A mi m´agrada el circ

Les masses PX3 es van fer famoses a la última convenció de la WJF a las Vegas . De cop i volta els millors malabaristes (tècnicament) del món les estaven utilitzant, cosa sorprenent si pensem en com són de maniàtics els malabaristes amb el seu material (com qualsevol professional segurament). Però no els hi falten raons: 1. Són molt més resistents. 2. "L'ànima" de la massa és de PVC en comptes de fusta i això fa que redueixi la vibració al agafar-la. 3. Els fabricants s'han interessat per la opinió dels consumidors i han modificat el disseny per millorar el rendiment. 4. La pintura no salta. 5. Molt fàcils d'agafar si un vol fer 5 masses o més (sobretot el model pirouette). 6. Són inclús més barates que moltes altres masses (de gama alta). En aquesta pàgina hi ha més informació. Els fabricants són italians: Play . També podeu trobar videos al YouTube de malabaristes famosos justificant el seu canvi a les PX3, com ara Luke Burrage o Vova Galchenko . Això sembla u

Durant aquests dos últims anys, la federació europea d´escoles de circ. Han organitzat unes trobades de circ. Arran d´elles han elaborat informes que han publicat en una web. Cliqueu el títol i descobriu el quadrant i aneu a "utils pedagogiques", els elements aeris fixos, els equilibris sobre objectes i les verticals.

Creia que els festivals de carrer eran cosa de l'estiu, però estava equivocat. A Toronto celebren cada any el Winter festival amb concerts, espectacles de gran format, dansa contemporanea i sí! circ de carrer. Molt astutament col·loquen una carpa amb taules i estufes on la gent pot menjar i escalfar-se. Concretament ahir vaig veure l'actuació de Gustavo the impossiblist, un showman malabarista (malabarista de foc evidentment). La cosa té mèrit si pensem que la temperatura era de -10ºC i l'individu anava vestit amb malles (veure foto adjunta). Això em fa pensar que si a Toronto hi ha malabaristes que actuen a -10ºC, a Catalunya bé es podria fer un festival de carrer en ple Febrer (a més no tindria competència) i podrien regalar xocolata calenta amb xurros després de l'actuació. També ajudaria a augmentar la minsa producció circense hivernal. A veure si l'any que ve és la primera edició del "Festival d'arts de carrer Cagat de Fred de Castellar de n'Hug&qu

Cada cop es més bonica la revista de circ Zirkolika, jo he rebut el número 11 i ja m´el he llegit de pe a pa, si us agrada el circ, us recomano que us hi subscriviu!! Però com sóc un buscaraons, em permeto clarificar algunes coses que surten a la revista: Es parla de la edició que es celebrarà enguany ( El 27 Festival Mondial de Cirque de Demain) que es farà al (Cirque d´hiver) del 26 al 30 de Gener. Dons de fet aquest any ja és la edició 28 i per primer cop es celebra a la carpa del circ Phenix i a part d´això es dura a terme entre l´1 i el 4 de Febrer.) En aquesta edició hi actuarà una companya de classe com a pallassa (Amelie). Pel que fa al circ pànic i els seus noms aquí va la fitxa artística: Idea i Guió : Circ Panic. Direcció : Piero Steiner Artistes: Dansa vertical, cable i acrobacia : Alexa Lecomte Perxa xinesa i acrobàcia : Jordi Panareda Equilibris, mandolina y violi : Marçal Calvet Guitarra i percussions : Dalmau Boada Escenografia i aparells : Jordi Panareda, L

Fa un any o així, discutia amb un alumne del Institut del Teatre, em deia que el circ era un art menor, que no es podia expressar tant en circ com en teatre. Jo li vaig dir que no, que precisament el circ es la llibertat de no enquadrar-te en un art si no experimentar amb tots ells i a més fer acrobàcia. En el blog que vinculo ara hi ha una reflexió que m´agrada.

Passejant per Internet hi ha una pàgina de malabars molt interessant, on si poden veure vídeos molt bons.

Voleu llegir, el que s´està pensant amb el pla estratègic de cultura de Barcelona, Només heu de clicar al títol. Jo ja m´ho he llegit, i m´ha agradat. A veure si es compleix. Gràcies a aquells que ho estan fent possible. Els que es despullen i els que no

La Veu digital, el diari on line de l´Anoia, ha publicat una entrevista amb el Tortell Poltrona. Interessant dona molt a reflexionar. ( Només heu de clicar al títol)

L´Ateneu popular de nou Barris, un centre autogestionat procedent d´una Okupació venial. Que sempre ha estat al costat dels colectius marginats com per exemple els artistes de circ. Ha sortit un article al Pais només heu de clicar el títol.

Ton navegant per Internet, he topat amb una ponència titulada: Brossa i el circ, una sintonia essencial. Del (periodista, actor...) Jordi Jané en el simposi internacional ´Joan Brossa o la revolta poètica¨ En aquesta ponència, Jordi Jané ens parla de la relació entre Brossa i el circ, tot posant exemples com la ja famosa poesia: Senyores i senyors: us demano un minut de silenci: la més petita distracció podria costar la vida del trapezista. Molt Interessant per a accedir-hi només heu de clicar el títol de l´article.

Els Gingers: malabars, verticals, cascades, bàscula... Acaben d´estrenar web, i està molt bé, amb agenda, vídeo, premsa. Molt recomanable ( només heu de clicar sobre el títol)

Al blog del 33 hi ha aquesta preciosa informació, El circ té public televisiu!!!!! ara només falta que també s´inclogui en la resta de la programació: seccions de circ, tertulians de circ, gales de circ. . . Es va veure més circ que el partit de basquet: Dons fem un circ mania!!! Animo a tothom que vagi al blog del 33 i opini sobre el tema ( jo he tingut algun problema per a inscriurem, però crec que ho aconseguirem.) GRACIES A ANNITAFLY En un comentari, Annitafly va demanar que es programés circ al 33. I es va contestar que ho teníem previst . Així ha sigut. El circ ha visitat aquest canal tres vegades en pocs dies. Per Nadal es va oferir de nit LES ESTRELLES DEL CIRC DE PEQUIN (201.000 espectadors, share del 9.7%). Per Cap d’Any es va veure LA NOUBA , de Cirque du Soleil (116.000 espectadors, share del 4,1%). I la nit del dia de Reis, després de mitjanit, es va emetre un espectacle del CIRC CRIC (136.000 espectadors, share del 6,0%). Aquesta última emissió, prou tard i en diumen

Crítiques del Periódico i de l´Avui. Només aclarir que quan el critic del Periódico Gonzalo es refereix a la barra russa, de fet s´esta referint a la perxa xinesa, no confondre amb la barra russa que consta de una barra entre dos forçuts que impulsen un acròbata ( com per exemple a alegria del circ del sol que arriba el febrer) Entre acròbates Un espectacle original. Reunir en un atractiu escenari carregat de poesia quatre disciplines com la música (Lluís Llach), el circ (Alberto Barrera, Ane Miren, Fura, Jorge Albuerne, Manolo Alcántara), la interpretació (Montse Rodríguez) i la coreografia (Marta Carrasco) té molt d'aventura creadora. Tranuites Circus és una proposta d'una hora de durada que conjuga, en moments de forma exquisida, aquestes disciplines i en què les intervencions en directe

Llach y sus canciones ilustradas A quien a buen árbol se arrima, buena sombra le cobija . Y si son dos, imaginen lo bien cobijado que queda uno. En este caso, Lluís Danés, que firma la dramaturgia y la dirección de Tranuites Circus , un efectista, y eficaz, espectáculo de teatro visual que en su estreno levantó al público de sus asientos y que, una vez visto, hubiera entrado perfectamente en esa línea de teatro familiar que tanta notoriedad ha adquirido en la programación del TNC esta temporada. Tranuites Circus se levanta sobre la música y las letras de Lluís Llach, que se ha integrado perfectamente en la propuesta escénica. Una propuesta que arranca, justamente, con su presencia micrófono en mano y cantando Somniem , y para la que ha adaptado las canciones dándoles, en ocasiones, mayor grosor orquestal para que envuelvan las imágenes que se fabrican en el marco de una muy acertada escenografía del propio Danés y una ilumi

Sobre el mundo de los sueños y sus habitantes gira este circo ideado por Lluís Danés que parte del tema Somniem, del cantautor Lluís Llach. Los tranuites, o trasnochadores, esos seres que aprovechan la noche para deshacerse de las máscaras que visten de día y dejar volar su imaginación, podemos ser todos, viene a decirnos Llach, micrófono en mano, antes de instalarse tras el piano de cola que acompaña a los ocho músicos que tocan en directo sus temas de siempre versionados con nuevos arreglos. Y la atmósfera onírica en la que Tranuites Circus envuelve al espectador es lo más logrado del espectáculo. Su arranque es potente: los seis tranuites emergen de un edificio destartalado hecho de ventanas viejas mientras Llach nos invita a "querer lo imposible para llegar a lo posible". A partir de ahí, las escenas se suceden siempre alrededor de la misma idea, la de huir hacia la esperanza, sea

Si us agrada el circ com a mi i voleu publicar en aquest bloc, només heu d´enviar-me un mail a ganyet@yahoo.com i jo us diré com podeu fer-ho.

enrera Sinopsi Al llarg d'un any, seguim a Babooska, una jove artista, que treballa en un circ ambulant juntament amb la seva família. El documental és la seva odissea per pobles i ciutats remotes: una mirada pura darrera l'escenari del microcosmos que viu al marge de la societat - més enllà dels estereotips, sense comentaris, sense veu en off. A la vegada malencònic i humorístic, el film descriu, no només la vida dels nòmades moderns - una forma de vida que tendeix a l'extinció-, sinó també la condició humana general de viure en moviment, entre un passat gloriós i un futur incert, entre el dubte i l'esperança que la vida serà sempre com una carpa de circ, "plena de vida, alegre i entranyable".

Aquí teniu una crítica del punt, es positiva segur que a ell el van convidar. Somnis de nit Lluís Llach va confessar ja fa uns quants anys que algun dia li agradaria preparar un espectacle amb elements del món del circ. Ha trigat bastant a executar aquest seu antic projecte, però a la recta final de la seva carrera artística ha aconseguit dur-lo a l'escenari del Teatre Nacional de Catalunya. El resultat és Tranuites Circus, el muntatge que es va estrenar dimecres amb molt d'èxit a la Sala Gran. El creador i director de Tranuites Circus, Lluís Danés, que col·labora amb Llach des que el 1998 es va fer càrrec de l'escenografia dels concerts de presentació del disc 9, ha dirigit també la pel·lícula documental Llach, la revolta permanent, inspirada per la cantata Campanades a morts. Somniem, la cançó de Llach que el 1979 va donar nom a un dels seus discos més estranys i que no forma part del seu repertori habitual, és el punt de partida de l'espectacle. Una mica a la ma

Els circs de Picasso El Museu Picasso presenta fins al 18 de febrer l'exposició 'Picasso i el circ', que aplega 300 obres que ressegueixen la fascinació de l'artista pel món circense l Aquesta mostra tanca la programació Picasso2006BCN l Conxita Oliver Al llarg de la història de l'art, la poètica del circ ha despertat força interès entre els artistes i les relacions que s'han establert entre ambdós àmbits han estat molt intenses. Daumier, Toulouse-Lautrec, Degas, Seurat, Chéret, Léger o Chagall es van apassionar per aquest espectacle cinètic que sedueix i captiva l'espectador. Picasso també es va enlluernar per la naturalesa fascinadora d'aquest espai màgic i per les diverses manifestacions que hi coexisteixen, tot i que ho va fer des d'una mirada interior: darrere aquell món de llibertat i risc s'hi amaga un rerefons d'incertesa, de llegendes, mites i drames, on la felicitat i la tristesa es donen la mà. Rere "l'

Hola amics, us escric desde Brussel·les, i us dono una bona notícia. El meu amic Jordi, m´ha corregit ortogràficament el blog. És clar que només els articles passats ( en aquest segurament encara hi ha faltes.)

Avui he anat al TNC, a veure Tranuites Circus. Cal dir que és l´únic circ que no m´han invitat de tots els que hi ha ha Barcelona. Això no m´ha deixat veure´l en bon estat anímic, i per tant no opinaré si ningú no m´ho demana. Lluis Llach canta molt be, llàstima que la sala gran del TNC, no té bona acústica en la majoria de les localitats.

Ja m´he llegit el llibre de l´Editorial DAU: “Animal de circ”, escrit per Marcel Barrera. És molt útil per a conèixer a fons el personatge del Tortell. També s’hi comenta la poca col·laboració de les institucions per al circ. I la imatge molt degradada que pateix el circ. A l’altre costat, queda palesa la solidaritat de la professio del circ i la qualitat artística dels catalans. Des dels Pastorets al Teatre Nacional.( Per suposat el que té més nivell són els Pastorets).

Ahir vaig anar al 11é circ d´Hivern de l´Ateneu Popular de Nou Barris. En aquesta ocasió és una obra de Teatre circ.( per més informació visiteu la web de l´Ateneu). S’hi poden veure uns números de circ molt bons, com la perxa chinesa, la roda alemanya, equilibris acrobàtics. La música està composada per a l´espectàcle!! I com no, la parella recentment sortida de la Rogelio Rivel, Philin i Elske, les quals jo mateix els hi he ensenyat quadrant. Que tots els artistes toquin instruments, fa que hagin treballat teatre, circ i música al mateix temps.

Aquesta tarda al 33, Nuova.