Hola amics,
Per fi no cal que opini jo mateix del que faig, Han fet una crítica en un diari del que estem fer a l´ateneu, L´ha fet el senyor Barrera. Al Punt. No se si es pot fer aixo de publicar una cosa que ve d´una altra web, però si no es fa si us plau digueu-mo. Aixi doncs:
Direcció artística: Leandre Ribera
Producció: El Bidó de Nou Barris
Lloc: Ateneu Popular de Nou Barris
Dia: 17 de desembre. Fins al 8 de gener
Artistes: Candice Bordes i Joan Ramon Graell (quadrant aeri), Claire Ducreux (ballarina), Quim Girón (equilibrista), Rafael López (portador i acròbata), Antònia Ruiz (trapezi i corda), Cristina Solé (pallassa), Karl Stets (corda fluixa)
L'espectacle d'aquest any del Circ d'Hivern a l'Ateneu de Nou Barris és sorpenent i destaca per la concepció global, el desenvolupament dalt de l'escenari i, sobretot, per la claríssima aposta cap a un estil de circ a les antípodes del model tradicional. Que ningú s'esperi veure, tampoc, una història com la de l'any passat, perquè no n'hi ha cap.
El color blanc és omnipresent en un escenari presidit per una plataforma rodona i en què es veu clarament la mà de Claire Ducreux, provinent de la dansa i creadora de la idea orginal juntament amb Teresa Celis, coordinadora pedagògica de l'escola Rogelio Rivel; i del pallasso Leandre Ribera, que també és el director de l'espectacle. El millor de Rodó no és tant el resultat final, que no és homogeni, sinó el treball que fan els vuit artistes dalt de l'escenari. Els últims minuts del muntatge són esplèndits, amb un número de quadrant aeri notabilíssim a càrrec de Candice Bordes i Joan Ramon Graell, tots dos acabats de llicenciar a l'Escola Superior de les Arts Circenses de Brussel·les. Aquest número -que, a diferència de la resta d'exercicis, s'inclou amb música en directe- ja va esborronar fa uns mesos a Tiana, durant l'homenatge a Joan Armengol organitzat per l'Associació de Professionals del Circ de Catalunya (APCC). Antònia Ruiz, que els últims mesos se l'ha vist amb un número de trapezi còmic amb la seva parella de Drilok, presenta destacables exercicis de corda. També hi ha molt bons detalls, com la corda que es converteix en unes ulleres, la primera de les dues caigudes de la pallassa Cristina Solé (que l'any passat feia un striptease divertidíssim) i una contorsió de fàbula en forma d'anella. El comiat de tots els artistes connecta a la perfecció amb un públic que, entusiasmat per l'espectacle, es va posar dempeus el dia de l'estrena per aplaudir unàninament. Però globalment, per als qui tenen una determinada idea de circ que no es basa en un concepte, no és un espectacle captivador i sòlid com ho van ser La ciutat dels prodigis (2003) i Circus Klezmer (2004).
Per fi no cal que opini jo mateix del que faig, Han fet una crítica en un diari del que estem fer a l´ateneu, L´ha fet el senyor Barrera. Al Punt. No se si es pot fer aixo de publicar una cosa que ve d´una altra web, però si no es fa si us plau digueu-mo. Aixi doncs:
Direcció artística: Leandre Ribera
Producció: El Bidó de Nou Barris
Lloc: Ateneu Popular de Nou Barris
Dia: 17 de desembre. Fins al 8 de gener
Artistes: Candice Bordes i Joan Ramon Graell (quadrant aeri), Claire Ducreux (ballarina), Quim Girón (equilibrista), Rafael López (portador i acròbata), Antònia Ruiz (trapezi i corda), Cristina Solé (pallassa), Karl Stets (corda fluixa)
L'espectacle d'aquest any del Circ d'Hivern a l'Ateneu de Nou Barris és sorpenent i destaca per la concepció global, el desenvolupament dalt de l'escenari i, sobretot, per la claríssima aposta cap a un estil de circ a les antípodes del model tradicional. Que ningú s'esperi veure, tampoc, una història com la de l'any passat, perquè no n'hi ha cap.
El color blanc és omnipresent en un escenari presidit per una plataforma rodona i en què es veu clarament la mà de Claire Ducreux, provinent de la dansa i creadora de la idea orginal juntament amb Teresa Celis, coordinadora pedagògica de l'escola Rogelio Rivel; i del pallasso Leandre Ribera, que també és el director de l'espectacle. El millor de Rodó no és tant el resultat final, que no és homogeni, sinó el treball que fan els vuit artistes dalt de l'escenari. Els últims minuts del muntatge són esplèndits, amb un número de quadrant aeri notabilíssim a càrrec de Candice Bordes i Joan Ramon Graell, tots dos acabats de llicenciar a l'Escola Superior de les Arts Circenses de Brussel·les. Aquest número -que, a diferència de la resta d'exercicis, s'inclou amb música en directe- ja va esborronar fa uns mesos a Tiana, durant l'homenatge a Joan Armengol organitzat per l'Associació de Professionals del Circ de Catalunya (APCC). Antònia Ruiz, que els últims mesos se l'ha vist amb un número de trapezi còmic amb la seva parella de Drilok, presenta destacables exercicis de corda. També hi ha molt bons detalls, com la corda que es converteix en unes ulleres, la primera de les dues caigudes de la pallassa Cristina Solé (que l'any passat feia un striptease divertidíssim) i una contorsió de fàbula en forma d'anella. El comiat de tots els artistes connecta a la perfecció amb un públic que, entusiasmat per l'espectacle, es va posar dempeus el dia de l'estrena per aplaudir unàninament. Però globalment, per als qui tenen una determinada idea de circ que no es basa en un concepte, no és un espectacle captivador i sòlid com ho van ser La ciutat dels prodigis (2003) i Circus Klezmer (2004).
Comentaris