os de felpa. Al mig d'aquesta fira hi ha un pista de circ amb un gran volant, un petit fossà pels músics (teclats+bateria) i una petita graderia. Cada mitja hora durant tot el dia hi ha actuacions de circ. L'estètica és totalment tradicional, surt la presentadora amb vestit de lluentons, presnta el número, la gent corre a agafar lloc a les petites grades o si no s'amunteguen al voltant de la pista i els músics comencen a tocar (per exemple una versió de la Lambada a l'estil de l' Stevie Wonder ). El pes dels espectacle el porten una companyia argentina, Els Anton. Però com van sortint un per un es c...

Aquest és l'espectacle que el Cirque du Soleil té a l'hotel Treasure Island (des de 1993). Si heu vist Alegria, Saltimbanco o Quidam heu vist d'alguna manera un trocet de Mystère. Això és així per dos motius, el primer és que el director és el mateix, Franco Dragone (des del 2000 independitzat del Soleil) i el segon és que molts números que estaven en aquells espectacles (¿els millors?) ara estan a Mystère. La empremta Dragone és nota des del principi, per les disfresses i maquillatge de fantasia amb goma-espuma a dojo i un seguit de personatges que van deambulant en segon terme per l'escenari i que a vegades intervenen maldestrement en algun número dels artistes. Suposadament, aquests personatges representen un celebració de la vida en el futur i en el passat, etc., etc. (podria ser una altra cosa totalment diferent i ningú ho notaria). El primer que cal destacar són les entrades còmiques. Brian Dewhurst (que té més de setanta anys) fa d'acomodador desastrós al ...

Aquest és un espectacle per a majors de 18 anys que el Cirque du Soleil té permanentment a l'hotel New York New York de las Vegas des de 2003. Als anuncis del carrer posa "Zumanity, the other side of Cirque du Soleil", però suposo que molta gent entenia que s'ho feien pel darrera, així que ho han canviat per: "Zumanity, the sensual side of Cirque du Soleil". Per ser del Soleil sorprenen dues coses: 1. Els còmics que fan les entrades entre número i número són molt bons i dialoguen amb el públic de manera que és crea certa complicitat, lluny de l'habitual "fredor" dels espectacles del Soleil. 2. El nivell tècnic de circ EN GENERAL és més baix que el que un espera. Els còmics són a l'estil del cabaret més tradicional, fent les típiques bromes de contingut sexual entre el públic. Entre ells hi ha una dona de magnitud considerable que en començar l'espectacle es passeja entre el públic repartint maduixes i ja de pas encastant "sense vo...