A mi m´agrada el circ

Qui te por del circ ?? es el títol d´un article de l´ Andreu Gomila . Si l´Avui te corresponsals a Londres. ¨A mi m´agrada el circ¨ els te a Montreal, i vaig poder assistir a l´ultima actuació del repartiment original, una vetllada molt emocionant, on el públic que ja coneixia l´espectacle de memòria animava als acròbates a sobrepassar-se a fer-ho mes ràpid, mes alt, mes fort... Vam poder veure el mític encadenament de mortal i pirueta en torre. i moltes d´altres figures. L´endemà vaig anar a veure el nou repartiment, que estrenaran a Barcelona ja que a montreal tot i cobrar 42 dolars, posaven que era un work in progres... Tot i que a Montreal tenen una molt bona Fotocopiadora, l´espectacle encara no es el mateix, i tot i que a simple vista no ens en podríem adonar, falten algun mortal per aquí, algun costal per allà... Suposo que fan com molts circs que comencen la temporada en petits pobles, on no han vist gaire circ, en aquest cas Barcelona... (es broma encara tenen una setmana d´...

Així es titula el Vol de Pista en que Jordi Jané reflexiona i informa de l'estat de l'educació circense al nostre país, en motiu dels 10 anys de l' Escola de Circ Rogelio Rivel. El podeu llegir a l' Avui del dilluns . En l'article es fa referència a un altre article de Jordi Coca (ex-director de l'Institut del Teatre que ara està al consell de les Arts) que també val la pena llegir.

La nostra secció no havia mort, estava hivernant. Refresquem la memòria: en el darrer missatge assumiem la proposta de la revista Zirkolika de convertir en un article el debat sobre les pistes rodones generat en els missatges anteriors . Aquí teniu el que ha aparegut al darrer número de Zirkolika (març-09). El proper missatge no trigarà tant, de debó! Per què una pista rodona crea més complicitat? No es tracta d’explicar l’origen de la pista rodona al circ -és prou conegut que era perquè el domador pogués fer girar els cavalls dirigint-los des del centre- sinó de considerar els efectes que exerceix sobre artistes i públic. Compartim de forma sintètica la reflexió col.lectiva que s’ha fet al bloc A mi m’agrada el circ . El caràcter informal i espontani dels blocs esdevé un bon espai per a la reflexió i propicia l’intercanvi entre professionals i aficionats. Karoli, autoanomenat l’home roda, diu convençudíssim: “ Per a mi el cercle és la millor forma d'espai escènic ”, i ho argumen...

Avui ha sortit la primera crítica sobre el Festival de Circ que s'està fent al Teatro-Circo d'Alvacete on es fa un concurs en el qual només es poden presentar números inèdits a Europa. L' article és de Carles Navales pel Diari de Girona i aprofita per donar la seva visió optimista sobre el circ a l'estat. Recordeu que encara podeu anar a Alvacete fins al dilluns 23 de març, aquí teniu tota la informació (i també un vídeo promocional). Destaquem que el pallasso convidat d'enguany és el memorable Andrei Jigalov (després que l'any passat fos David Larible). Avui també n'han parlat al telenoticies de TV1 i s'han vist alguns exercicis espectaculars.

El dissabte a l´Avui va sortir una critica del Jordi Jané del espectacle Delirium del Cirque du Soleil. Em sap greu no poder fer la meva, però no hi he pogut anar, no tenia ni temps, ni diners, ni ganes ...

(Extret de El Periódico digital) Denguito cridava com un posseït "¡no puc, no puc, tinc por, no puc pujar!...". I la resta de Los Mortimers intentaven consolar-lo, a la vegada que aconseguien convèncer-lo que la por és una reacció humana molt comuna i fins i tot necessària. Finalment, Denguito va fer el cor fort i va pujar al corró. Els espectadors van aplaudir entusiasmats. No n'hi havia per menys. Aquesta petita acció era una victòria col.lectiva contra la por a les rèpliques que es produïen després del sisme del mes d'agost passat.Això passava a San Clemente, a la ciutat peruana de Pisco. Tres setmanes abans, un terratrèmol havia provocat la mort de més de 500 persones en aquesta zona del Perú. Metges Sense Fronteres, com va fer en altres ocasions i davant d'altres catàstrofes similars, va invitar Pallassos Sense Fronteres a participar en la resposta a l'emergència en el context de les activitats de suport psicològic a les víctimes del terratrèmol. Una vega...

Dimecres, 19 de desembre del 2007 Cultura i Espectacles EL AVUI Crítica* circ Fred dins i fora Jordi Jané Diumenge al vespre feia una nit gèlida i calien moltes ganes de veure circ per arribar-se al desert del Fòrum: uns vuitanta espectadors en una carpa de 2.500 localitats. Confiava que l'ambient s'escalfaria amb la funció, però no: un decorat de Disneyland, els set nans de la Blancaneu, desfilada de majorets, cançonetes enfarfegadores i un so molt millorable envolten algunes atraccions de mèrit en un espectacle ple de buits. Faltaven tres números d'un programa que, segons la directora artística Loredana Marton, tenia molt bon ritme: els cocodrils de Richard Casú van haver de sortir del Fòrum escortats per la policia a causa de la tan discutida normativa municipal, una lesió del cavall ha retirat temporalment el número del genet malabarista Franz Burkhart jr., i els pallassos Rudi Llata jr. arriben de França el dia 20... Hi ha dos bons números de cavalls en llibertat (els...

El Circ Ralauy 'viatja' de Las Vegas a BCN La històrica carpa acull 'Dancing circus', que mira a espectacles més contemporanis GEMMA TRAMULLAS BARCELONA La petita carpa del Circ Raluy sembla una delegació de l'Arca de Noè. Un enorme goril.la (de mentida), un cavall (que diumenge va perdre una sabata , es va posar nerviós i va haver de ser retirat de la pista), quatre gossos, una gallina i quatre conills (tres de blancs i un de marró) actuen al Moll de la Fusta. La participació d'animals en l'espectacle és una de les característiques que defineix aquest circ com a tradicional, davant d'altres carpes més contemporànies. Però també el Raluy s'adapta als temps i Dancing circus és una successió de tècniques circenses embastades amb actuacions de ball (claqué, cabaret, vals...). La millor coreografia, de bon tros, és la que protagonitzen Pat Bradford i Kate o, més ben dit, Pat, perquè ell és qui porta ...

Queco Novell, va dedicar la contraportada d´ahir al Circ Cric. Fa il·lusió que comenci a canviar l´imatge del circ, amb articles als diaris. Ara falta facilitar al públic el coneixement de les activitats de circ. ( la publicitat que rep de sèrie totes les obres programades al teatre lliure, i que ha pogut gaudir el circ cric, sense oblidar tot l´esforç del propi circ, ha permès aquest accés als medis) Quant haurem d´esperar per a una programació amb condicions a Catalunya ???

En Jordi Jané escriu una crítica del circkid a l´avui.

Segons l´article publicat a l´Avui. Ahir es va firmar el protocol per a les gires dels circs. Hi havia entre d´altres el conseller, Carlos Raluy, Jaume Mateu i el nostre estimat president de l´APCC El Boni. Intentarem informar-nos una mica mes...

Març E7-07.doc Sebastià Alzamora Opinions: Plora el pallasso Ben segur que el Circ Cric és una genuïna manifestació catalana del noble art dels nassots vermells, i ben segur que els ajuntaments de tot arreu deuen anar plens de funcionaris amb una insòlita capacitat de contraprogramar-se a si mateixos, a més d’altres mostres més o menys clamoroses d’incompetència. Ben segur que, en un país que s’enlluerna amb les atlètiques collonades del Cirque du Soleil (una vegada els vaig anar a veure i encara estic intentant treure’m de la boca el regust de merenga anabolitzada), la proposta del Cric resulta necessària, per allò que deia Eugeni D’Ors que tot el que no és tradició és plagi. Ben segur que el circ mereix més atenció de les administracions, etc., etc. Però una altra cosa és el numeret del pallasso que plora, del pallasset incomprès i perdut dins un món hostil, en el qual Jaume Mateu, factòtum del Cric i conegut en art com a Tortell Poltrona, és un especialista consumat. Ara, Poltrona h...

Avui l´article es dens, per un costat el Marcel Barrera que li agrada fer amics publica un article buscant opinions sobre el cric, per l´altra banda el circ cric respon, diu que no es pot comparar. i jo encara busco feina per a l´estiu. > Els circs exigeixen solucions Els principals circs de l'Estat segueixen els passos de Poltrona i abandonen les seves gires per Catalunya MARCEL BARRERA . Barcelona El circ viu una crisi que demana solucions urgents. Després que Tortell Poltrona hagi aturat la gira per les traves dels ajuntaments i la competència deslleial d'algunes companyies, altres circs han fet passos similars que amenacen la presència dels circs a Catalunya. El Deros, d'Itàlia, ha decidit anul·lar la gira prevista per a l'estiu a causa dels «enormes problemes» que hi ha a Catalunya, i el Circo Americano, una empresa catalana, amenaça també de marxar. A aquesta llista se li ha d'afegir un altre dels grans circs de l'Estat. El Circo Mundial, que d...

Abans que llegiu la crítica, us recomano molt efusivament que aneu a veure els Galindos, caviar en forma de circ!! _ El circo de la vida El Mercat de les Flors, consecuente con su definición como Centro de las Artes del Movimiento, apuesta decididamente por la diversificación de las artes escénicas y por los nuevos formatos y géneros donde éstas se...

Sabor a tierra Una clara continuación del espíritu de fiesta compartida y aire popular espontáneo, de los haceres artesanos y la dramaturgia circense de la excelente De farra , que el mismo Oliván nos dio a conocer hace dos años.Las de Enclave son piezas muy enraizadas y en clave popular: espectáculos que renuncian a la hipocresía de la representación teatral asépticamente limpia para, al contrario, presentar más personas que personajes, acciones conjugadas en tiempo presente, una reivindicación de lo que el teatro y el circo y la música y la danza pueden tener de más artesanal y directo. El aire de familia, de vieja y convivencial troupe circense, es lo que Homeland sin duda busca, aunque no lo consiga plenamente todavía. Para un tipo de propuesta en la que los intérpretes aportan tanto, la bisoñez de alguno de ellos, la procedencia muy dispar del conjunto, no deja de notarse. Oliván asume un riesgo, como el chaval que sal...

Una bella, preciosa harmonia Un experiment d'hibridació escènica a la recerca d'un univers oníric que esborri la frontera entre platea i espai d'actuació. Música, circ, joc i dansa s'hi amalgamen per arribar al homeland , al refugi íntim de cadascú. Encara al vestíbul, els intèrprets fan cantar el públic el leitmotiv de l'espectacle amb la voluntat explícita de fer una peça propera i compartir emocions. Tot invocant somnis, memòria i imaginació, Oliván situa l'acció en una esplanada abocada a un invitador cel estrellat. Amb un plantejament que per moments pot evocar Roger Bernat, vuit performers parteixen de vivències pròpies per endinsar-se en dimensions oníriques. Si la música busca el trànsit que els surrealistes percaçaven per entrar en l'estat de vetlla que propicia el somni, el moviment corporal dels artistes n'és un vehicle ideal, amb un constant, hipnòtic i alat anar i venir i caure i alçar-se que recorre sense estacions el camí que va de l...

El mestre Jordi Jané, ha fet una entrevista a: Gilles Ste-Croix Director artístic del Cirque du Soleil, segurament el més interessant de l´infocirc d´aquest mes que es pot consultar a www.apcc.cat . Es reclama que el circ es cultura i que s´ha de cuidar. També diu que s´esta preparant un espectacle de pallassos dirigit per David Shiner ( no si encara m´acabara agradant )

Cada cop es més bonica la revista de circ Zirkolika, jo he rebut el número 11 i ja m´el he llegit de pe a pa, si us agrada el circ, us recomano que us hi subscriviu!! Però com sóc un buscaraons, em permeto clarificar algunes coses que surten a la revista: Es parla de la edició que es celebrarà enguany ( El 27 Festival Mondial de Cirque de Demain) que es farà al (Cirque d´hiver) del 26 al 30 de Gener. Dons de fet aquest any ja és la edició 28 i per primer cop es celebra a la carpa del circ Phenix i a part d´això es dura a terme entre l´1 i el 4 de Febrer.) En aquesta edició hi actuarà una companya de classe com a pallassa (Amelie). Pel que fa al circ pànic i els seus noms aquí va la fitxa artística: Idea i Guió : Circ Panic. Direcció : Piero Steiner Artistes: Dansa vertical, cable i acrobacia : Alexa Lecomte Perxa xinesa i acrobàcia : Jordi Panareda Equilibris, mandolina y violi : Marçal Calvet Guitarra i percussions : Dalmau Boada Escenografia i aparells : Jordi Panareda, L...

La Veu digital, el diari on line de l´Anoia, ha publicat una entrevista amb el Tortell Poltrona. Interessant dona molt a reflexionar. ( Només heu de clicar al títol)

L´Ateneu popular de nou Barris, un centre autogestionat procedent d´una Okupació venial. Que sempre ha estat al costat dels colectius marginats com per exemple els artistes de circ. Ha sortit un article al Pais només heu de clicar el títol.