A mi m´agrada el circ

Un festival de pallassos permet gaudir de molts espectacles en poques hores de diferència i en poquíssims dies. Són inevitables les comparances i les valoracions però nosaltres, fidels a la intenció de la secció, passem al terreny de la reflexió, més concretament a diferenciar entre el que considerem un bon pallasso i un gran pallasso. El bon pallasso és aquell que imprimeix el seu segell personal en l’espectacle marcant-lo amb la seva originalitat i creativitat particular. Encara que s’inspiri, o fins i tot reprodueixi, el que han fet altres artistes, la seva personalitat ho recrea tot. Però l’atmosfera envoltada de metàfora que el pallasso té el do de crear s’esvaeix quan es converteix en un humorista que sols cerca el somriure fàcil, fer simplement gràcia o omplir el temps per allargar l’espectacle. Fer sortir el públic a l’escenari, les típiques brometes sexuals, ridiculitzar els altres, les insinuacions d’anar begut o drogat, etc.., rebaixen i fins i tot poden vulgaritzar l’espect...

De tots els circs estables del món, segurament el Price és un dels pitjors. Té tots els inconvenients dels circs estables antics, i cap avantatge. Ara que els grans espectacles de Paris, es fan en carpes: Phenix i la Vilette deixant de banda les incomoditats del cirque d´hivern Bouglione. A Madrid decideixen fer un circ estable, que si l´haguéssin fet bé. En resum, fan un circ estable per no tenir els màstils al mig i parteixen la grada per a obligar a la gent a mirar entre baranes. A part d´això la part on hi haurien d´haver les butaques amb més visibilitat hi ha una gran porta i les cabines innecessàriament immenses dels tècnics. Més coses: quan es va construir no hi havia res a la cúpula per a poder-se penjar, i a hores d´ara una instalació de gran volant requereix més o menys 6 hores de treball. Si algu de vosaltres vol fer un circ estable, si us plau, aneu a veure la Tohu a Montreal. A Madrid tenen sort ja que en faran un altre a l´escola d´ Alcorcon ( el projecte es a la foto) Mo...

Des de la setmana passa i fins aquest cap de setmana s'està cel·lebrant el festival La Porta '09 , un festival tal i com diuen ells mateixos de "dansa... o no". Però no us parlaré de dansa sinó d'una iniciativa interessant que han tingut que és posar un crític (independent però promocionat) que ha vist quasi tots els espectacles o si no té coneixement de cada companyia i hi diu el seu parer. Ho fa abans de veure els espectacles per orientar al públic i després, donant la oportunitat als assistents a que també hi diguin la seva. De fet han fet una espècie de manifest de la seva manera de fer crítica amb el qual jo estic molt d'acord. El critic en aquest cas és Quim Pujol, crític amb perruca, i si voleu saber perquè porta perruca ho heu de llegir aquí .

Fa dues setmanes, vaig anar a veure en Pólvora. Només començar hi havia un jove que entrava a escena desde el públic. L´escena era una fàbrica abandonada amb unes valles modernes. El jove entrava enmig de les valles (com si estigues okupant). Al final de l´espectacle les valles tornaven a aparèixer, i el jove descobria un rètol que posava “Apartaments d´alt standing en construcció”. Una clara crítica a l´especulació. Ara s´estrenara el Tranuites circus,Alberto Barrer, Ane Miren, Fura Jorge Albuerne, Manolo Alcántara, Montse Rodríguez. Un espectàcle on s´agraeix l´ajuda de la Makabra. Segurament serà molt bo.

Avui he decidit que la gent de circ hem de comensar a gastar diners. no tots es clar. ja Que es molt bonic poder fer creacions sense recursos. Pero per a entrar en els grans teatres, tambe tenim que utilitzar la gent que hi treballa. Escenografs, compositors, disenyadors, sastres. Si no qui ens voldra. Be es una reflexio personal, i dirigida nomes a mi per que m espavili. Els altres ja ho fan prou be. Ultimament s utilitzen escenografs en creacions i queda molt beA Al circ no li calen molts complements, al circ per si mateix ja agrada, pero amb vons components pot arribar a molts nivesll impresionants.

A Barcelona hi ha set circs, Jo ja he anat a veuren quatre, com que estic fent jo també en aquest presis moment, no trobo correcte, fer critica personalitzada, però en general m´han agradat molt.

Aquest cap de setmana es fa unes jornades d ajuda a la makabra, l indret mes gran de creació de numeros de circ de Barcelona. Es indignant que amb l historia de Barcelona els seus espais dedicats al circ. L espai mes equipat dedicat a la creació sigui una sala treta a la força. llarga vida a la Makabra

Avui volia anar a veure dansa contemporànea al casal de les corts, pero no hi quedaven entrades. La dansa aporta public, vaig anar a cric i estava ple, vaig anar a un concert i estava ple, vaig anar al combinat i estava ple. L unic lloc que anat fa poc i no estava ple era el teatre, per que tant de teatre????? Per cert a partir d´ara es poden fer comentaris al blog.

Es fabulos, com pot haveri tant circ i funcioni en un mateix pais, la setmana passada vaig estar a Brusseles, i al mateix temps hi ha el circ Florilegio, el Buglione, el Powels, circ estatal rus. Tots ells tradicionals, i tambe hi ha el trotola ( el circ trotola, lexemple exacte de que la simplicitat, pot omplir molt molt i molt. Un espectacle dedicat a les baldufes on s hi fa girar tot.) Vaig anar al festival a Neerpelt on vaig actuar, i vaig veure un espectacle de la companyia anomalie, es molt contemporani, be potser nomes te aixo es contemporani. I els del circ romanes que segurament vindrant a l estiu a barcelona. alla pots trobar un ambient de familia que et fa sentir be i oblidar la tecnica.

El cap de setmana passat, vaig fer una sessio doble de circ, i us puc assegurar que el circ catala esta en plena forma; quin goig.

Portar es com pujar montanyes, mes pujes, mes et canses, pero mes has pujat mes content estas, ets el teu propi ventilator. Quan vaig al circ el public esta a les fosques, fa tonteries, pensa que ningu no el veu, des del quadre, el portor ho veu tot.

Que dificil, es ser artista i gestor a l hora.

Crec fermament que en realitat a tothom li agrada el circ, el que passa és que a vegades no ho volem acceptar, o no sabem que allò que ens agrada es diu circ. Ahir vaig anar a la platja i vaig veure unes set persones( separades ) fent circ. Per les botiges, crec que hi han molts pallassos dibuixats, fotografiats per fer publicitat. I la dada irrefutable: A cap botiga de malabars, hi ha llibres d´opera, A la botíga del Liceu hi ha diabolos

Ahir vaig anar a veure charles Chaplin al cccb , ho fa molt be el noi, en ell veus moviments, gestos ancestrals, que els que volem fer riure fem hem fet i farem.

No se per on començar, tu acaves d´estudiar circ i que. Ningú no es creu que existeixi una diplomatura de circ.