Passa al contingut principal

Guía del ocio

Poesía, emoción y proezas

El ateneu popular nou barris celebra su décimo circ d´hivern con rodó un sugestivo y sorprendente espectàculo de Leandre Rivera y Teresa Celis.

El circ d´hivern celebra su décimo aniversario con el estreno de Rodó, un formidable espectáculo de una gran originalidad (y eso que hablamos del espectáculo más antiguo del mundo), que combina riesgo, humor, proeza y poesía. Cuando las instituciones parece que empiezan a entender qué es el circo y qué es el circo del Ateneu de Nou Barris y cuando el anterior montahe del Circ d´Hivern ha girado por España y recalado en algunos festivales del extranjero, Leandre Rivera y Teresa Celis ligados a esta aventura desde el principio, proponen Rodó. Un buen regalo para la sensibilidad de las personas y una oferta ideal para estas fechas, para todo tipo de públicos.
De una manera continuada se suceden en el montaje números de equilibristas, de trapecio, aéreos, de payasos, etcétera. La fórmula no es la habitual y todo parece una larga escena de principio a fin; una idea alejada de la habitual sucesión de números de circo. Todo ocurre en un ambiente de nieve, con dos o tres elementos básicos y un generoso derroche de poesía e imaginación. No es nada fácil crearla utilizando un buen número de los ejercicios habituales en el circo de toda la vida. Pero lo consiguen los ocho artistas del gupo- Candice Bordes, Claire Ducreux, Quim Girón, Joan Ramon Graell, Rafael López, Antonia Ruiz, Cristina Solé y Karl Stets-, siempre vestidos de blanco, prácticamente siempre en el escenario y ropartiéndose todos los papeles del auca.
El espectador disfruta, a poco que su sensibilidad esté despierta. Pese a la sencillez de cuanto ocurre en el escenario, la sorpresa siempre hace acto de presencia. Un telesilla tiene que ver con el trapecio, un casco sirve para un equilibrio, una cuerda floja es la base de un número de volteretas. Técnicas de circo combinadas con un teatro de absurdo y poesía de la emoción.
Otro de los aspectos a destacar en este espectáculo es la coreografia, a la que parecen someterse artistas y escenas de la representación. Utilizando música en directo y una buena banda sonora, la representación avanza manteniendo la atención de los espectadores y ejerciendo sobre aquél, en todo momento una constante sugestión. Gonzalo Pérez de Olager.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Traces al Mercat de les Flors

Ahir al Mercat s´hi respirava un aire diferent, abans de començar ja s´hi notava alegria, la gent hi anava per a veure circ. Traces es una proposta de la Cia Les sept doights de la main, ( per explicar-ho millor, els de Les sept doights de la main van agafar cinc joves recent sortits de l´escola de Montreal per a muntar un espectacle). Una proposta molt coreografiada amb petits esquitxos de text, que revelen una mica la personalitat de cada un i deixen florir les seves virtuts en un ritme i una energia molt potents. Amb 25 anys mes o menys semblen criatures jugant amunt hi avall, amb tot el que troben, una cosa després de l`altra oferint a vegades petites estones una mica lentes, al costat d´unes del tot trepidants. La majoria d´ells, provenen d´una escola de circ de Sant Francisco on hi ha un professor originari de Xina. I els moments d´acrobàcia, son els que realment sobresurten i et queden al cap: Mortal amb pirueta d´un dels germans Cruz, en torre a sobre del altre ( clau d´un m

Mirando a YUkali al CAixa Forum

Aquest dissabte a les 21 hores Mirando A Yukali a l'Auditori del Caixaforum. es veu que han retallat un munt tota la programació cultural, la cultura és una de les principals formes que es veuen amenaçades per la crisis econòmica, quan nosaltres no hem pogut fer cap tipus d'especulació i intentem viure al marge de tot capitalisme liberal brusc i assassí. però bé que necessitem treballar!! els bancs per tal de blanquejar diners inverteixen amb art però ara que no en tenen ni dels bancs podrem viure.... és tot un rollo!!! ens pensàvem que tot baixaria i que per fi la crisis posaria un altre cop el món , la gasolina els habitatges més assequibles, però qui acaba pagant els errors dels avariciosos son els més febles i no sé si ells hi paguen gaire!! bé jo no hi entenc però m'han demanat que s'ha de omplir la sala si no segurament ja no es faran més coses de aquestes de circ al caixa forum, com si ara nosaltres haguéssim de fer la promoció! doncs aquí estic, convidant-vos a

SOPAPO WEON , Ricardo Gallardo

                En Ricardo Gallardo ens ha deixat L'artista, formador, director i col·laborador de nombroses iniciatives de circva morir dissabte a la nit en un accident El nostre amic Ricardo Gallardo va morir la nit de dissabte en un accident de moto. Ricardo, format a a la Universitat ARCIS de Santiago de Xile, i més tard a Bèlgica, Paris i Cuba, va formar amb Irina Zadek el duo Lavados amb el qual va participar a nombrosos festivals i cabarets a Holanda, Suïssa i Alemanya. A Barcelona, va crear amb Andrés Melero la companyia Deados, de la qual destaca la producció Kampingplatz, amb la qual han girat per nombrosos països. Ricardo Gallardo, soci de l’APCC, era profesor de l’escola, de circ Rogelio Rivel, membre de la comissió artística de l’Ateneu Popular 9 Barris i col•laborador de La Central del Circ en diversos projectes, com els actuals Circoneta o Disparate!. Gallardo també va ser director de muntatges com el 15è Circ d'Hivern, l'espectacle Circumstàncie