Ahir vaig anar a veure Vertige du Papillon, al Mercat de les Flors. Un espectacle fet per gent de circ, amb dansa contemporànea. Una recerca del moviment que fa ja més de tres anys que volta pel món. Aquest espectacle va tenir set mesos de creació. Aviam quan aquí es pot crear amb tants recursos... Si més no, és un bon espectacle si tens una mica de sensibilitat cap a la dansa; si no, hi haurà moments que es faran llargs. Però molt millor que un pallasso dolent. És un exemple de la grandesa del circ, que es pot barrejar amb dansa, teatre, cinema. . . Pel que fa a tècniques de circ hi ha teles en vol, quadrant, llit elàstic, perxa xinesa i malabars ( pilotes). Els qui actuen venen quasi tots de l´Esac, l´escola superior de les arts del circ de Brussel·les ( COM JO )
Ahir al Mercat s´hi respirava un aire diferent, abans de començar ja s´hi notava alegria, la gent hi anava per a veure circ. Traces es una proposta de la Cia Les sept doights de la main, ( per explicar-ho millor, els de Les sept doights de la main van agafar cinc joves recent sortits de l´escola de Montreal per a muntar un espectacle). Una proposta molt coreografiada amb petits esquitxos de text, que revelen una mica la personalitat de cada un i deixen florir les seves virtuts en un ritme i una energia molt potents. Amb 25 anys mes o menys semblen criatures jugant amunt hi avall, amb tot el que troben, una cosa després de l`altra oferint a vegades petites estones una mica lentes, al costat d´unes del tot trepidants. La majoria d´ells, provenen d´una escola de circ de Sant Francisco on hi ha un professor originari de Xina. I els moments d´acrobàcia, son els que realment sobresurten i et queden al cap: Mortal amb pirueta d´un dels germans Cruz, en torre a sobre del altre ( clau d´un m
Comentaris
A destacar: Evidentment, la música en viu sempre s'agraeix, però sobretot l'escenari! Em va encantar perquè aporta els tres plans: horitzontal (que s'usa a dos nivells: el sòl i els quadrants que fan de sostre), vertical (màstils)i obliqu (la rampa). El contrast de textures (sòlid/tou= terra de fusta/llit elàstic)i el joc entre espai i buit (la finestreta de la rampa, el forat rectangular al costat del llit elàstic, el fossat de darrera els màstils.
L'arquitectura, en aquest espectacle, és un personatge més.
Iria