A mi m´agrada el circ

Ahir vaig anar a veure una conferència de Juan Tamariz , sobre la història de la màgia. A part de tota l´informació que va manegar amb molt d´ingeni per a no avorrir, Juan Tamariz va deixar anar algunes reflexions molt interessants. Va parlar del desenvolupament del clímax de l´efecte màgic en relació al del teatre clàssic. En el teatre clàssic hi ha una pendent d´intensitat en la introducció fins arribar al clímax i després un desenllaç en pendent descendent. En l´efecte màgic just després del clímax hi ha una caiguda, que es resol amb un ooohh i uns aplaudiments, o amb l´humor i un riure. En el circ els acròbates també creen una tensió, el públic deixa anar aquesta tensió amb els aplaudiments. Aquesta tensió ha d´estar ben resolta. La resolució d´aquesta tensió es molt important, fins i tot amb els malabars, quan més exercicis fa el malabarista, mes tensió posa, si cau la tensió augmenta i es resol molt be si hi ha un gran final, però si cau molts cops la tensió s´en va... el m...

Avui he triat un trio d´escomos ( com hem de dir escomos en català??), amb alguna figura molt original, però sobretot per el dramatisme amb que fan l´acrobàcia. Desfruiteu dons de Soft Lights and Sweet Music, uns acròbates que no només fan exercicis si no que estan en un decorat i expliquen alguna cosa, ( una baralla entre una dona i dos homes ) . Be això es el que algú en diria circ contemporani, però es fet l´any 1936, i el circ contemporani neix els anys 60. Reflexionem dons...

Avui Variété , una pel·lícula de 1925, on es poden veure entre d´altres, el Codonas. Sens dubte, un mite en el trapezi volant. ( aprox. minut 48 i 80). Una pel·lícula que volia veure fa temps i que he trobat gràcies al blog www.cinemelies.com . Una prova més que hem de fer un apartat de links. Pròximament a "A mi m´agrada el circ".

Suposo que em perdonareu que no faci la secciò cada setmana, nomes quan trobi coses interessants. Avui ni mes ni menys un streptease , de 1901 a sobre d`un trapezi... espero que el disfruteu!

Bona tarda! Perdoneu el retard, el que passa és que aquí a Montreal encara són les 16:00. Avui va de xinesos dels anys 70... És original veure xinesos, i que no siguin nens. Comencen amb un número de malabars i cuina ( plats, cullerots) i després bàscula. Un fa un mortal i aterra al terra sense matalas !!!! Un altre fa un mortal d'una bàscula a l altra!! Encara no està tot inventat !!!

Avui he triat un vídeo, molt variat, americà dels anys 30. El que prefereixo no son les girls, ni els ossos en patinet, ossos antipodistes, m´agrada molt el número de bascula, amb piruetes a segona altura, mortal a quarta altura... però el que prefereixo es un acròbata de terra que surt mes o menys al 4:30 minut, m ´encanta les rodes amb sortida pirueta en diagonal ( difícil d´explicar). A vegades tinc tendència a pensar que lo rar es nou, m´ha sobtat veure piruetes esbiaixades als anys trenta...

Aquesta setmana he triat una parella de mans a mans, suposo que deuen ser dos homes russos per allà els anys 80 ( cosa que no estic gens segur, ja que no domino l´alfabet rus). Mes que per la tècnica que es ben bona, m´apassiona que estan a la platja en banyador, amb la musiqueta de violins i contrabaix, després el clarinet... Tot amb una calma impressionant. Com dirien en Josep i la Maria: Fantasia de mar

Últimament he estat llegint un blog, d´un col·laborador de rac1, es diu Història per lligar . Això de ser artista de circ, feina molt aleatòria i que et fa viatjar bastant, no ajuda a l´estabilitat sentimental. Podria l´història del circ ajudar-nos a trobar parella? El primer que hauríem de fer es posar-nos uns leotards ben llampants ( de color rosa o amb floretes rococó) i passejar-nos. Les noies et començaran a mirar i llavors tu ataques amb aquesta frase: Estic commemorant el 148 aniversari del trapezi volant!!. En aquest moment pensaran que estàs com una regadora, i només et queda explicar-te. El trapezi volant el va presentar Jules Leotard el 12 de novembre de 1859 al cirque Napoleon, (ara anomenat circ d´hivern a Paris). Aquest jove de Tolosa que havia nascut el 1838 necessitava una peça de roba que deixes veure les seves evolucions acrobàtiques i que lluís i fos digne a la vegada. El senyor Léotard es va vestir amb un mallot blanc. A part de l´èxit acrobàtic ja que va ser el pri...

Els Olwars grans trapezistes, de començament de segle. El portor des deia Gabriel com jo de Segon cognom. A la cinquena pàgina aquest article del mirador . Entre els Olwars i els Galindos, Catalunya es segurament una de les potencies mundials de trapezi minivolant mes gran del mon.

Benvolguts i bentrobats en el llarg camí de la vida i del circ: Hem hagut d´esperar uns anys, però al final, CIRCO, estarà accessible arreu del món. Per tant, els podeu consultar des del web del Servei de Biblioteques: http://www.diba.cat/biblioteques/default.asp http://www.diba.cat/xbcr/default.htm Gràcies Emília. Gràcies a tots. Quim Revista Circo digitalitzada‏ De: Bib. BCN. Nou Barris (b.barcelona.nb@diba.cat) Enviado:viernes, 26 de octubre de 2007 11:11:29 Para: Benvolguts/benvolgudes, La biblioteca Nou Barris té el plaer de comunicar-vos que des d'avui està disponible a través del web del Servei de Biblioteques la versió digitalitzada de la revista Circo especialitzada en circ, editada per Jordi Elias entre els anys 1956 i 1962. Circo va ser la primera revista editada a l'Estat i a Catalunya sobre el món circense. El seu editor va ser Jordi Elias, crític de circ i col·laborador als diaris Hoja del Lunes i El Mundo Deportivo, i autor de Diálogos en el circo (1962)...

Un altre dels personatges de circ de principi dels anys 1900. Es el Capità Navarro domador de foques. Un article al Mirador explica la seva història A la pagina cinc. (a l´article posa que va deixar morir unes foques ) Ara hauria estat un escàndol. Per cert parlant d´animals ahir vaig anar a veure Marcel·lí Antunez, en la seva performance un grup de noies juga amb un cap de vaca mort. O un gos penjat amb cara jo crec que no gaire alegre. ( sort que no fa circ, encara s´el criticaria per mal tractador d´animals.)

Qui es Josep Romeu, us estareu preguntant quasi tots, dons us diré que era un contorsionista que va començar a exercir el 1894. I com ho se?? dons per que la premsa no sempre ha estat tant fastigosa com ara (salvant petites excepcions) on s´utilitza el circ només per dir el nom del porc. Per donar un exemple de l´any 1929 fins al 1936, es va editar una revista que es deia Mirador, on hi escrivien gent com Josep Maria de Sagarra, Sebastià Guach, o Joan Tomàs. Fa poc la UAB, va digitalitzar la revista i es pot visitar en format PDF. Qui s´ha matat a buscar tots els articles de circ?, JO!! ( encara que els del Sebastià Guach ja estan recollits al Llibre del Jordi Jané " El gust pel circ", llibre obligat per a tots els amants del circ.) En definitiva per a poder pair amb tranquil·litat, els aniré posant unt per un. El primer es un article sobre Josep Romeu Aneu directament a la cinquena pàgina. Així els podrem comentar. ( per cert la figura de Joan Tomàs em te intrigat, algú m´en...

Fa temps vaig escriure sobre la mentida i us vaig dir que us parlaria del Quevedo. Aquí us he transcrit l´article de Joan TOMAS que parlà d´ell. Que va sortir al diari Mirador el 27 de Juny del 1935. Arqueologia nois arqueologia. Si us agrada us puc transcriure el dels Olwars ( trapezistes el forçut dels quals es deia Gabriel com jo) Fa molt temps que no he vist el meu amic Quevedo. Qualsevol dia, però-potser demà mateix-, el trobaré al carrer de Pelai, a la Plaça de Macià, al Paral·lel, a la Porta de la Pau... Ell sempre és al carrer. Li cal, per a viure, l´aire i el sol, i la gent que passa. Es venedor ambulant. Ho és per necessitat i per convicció. Difícilment, ara, sabria estar-se a una botiga. Que ven? Ven de tot. Ven rellotges, bijuteria alemanya, entrades de futbol, joguines mecàniques, caramels, cinturons, estilogràfiques, aparells per a pelar patates, etc, etc Quan el trobo, em fa invariablement, dues preguntes: 1ªCom estic de relacions amb el tinent d´alcalde del districte si...

Aquest és un dels pallassos més recordats a Amèrica i recentment han penjat la seva mítica entrada del canó de llum al YouTube que mereix ser vista. Va treballar durant més de 10 anys al Ringling Brothers and Barnum & Bailey. Alguns el recordareu com a figurant de la pel·licula "El mayor espectáculo del mundo" a d'altres el maquillatge us recordarà al de l'Oriolo (contra-august de Monty & co). És potser l'exemple més exacte del què és un Tramp clown (o Hobo clown, encara que hi ha qui diu que hi ha subtils diferències entre aquestes dos classes de clowns).

Durant aquests dos últims anys, la federació europea d´escoles de circ. Han organitzat unes trobades de circ. Arran d´elles han elaborat informes que han publicat en una web. Cliqueu el títol i descobriu el quadrant i aneu a "utils pedagogiques", els elements aeris fixos, els equilibris sobre objectes i les verticals.

Ja m´he llegit el llibre de l´Editorial DAU: “Animal de circ”, escrit per Marcel Barrera. És molt útil per a conèixer a fons el personatge del Tortell. També s’hi comenta la poca col·laboració de les institucions per al circ. I la imatge molt degradada que pateix el circ. A l’altre costat, queda palesa la solidaritat de la professio del circ i la qualitat artística dels catalans. Des dels Pastorets al Teatre Nacional.( Per suposat el que té més nivell són els Pastorets).