Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: març, 2007

Entre el temps perdut i el futur possible

Això es un article d´opinió del Ferran Mascarell del suplement de cultura del Avui, d´avui. Te un paràgraf que no te pèrdua.( us el poso en vermell). També hi ha un article que diu que la Generalitat assegurarà que le circ cric funcioní fins que es facin noves normatives. V aig conèixer Jaume Mateu (Tortell Poltrona) ja fa molt de temps. Va ser el primer pallasso professional que vaig tractar. Em va cridar l'atenció el seu entusiasme i la seva preocupació social. Després el vaig veure sovint, sempre acompanyat de Montse Tries, quan posava gran part de les seves energies a l'aventura de Pallassos sense Fronteres i mirava d'estendre un somriure entre els nens i les nenes de les comunitats més traumatitzades del planeta, sigui per les guerres o pel subdesenvolupament crònic. Amb el temps, vaig haver de compartir diverses vegades la seva voluntat d'instal·lar el seu circ a Barcelona. Ell com a promotor, jo com a responsable de les polítiques culturals de la ciutat. Em semb

Opinió EL TEMPS PLORA PALLASSO

Març E7-07.doc Sebastià Alzamora Opinions: Plora el pallasso Ben segur que el Circ Cric és una genuïna manifestació catalana del noble art dels nassots vermells, i ben segur que els ajuntaments de tot arreu deuen anar plens de funcionaris amb una insòlita capacitat de contraprogramar-se a si mateixos, a més d’altres mostres més o menys clamoroses d’incompetència. Ben segur que, en un país que s’enlluerna amb les atlètiques collonades del Cirque du Soleil (una vegada els vaig anar a veure i encara estic intentant treure’m de la boca el regust de merenga anabolitzada), la proposta del Cric resulta necessària, per allò que deia Eugeni D’Ors que tot el que no és tradició és plagi. Ben segur que el circ mereix més atenció de les administracions, etc., etc. Però una altra cosa és el numeret del pallasso que plora, del pallasset incomprès i perdut dins un món hostil, en el qual Jaume Mateu, factòtum del Cric i conegut en art com a Tortell Poltrona, és un especialista consumat. Ara, Poltrona h

Excèntrics musicals!!

Passejant per la red, he trobat un excèntric musical. Es diu Greg Pattillo i te la destresa de fer Beatbox ( fer sorellets amb la boca i tocar la flauta travessera al mateix temps ). Ja li pots posar l´inspector gadjet , El Barri sesam , Pere i el Llop i molts més. Espero que friseu amb l´espectacle.

dia internacional del teatr0

Día Internacional del Teatro Los profesionales catalanes reivindican el diálogo con el otro a través del teatro EFE / Albert Olivé El actor y presidente de la AADPC, Arnau Vilardebó, durante la lectura del manifiesto de Al Quasimi en el Institut del Teatre 1 27/03/2007 | Actualizada a las 17:07h Barcelona. (EFE).- Con un mensaje del dramaturgo Ricard Salvat, leído por la actriz Carme Sansa, en el que se reclama el poder del teatro para abrir nuevos canales de diálogo entre diferentes razas, etnias, y creencias, los profesionales catalanes celebran hoy el Día Internacional del Teatro. Director artístico e impulsor del festival Entrecultures, Salvat repasa la historia del teatro como puente entre diferentes culturas y declara su "imperturbable fe en el poder del teatro como instrumento de unificación, a través del cual el hombre puede difundir amor y paz". Considera que la "voz del otro" aún está por oír y señala que nació en una ciudad, Tortosa, en donde ha impu

Gràcies Caixaforum

Fa uns mesos, vaig demanar que en l´agenda del Caixaforum es poses qui actuava si si feia circ. I ja esta fet: Aquest trimestre tindrem al Boni , al Sebas i al Fakir kirman. Espero que dediquin les actuacions a tots aquells que amb la suor i el treball anònim han aplanat el terreny i han fet que puguin sortir al programa.

Parlem de Teatre

Avui si em perdoneu parlaré de teatre, ja que divendres, va ser el dia mundial del teatre. ( entenc que no us agradi el teatre i deixeu de llegir.) El fet es que amb el carnet de Professional del circ tens dret a descomptes per al Teatre Lliure, i a anar a veure coses com per exemple Macbeth en Alemany, com feien aquest dissabte i diumenge. Crec que la critica del Santiago Fondevila està bastant bé. Però i afegiria una cosa, per a provocar, molts cops la ficció del teatre ha de treballar per a acostar-se a la veritat del circ. Els de Macbeth tenen feina per a ser escatològics com el Leo Bassi, violents energètics i guarros com Jango Edwars. Algú acostumat a la veritat, s´avorreix una mica amb una història de dos hores i mitja.

A la tercera va la vençuda

Hola Amics Se que esteu aquí!!! no us amagueu. Fins ara us he demanat dos coses. Primer va ser que féssiu comentaris i vau passar de mi. Després preguntes per a directors de teatre. També vau passar de mi. Avui una altre intent de participació. Obro la campanya per una agenda complerta!!! dins de cada mes una cosa!!!! En l´agenda de la generalitat, no consta el circ!!!! Has d´anar jugant entre el teatre la dansa i els espectacles infantils.. Us animo a que escriviu un mail a kultinfo@gencat.net reivindicant el vostre dret com a públic de circ a tenir una agenda on no t´hagis de passar el dia per a endevinar que vols anar a veure.

Philippe Decouflé o el cabaret del mim digital

Avui he anat veure una obra de dansa perquè segons el New York Times era "...a brilliant mix of dance, circus, music hall, film and thatre". La veritat no ha estat com m'esperava. De fet, és un solo de dansa-mim amb efectes audiovisuals i música minimalista en directe. Concretament, el sorprenent ballarí Philippe Decouflé explorant les possibilitats calidoscòpiques de les càmeres de vídeo i la manipulació digital amb una imaginació extraordinària i una tècnica gestual que s'expandeix fins a les puntes dels seus dits. El curiós del cas és que el públic no parava de riure, perquè tot l'espectacle és com una broma sobre la dansa (fent dansa). Vindria a ser com un clown que es posa a investigar (o descobrir) alguna cosa nova sobre l'escenari i fa riure pel sol fet de com enfoca la situació (ja sigui per la innocència , per la incoherència o per la desinhibició ). O sigui, que se'n riu de si mateix de la manera més sincera. És una obra exel·lent de principi

XIV TROBADA DE MONOCICLISTES

Això sí que és un clàssic com una casa ! Ja van per la XIV edició, tres més que el Circ d'Hivern. Encara que no sàpigues anar amb monocicle, val la pena anar-hi. Per exemple, per veure la competició del matí, amb els 50m, 50m amb malabars, 50m d'esquena, 50m amb els peus sobre la roda i noséquantescosesmés que no veus mai als espectacles, perquè són coses que els monociclistes fan just for fun . Això serà el diumenge 1 d'abril a l' Ateneu Pop de 9 Barris a partir de les 11 del matí.

El pinxo li va dir al panxo vols que et punxi amb un punxo?

Avui l´article es dens, per un costat el Marcel Barrera que li agrada fer amics publica un article buscant opinions sobre el cric, per l´altra banda el circ cric respon, diu que no es pot comparar. i jo encara busco feina per a l´estiu. > Els circs exigeixen solucions Els principals circs de l'Estat segueixen els passos de Poltrona i abandonen les seves gires per Catalunya MARCEL BARRERA . Barcelona El circ viu una crisi que demana solucions urgents. Després que Tortell Poltrona hagi aturat la gira per les traves dels ajuntaments i la competència deslleial d'algunes companyies, altres circs han fet passos similars que amenacen la presència dels circs a Catalunya. El Deros, d'Itàlia, ha decidit anul·lar la gira prevista per a l'estiu a causa dels «enormes problemes» que hi ha a Catalunya, i el Circo Americano, una empresa catalana, amenaça també de marxar. A aquesta llista se li ha d'afegir un altre dels grans circs de l'Estat. El Circo Mundial, que d

Lleida també prohibeix els espectacles de circ amb animals salvatges.

Com diu aquest article del periodico ja van dos ciutats que criminalitzen el circ, amb una normativa que prohibeix espectacles de circ amb animals, no tots els espectacles sinó només els de circ. Mentre a Barcelona encara s´hi fan braus, a Lleida s´hi fan curses de caragols (animals salvatges que a mi personalment em cauen molt be) . Cal destacar la frase del Lluís Pere Alonso, del PSC, va destacar "el caràcter artístic que tenen actualment els circs". Senyor Lluís Pere Alonso el circ és un art, i com a art te caràcter artístic abans i tot de que vostè naixes. Frases com aquesta mereixen fer un recull d´animalades salvatges!! Lleida prohibeix els espectacles de circ amb animals salvatges • L'ordenança insta també a actualitzar el cens veterinari i endureix les multes • Només el PP es nega a donar suport a la nova normativa municipal Una girafa del circ Deros, l'últim que va visitar la ciutat, el 10 de febrer passat. Foto: R

presentacio Karoli

Hola Família del circ , aquest és la primera aparicio en el blogger i li dono les gràcies a Pallasso Ganyet per la seva iniciativa , per a presentar-me us mano una enquesta que m'arribat el divendres passat , del centre de documentacio Circense del Circ Price de Madrid Le meva opicio és que si abans estabam a anys llum de França ara nosaltres els catalans ja comencem a estar a anys llum de Madrid COLECCIONISTAS - ENCUESTA DEPARTAMENTO DE DOCUMENTACION TEATRO CIRCO PRICE Nombre Ramón Muñoz Farreny Fecha de nacimiento 31.8.1958 Dirección Torrente de las flores 162,1,1, Teléfono 647903385 e-mail info@karoli.com Profesión malabarista sobre ruedas ¿Cuándo comenzaste a coleccionar circo? Hace 25 años , tantos como los que llevo de artista es una colección sin ninguna pretensión es el resultado del placer de buscar en los barrios viejos de las ciudades donde he actuado, ¿Por qué Porque como artista que soy necesito saber de donde vengo Es como una escuela de donde aprende

Ja hem vingut 1000 cops

Year Page Loads Unique Visitors First Time Visitors Returning Visitors 2007 1,012 625 379 246 Ahir el blog " A mi m´agrada el circ" va sobrepassar les mil visites ( vaig començar a comptar a mitjans de gener) , i ara em direu " si clar segur que estàs tot el dia mirant la teva pagina. Dons no m´han visitat 625 persones diferents , 246 de les quals han vingut més d´un cop. Només em sap greu no poder anar a tot arreu. Algú em podria fer una crítica de la dansa circ d´aquest cap de setmana a l´ateneu?? Si arribo a les 5000. Faig una tele digital!!!

Alfred Fort al teatre nacional

Aquest divendres, va sortir a la premsa amb mes o menys seguretat ( alguns medis ho asseguren i d´altres o posen com a possibilitat). Deien que l´Alfred Fort ( organitzador del Trapezi ) serà conseller delegat del Teatre Nacional de Catalunya. Esperem que la sensibilitat del Alfred cap al circ, es filtri una mica cap al tnc.

En defensa dels mosquits albins

Fent circ m´havia sentit de tot, però encara no mosquit albí. Aquesta obra que es fa desde ahir al teatre nacional, tracta sobre si s´ha de lluitar per les causes perdudes. L ´obra comença amb un mes o menys " ara comença l´espectacle de circ ". En mig una de les actrius es puja al trapezi i torna a baixar. Simplement una creu simple i una amazona, ni l´utilitza ni res. En aquest moment et preguntes, per que?? Cal que ens refreguin per la cara que ells tenen el material que volen i nosaltres no?? Per que el circ al nacional es com una cirera que es fa purament per a quedar maco?? Per que no es treballa seriosament?? Es que veuen el circ com una causa perduda?? Jo no vull dir res sobre el teatre en aquesta peça, simplement dir que com a artísta de circ, em sento mosquit albí quan veig coses com aquesta. A l´espera de que em passi una autopista per sobre.

CIRCUS (by John Cale)

Resulta que John Cale (músic inquiet a més no poder i component de la primera Velvet Underground ), presenta a Barcelona (21 de març a la Sala Apolo ) el seu últim disc anomenat CIRCUS. Així doncs m'ha semblat pertinent penjar-ho a aquest blog. Uffffff! Direu, "això està pillat pels pèls". Sí, però és interessant com el circ (o més aviat la idea que hom té del circ, encara no hi hagi anat mai) acaba per apareixer en l'obra dels autors més diversos (vegis l'últim espectacle del Llach per exemple) i crec que seria absurd subestimar la visió que en pugui tenir un artista reputat, encara que presumiblement estigui carregada d'estereotips.

Inauguració del Price

A partir del 16 de març el Price de Madrid obre les portes. Suposo que a aquestes alçades tots ja ho sabeu, però el Teatro Circo Price és la primera temptativa a l'estat de crear un circ estable amb programació permanent de circ (en aquest segle al menys). L'espai és certament espectacular: 2000 espectadors, espai per tallers, exposicions, conferències i ¡Orquestra pròpia! Com també sabreu el director és el Monty, que també fa d'August en la primera producció que s'anomena: CHARIVARI ¡Puro Circo! A veure si algú hi va i ens comenta què tal. Pel que he pogut veure, hi actuen artistes del Mundial-Circkid (com el malabarista Manolo Albarez o el pallasso Suso Clown), artistes del Medrano (equitació) i un ballet (Megalithe). No sé si també hi actua també algun exalumne de les escoles espanyoles com la Carampa o la Rogelio, però estaria bé que aquest espai cobris tot l'espectre del circ estatal. Em sembla que aquesta és la idea del Monty, caldrà veure com es va desenvol

Una altra crítica de Homeland

Abans que llegiu la crítica, us recomano molt efusivament que aneu a veure els Galindos, caviar en forma de circ!! _ El circo de la vida El Mercat de les Flors, consecuente con su definición como Centro de las Artes del Movimiento, apuesta decididamente por la diversificación de las artes escénicas y por los nuevos formatos y géneros donde éstas se

Galindos a l´ateneu pular de nou Barris

Ateneu popular de noubarris c Portlligat. Divendres 23 Circ Los Galindos presentan: Nova vida amb Josep i María 5,50€ 22:30 Josep i Maria arriben a la cita en bicicleta. Malgrat la seva total inexperiència han emprès una difícil aventura, presentar un espectacle. Atemorits, sincers i valerosos s’entreguen a la tasca. Encoratjats per l’acollida del públic, es troben abocats en un encadenament de situacions imprevistes. Finalment el caixó de la bicicleta es transforma en un petit escenari de fràgil decorat on l’espectacle continua. L’ambigua relació de tendresa i crueltat, afegida a un peculiar tarannà escènic, desembocarà en un final inesperat. Un espectacle de proximitat íntim, subtil i minuciós en l’execució. Un deliri d’humor, un joc de pallassos arriscat i generós. Un innovador espectacle de circ

"L'Oratorio d'Aurélia"

A tall de recomanació, si passeu per la ciutat de Paris entre el 28 de març i l'1 d'abril (al Théâtre de l'Ouest Parisien): "L'Oratorio d'Aurélia", 0bra sorprenent, a mig camí del music-hall i del circ. La il.lusió òptica feta espectacle. Per als francòfons adjunto algunes dades més: Présentation Le téléphone sonne, une voix lointaine et masculine s'inquiète. Entourée de lourds rideaux rouges, trône une bonne vieille commode. D'autant plus insolite que d'un tiroir à l'autre, entre linge et lingerie, apparaissent dans un bel effet de dislocation des jambes, des bras, une tête... Ainsi, sur la tendre musique du vieux tube (1948) d'Eden Abba: 'There was a boy, a very strange and charming boy', surgit Aurélia Thierrée, créature de rêve. Rêve dans lequel rien n'est à sa place ni ne reste en place, où tout est sens dessus dessous, où Piazzolla voisine avec Martyn Jacques , où s'insinuent de troubles cauchemars, où tout nature

Dansa i circ contemporàni.

Aquest dissabte 17 a les 22:00, i aquest diumenge 18 a les 18:30 fan a l´Ateneu de nou barris dansa i circ contemporani amb Stéphanie Bouchard, Jorge Albuerne i Cecilia Colacrai. No m´agradaria acabar fent d´agenda, però no puc venir, per tant si algú ho va a veure que m´ho expliqui. Igualment si algú va anar a veure el Biel!!!

Benvingut Karoli

Avui tinc l´honor de donar la benvinguda al blog. Al gran monociclista, malabarista, col·leccionista de circ: Karoli. Molts bons moments he passat en les seves actuacions, tant en solitari com amb el Boni. Ara també podrem compartir pensaments, ja que vosaltres no feu comentaris, ja els faré jo. Ja som tres el Karoli, L´Uri ( corresponsal a Toronto) i jo mateix. Si voleu saber mes del Karoli, el link de la seva web ja està al blog.

Sabor a tierra

Sabor a tierra Una clara continuación del espíritu de fiesta compartida y aire popular espontáneo, de los haceres artesanos y la dramaturgia circense de la excelente De farra , que el mismo Oliván nos dio a conocer hace dos años.Las de Enclave son piezas muy enraizadas y en clave popular: espectáculos que renuncian a la hipocresía de la representación teatral asépticamente limpia para, al contrario, presentar más personas que personajes, acciones conjugadas en tiempo presente, una reivindicación de lo que el teatro y el circo y la música y la danza pueden tener de más artesanal y directo. El aire de familia, de vieja y convivencial troupe circense, es lo que Homeland sin duda busca, aunque no lo consiga plenamente todavía. Para un tipo de propuesta en la que los intérpretes aportan tanto, la bisoñez de alguno de ellos, la procedencia muy dispar del conjunto, no deja de notarse. Oliván asume un riesgo, como el chaval que sal

Una bella, preciosa harmonia

Una bella, preciosa harmonia Un experiment d'hibridació escènica a la recerca d'un univers oníric que esborri la frontera entre platea i espai d'actuació. Música, circ, joc i dansa s'hi amalgamen per arribar al homeland , al refugi íntim de cadascú. Encara al vestíbul, els intèrprets fan cantar el públic el leitmotiv de l'espectacle amb la voluntat explícita de fer una peça propera i compartir emocions. Tot invocant somnis, memòria i imaginació, Oliván situa l'acció en una esplanada abocada a un invitador cel estrellat. Amb un plantejament que per moments pot evocar Roger Bernat, vuit performers parteixen de vivències pròpies per endinsar-se en dimensions oníriques. Si la música busca el trànsit que els surrealistes percaçaven per entrar en l'estat de vetlla que propicia el somni, el moviment corporal dels artistes n'és un vehicle ideal, amb un constant, hipnòtic i alat anar i venir i caure i alçar-se que recorre sense estacions el camí que va de l

Emmett Kelly

Aquest és un dels pallassos més recordats a Amèrica i recentment han penjat la seva mítica entrada del canó de llum al YouTube que mereix ser vista. Va treballar durant més de 10 anys al Ringling Brothers and Barnum & Bailey. Alguns el recordareu com a figurant de la pel·licula "El mayor espectáculo del mundo" a d'altres el maquillatge us recordarà al de l'Oriolo (contra-august de Monty & co). És potser l'exemple més exacte del què és un Tramp clown (o Hobo clown, encara que hi ha qui diu que hi ha subtils diferències entre aquestes dos classes de clowns).

Lluita lliure mexicana

Ahir vaig fer la meva funció al mercat de les flors ( jo ja no se que pensar, els del mercat diuen que es pot entrar a 4 euros i els de l´apcc a 7 euros). Al mig del espectacle faig una petita baralla amb un noi disfressat de Santo ( heroi de la lluita lliure mexicana). Son quatre cascades mal posades, de les que vaig aprendre amb el Pepe ( o com s´escrigui : Exgalindos, ex blues du travail. ) Dons al acabar la funció un home emocionat, em va dir que feia lluita mexicana a Barcelona, i que el que fèiem era de molta qualitat, i que volia contactar amb nosaltres. Jo que intento donar amor i em proposen lluita lliure, segurament es que no em se explicar.

El cric es para

Senyors i senyores, El circ es un edifici que es fa i es desfà, ara s´ha desfet. Jo personalment, també m´he desfet. No entenc la relació entre el mon i el circ: Quan el soleil ve, les entrevistes les fa el relacions públiques. ( en cap mes espectacle ho he vist, sempre parlen els artistes) es sospitós que les úniques entrevistes amb artistes siguin escrites i semblants. Ara el cric plega, i quan una empresa plega, normalment es va a l´ajuda dels treballadors. perquè ara no?? Dons per que el cric es únic , hi han més acròbates, però no hi han més circs a Catalunya com el cric. Això no treu que la temporada de festivals d´estiu, ja està organitzada, i que els que han perdut la feina ara segurament no en tindran fins a la tardor. Si sumem que la vida del circ és una economia de subsistència i que si no s´entrenen perdran la tècnica i que no hi han llocs per a assajar. Ens queda que estem en un bon pollastre. Que bestia!!! Jo i molts més estic al carrer, em sento al carrer. Al mat

Al Mercat de les Flors, descomptes per als profesionals del circ

La setmana passada, vaig estar fent cursos amb els alumnes de dansa del institut del teatre, varem arribar a la conclusió que seria molt interessant que els dos arts es barregin i descobrissin mútuament. En aquest mateix camí, està el mercat de les flors, que aposta cada cop més per a programar fusions entre circ i dansa. I que també participa amb la formació continuada dels artistes que suposa no parar d´anar a veure espectacles. Tot i que no surt encara a la web del apcc, hi han descomptes per als socis que poc a poc comencem a normalitzar-nos. Gràcies Mercat!!

SI VOLEU VEURE CIRC... ANEU AL SOLEIL!

SI VOLEU VEURE CIRC... ANEU AL SOLEIL! EL CIRC CRIC ATURA LA SEVA GIRA PER CATALUNYA I TORNA CAP A CASA. El Circ Cric no actuarà a Reus aquest proper cap de setmana com estava previst. Aquest calvari que a continuació us relatem, és un resum del que ha estat habitual en aquests darrers 5 anys, des que en el 2002 el Circ Cric va retornar a la itinerància, en aquest temps hem visitat 105 poblacions, hem fet 548 representacions i hem acollit a 288.805 espectadors. Tot el que aquí us expliquem és la punta de l’iceberg que ens ha fet aturar la màquina del Circ Cric i decidir tornar cap a la seu a Sant Esteve de Palautordera sense acabar la gira prevista. Hi ha molts més elements que entorpeixen enormement la nostra tasca, la manca d’una legislació que posi una mica d’ordre al carrer en el terreny del circ i la cultura, problemes de poca agilitat amb Estrangeria, complicacions múltiples amb Ports i Transports, la manca d’espais municipals, el poc respec

El circ es cola al Mercat de les Flors

Tenint en compte les circumstàncies, aquí us adjunto un article pensat per sortir al proper número de Zirkòlika. A veure si així animo a algú a anar-hi. El Mercat de les Flors s’ha convertit aquesta temporada en el centre de difusió de les arts del moviment, especialment la dansa. Com el circ és art (que ningú ho dubti) i de moviment n’hi ha força, un parell de propostes circenses s’han colat a la programació actual. La primera és Le vertige du papillon de Feria Música, un espectacle de circ contemporani. Ens atrevim a dir que és de circ perquè el que sustenta l’espectacle són els números de quadrant aeri, teles, malabars, perxa xinesa i acrobàcia i diem que és contemporani perquè els números s’integren en una trama coreogràfica per comptes de presentar-se separats i sense relació. La coreografia de Fatou Traoré és el vehicle que conecta els números i dóna cohesió i lleugeresa a un espectacle molt entretingut que passa per davant nostre àgil i intranscendent com el vol d’una papallona.

Infocirc.

Ja està entre nosaltres, el nou infocirc !!! Aquest bolletí de notícies de circ de l´apcc. Aquest mes tracta sobre en nou museu que vole posar a Albacete, que de cop s´ha transformat en la ciutat més i més important de circ d´Espanya. ( com varem saber el mes passat, s´hi organitzarà un festival internacional de circ ). També que a l´Associació Galega de Novo Circo, li han donat 12.000 euros per a un local. I més notícies: S´obra el termini de presentació de projectes per al circ d´hivern de Nou Barris, el termini per a subvencions al INAEM . També s´ha publicat per fi el número 11 de Cirkolika per internet. I cal destacar els nous llibres de la Biblioteca de Nou Barris, llibres molt bons: Manual de Trapezi de l´escola Teatre cirque de Ginebra. Entres Clownesques de Tristan Remi, Que ha inspirat molt a molts pallassos com el Monti, i que ens dona a les mans els grans clàssics. Un llibre de pallassos del Genis Matabosc i Un DVD de diàbolo.

Actuació amb sorpresa

Confesso que desesperat per veure un espectacle de circ vaig anar a la celebració d'any nou xinés més cañí de Toronto, amb karaoke i galetes de la sort inclosos, només perquè hi actuaven uns tals Wonderful world of circus . I sí, entre l'exhibició de balls de saló i el karaoke actuava una troupe de circ que estava entre Chitty Chitty Bang Bang i Barrio Sesamo . Però de cop i volta apareix un malabarista i fa un dels números amb pilotes de futbol de més nivell que he vist mai (inclosos en video). Això, a part de ratificar la meva teoria que s'ha d'anar a veure tot , per estrafolari que sembli, em va picar la curiositat. Investigant una mica resulta que el tal malabarista és Oleg Kantemirov: 1. Els Kantemirov van ser els primer de combinar els números acrobàtics amb números eqüestres (1871) en el món del circ. 2. Aquesta mateixa família va portar aquests números a varies pel·lícules (des de 1947) 3. Sembla que Oleg ha aparegut en tres pel·licules fent "malabismes&q