Avui he anat al primer circ que he pogut: EL CLAN BABEL. És una festa feta circ, uns caràcters molt marcats que donen voltes en un petit campament de caravanes. Molta proximitat. Ja estic fart d´estar a la fila 18 o 21 de molts teatres en els quals no pots ni sentir els actors. Aquí tot és a prop,art pròxim i artesà. Amb alguns números d´alt nivell tècnic i artístic. Molt recomanable. S´ha d’anar a Vilanova i la Geltru. Val la pena.
La Makabra i Barraque
Hi ha dos articles sobre la Makabra avui a l´Avui. Un explica que no entén perquè els intel.lectuals dilapiden als okupes. L´altre es pregunta perquè no es tracta bé a les arts parateatrals a la ciutat de Barcelona:
”La indiferència es torna expectació quan aquesta mateixa oferta cabaretera -en totes les seves formes i expressions- arriba tatuada amb nom estranger. En el passat van triomfar totes les carpes, amb cuiner o sense. Totes menys Boccato di Cardinale, l'espectacle que va intentar muntar Comediants amb un soci capitalista que va practicar la màgia de l'escapisme econòmic i va accelerar els problemes financers de la companyia. Ens semblen fascinants els teatrets desmuntables que adornen el Festival de les Arts, les olimpíades culturals o els fòrums del 2004, però som incapaços d'assimilar permanentment aquest repertori a la cartellera de la ciutat. Altres ciutats com Berlín i París, amb més autoconfiança cultural, han sabut dignificar el gènere amb propostes estables, privades o públiques. A París, el Théâtre de la Commune, convertit d'alguna manera en el quarter d'hivern del Théâtre Dromesko i la seva Baraque, integra en la seva programació espectacles que entren directament en el concepte de les arts parateatrals. És un gest públic de respecte pel seu gènere i uns locals que formen part de l'elit de la història cultural europea, de la tradició i també de l'avantguarda política, des de Le Chat Noir al París de la Belle Époque fins a Die Distel al Berlín de la RDA, escenari habitual de l'incòmode cantautor -a les dues Alemanyes- Wolf Biernann.
La falta de confiança i seguretat en la nostra indústria i identitat cultural ens fa fàcils preses de l'esnobisme. Acceptem l'underground mundà quan és un producte d'importació. Si porta marca local, immediatament ens veiem assaltats pels fantasmes. En realitat, en aquesta ciutat hi ha un important caldo de cultiu d'artistes que podrien restituir la dignitat contemporània a les arts parateatrals. Hi ha titellaires, cantants, mags, acròbates, clowns, entertainers, una mostra completa, per ser finalment justos amb la memòria fora de sospita de Gasch i Brossa”.
Botons
Pobre i Rics
Ahir van fer fora als de can Ricard al.legant violència a l’entrar. Avui he llegit al diari Avui un artícle escrit per Marta Monedero que anava sobre el Cirque du Soleil. Diu que l´Ajuntament de Barcelona li cedeix l´espai sense pagar.
Jo no vull criticar al Cirque du Soleil, res més lluny de la meva intenció. De fet hi ha vídeos a Youtube, com que estan bastant bé.
La meva crítica va directament a l´Ajuntament de Barcelona, que ofereix un lloguer de sol gratuït a l´empresa més rica del món en les arts escèniques. Sí senyors, des de fa ja 8 anys i superant a la familia Felt, propietaria del Ringling Bross i Holidays on Ice., cap productora d´arts escèniques, titelles, màgia, teatre, dansa, òpera, té més diners que el Cirque du Soleil.
Ho trobo un favoritisme, ja que si no m´equivoco i crec que no, tots els altres circs paguen, i els teatres també paguen impostos, i els que fan cine també paguen.
Per cert, diu l’article que a canvi, el Circ del Sol fara tallers de circ. Jo intentaré fer el de trapezi volant.
Prevenció de riscos !!!
Avui he anat a una conferència sobre la prevenció de riscos laborals en les arts escèniques.
Tractava de que nosaltres, com qualsevol empresa, hem de tenir cura de la prevenció de riscos. Cada cop més, per a treballar ens demanaran si la nostra companya té un pla de prevenció de riscos.
Anem fent, anem fent...
Hivern de circ
Senyors i senyores:
Aquest hivern, com no, el circ està entre nosaltres:
Circ tradicional:
El Raluy: Circ català tradicional, amb la bola de la mort (una bola on hi giren dues motos), balança russa, i un número de cascades de mariners.
El Circ Universal, al fòrum
El CircKid: la familia del Mundial, a la Monumental
Circ contemporani:
Tranuites circus: Amb Lluis LLlach, Marta Carrasco i alguns artistes de circ. Al TNC
El Circ de Sara: 11e circ d´Hivern de l´Ateneu Popular de Nou Barris. Suposo que bastant teatralitzat, i bona musica en viu (ho suposo, perquè encara no ho he vist). A l´Ateneu.
Dansa contemporànea amb circ:
Le vertige du papillon: coreografia de Fatou Taore. Ja porten 5 anys de gira amb molt d´exit.
El clan Babel, a Vilanova i la Geltru a la vela de la Masia de’n Cabanyes. És una bona festa de circ, música i molt bona energia positiva, amb verticals, aeris, malabars ...
LLocs on hi hauria d´haver-hi circ:
Al Liceu:
Al començament del Teatre del Liceu hi havia circ, com per exemple Blondin: El filferrista que va creuar les catarates del Niagara. Cal recordar que abans que hi hagués el Liceu en el descampat si va instalar el circ Auriol.
Al Caixaforum:
Si és un lloc on s´hi fa música per infants i música per adults, art per a infants i per a adults, cinema, dansa, però el circ només per a infants... El circ també és un art contemporani!
El Teatre Nacional:
Si hi ha una companyia de dansa en residència cada dos anys , per que no n´hi ha una de circ??
ETC ETC...
Festivals i públics
Senyors i senyores, a veure si ens concentrem. Un espectacle és infantil o no és infantil. Si no ho és, s´han de pendre una sèrie de precaucions, com per exemple, posar-ho al programa, no posar-ho en horari infantil, etc, etc...
Però tant si és infantil com si no, els nens no tenen dret a fer el que vulgin, com per exemple impedir que l´artista es mogui, o tapar a l´artista, o ficar-se amb ell.
En l´acte artístic d´un festival, s´han de controlar dos col.lectius. Els artistes i el públic. En cada acte una persona de l´organització hauria de garantir que el públic pugui gaudir de l´espectacle. Aixó vol dir, per exemple, que els nens no molestin i fins i tot posin en perill al artista o a si mateixos.
I això encara que sigui un espectacle gratuït, perquè un espectacle gratuït no vol dir un espectacle dolent. A Catalunya, per exemple, podem gaudir gratuitament d artistes d´una qualitat immensa, gent que triunfa per tot Europa.
Hem d´esser concients que potser hi ha gent al públic que ha fet més de 50 Km per a veure l´espectacle i es mereix unes condicions.
Per últim, per als pares i les mares. No conec a cap artista que li agradi que els nens es posin entre ell i el públic drets i cridant. Un espectacle no és una guarderia!!!!!!!!! Quan veig segons quins espectacles, em sap greu que els pares d´avui no prenguin responsabilitat dels seus nens.
Tàrrega 26
Aquest any hem actuat a Tàrrega amb el Rodò, però he pogut veure algun espectacle més, concretament tres. L’espectacle inaugural molt i molt fluix. En un diari d´allí posava que era intimista ( o sigui, avorrit i llarg). Han vingut aquí segurament perquè van inaugurar el Mundial de futbol. L’any passat el van fer els Comediants amb focs artificials i festa, i aquest any els alemanys van estar tirant aigua (com si en sobres molta a Lleida) durant mitja hora. En el programa posava que feien acrobàcia aèria. De fet estaven suspesos amb arnesos integrals i es movien... No vull decidir jo que és l’acrobàcia aéria o la dansa vertical. Només sé que alguns companys aeris es van decepcionar. En el Mundial el Catalunya-Alemanya seria un 25 a 0.
També vaig veure els Galindos. Cada cop millor, una interpretació perfecta, una tècnica cada cop més sorprenent ( plats, hulla hops, equilibris). Però aquest espectacle va més enllà, és art!! Com deia Plató, la millor crítica a una obra és fer-ne una de millor. Els Galindos ho diuen tot en l’espectacle: la dignitat de la persona, la del artista, tot amb un humor que no em recorda a res més. Simplement és el seu estil i em fa riure.
Per últim, el Circo de la Sombra: Molt i molt bo. Escenografia espectacular, i amb això no vull dir cara, vull dir bonica, artesana. En el programa de mà diu que són una colla que es troben un circ antic i el ressusciten. Ajudats per la Titun del circ Trottola són una sèrie de números, molt sincers i sorprenents, trobes figures que no entens ( vull dir originals) per tot arreu. I n’hi ha un que va estudiar amb mi a la Rogelio (en Jordi Gaspar). Jo l’any vinent li donava l´Oscar.
Per a tots aquells que creuen que només hi ha un circ al món, és que els hi ha agafat una insolacio. Fa dos dijous vaig anar a veure Alegria a Brusseles. És un espectacle que va ser molt bo, però senyors i senyores, el temps passa, sobre tot pels espectacles que es fan a la moda. Alegria ja te 10 anys i els sintetitzadors antics ja no sonen a nous, i tota una hora i mitja amb melodies de pelicula del espai, i com no, la cantant de fa deu anys era impresionant, i ara ja no és la mateixa. El forçut tampoc no hi és. El número del cub tampoc. i l’acrobacia ha quedat massa gimnàstica, on cada moviment té un nom, doble mortal, full full... només canvia a on els fan. L´Slava, el pallasso, tampoc no hi és. Amb això no vull dir que sigui dolent, tot al contrari, respecto a cada un dels artistes que són tècnicament impresionants. Però si puc triar, em quedo a l’ombra...
Reflexions d’estiu
Avui he decidit que la gent de circ hem de començar a gastar diners. No tots és clar, ja que és molt bonic poder fer creacions sense recursos.
Però per a entrar en els grans teatres, també tenim que utilitzar la gent que hi treballa: escenografs, compositors, dissenyadors, sastres... Si no, qui ens voldrà?
Bé, és una reflexió personal i dirigida només a mi perquè m’espavili. Els altres ja ho fan prou bé. Últimament s’utilitzen escenografs en creacions i queda molt bé.
Al circ no li calen molts complements. El circ per si mateix ja agrada, però amb bons components pot arribar a nivells impresionants.
Estiu, una mica de circ
Vaig anar a Guent, preciosa ciutat de Bèlgica, i vaig veure, el Beau Trio,companys d’escola, que ho fan molt bé. Tenen unes sèries de passing i trampolí, que son boníssimes. Només començar, un triple per a escalfar.
Després van venir el Leandre i la Claire, amb Fragile. Em van fer recordar quan vaig anar a veure’ls amb Madame et Messieur al Poliorama. És tant bonic!!!.
Leo Bassi
Vaig anar a veure el Leo Bassi a Santa Sussana. Quina presencia escènica!! A part d´esser un gran antipodista, vaig trobar moltes imatges precioses, com batejar pomes contra el públic.
Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya
Avui a les notícies de vilaweb, hi havia això:
L’espectacle 'Rodó', ha obtingut el Premi Nacional de Circ. És una producció del Circ d’Hivern de l’Ateneu Popular dels Nou Barris. El jurat n’ha valorat ‘la poesia escènica i conceptual d’un treball en equip que contribueix molt a renovar el llenguatge circense'. L’espectacle, dirigit per Leandre Ribera i Teresa Celis, és una creació col·lectiva.
Felicitats a tots.
Circo de la sombra
Aqui faig referéncia a una crítica a la revista Artez:
El “Circo de la sombra” es una joven troupe aunque sus artistas tienen edades diversas además de procedencias de países diferentes. Algunos son más veteranos que otros y llevan años actuando. Otros debutan ahora después de terminar los estudios. Su nexo común es la pasión por el circo y el vínculo con la escuela Carampa de Madrid. Esta primera obra, titulada también El circo de la sombra fue lo mejor que vimos en esta jornada en Vila.real. Circo del bueno, de técnica cuidada como un reloj de precisión. Arte escénica donde se aprecia la máxima expresión del detalle, de cadencia relajante sin dejar de asumir el más difícil todavía en cada número y con una escenografía preciosista como telón de fondo.
De toda la pieza nos quedamos boquiabiertos con la majestuosidad y el dominio de la rueda alemana del mismo intérprete que nos comunicó que, con las mazas, todavía queda mucho por innovar. Una apuesta atrevida por parte de la organización que ha dado la oportunidad a esta joven compañía a la que tendremos que seguir muy atentos porque seguro darán que hablar en los circuitos de teatro de calle.
Ja desitjo veure’ls, sobretot al Jordi i la seva “majestuosidad” .
# posted by circquetincson @ 5:23 PM 0 comments links to this post
Circ i museus
Buscant fotos de la Sala Oval m´he trobat varies vegades això:
En el marco de las actividades organizadas en torno a la exposición, el "Circus Klezmer" saldrá por primera vez de Nou Barris y aterrizará en el MNAC con el objetivo de "atraer nuevos públicos" y "acercar el arte a aquellas personas que no van al museo porque creen que no tienen conocimientos suficientes".
Molt bé, nois. No sé a qui se l´hi ha acudit, però no trobo que la gent que va a veure circ hagin d´ésser necessariament els que no tenen coneixements suficients.
Si de cas, és el que ho ha escrit, el que no té coneixements. La majoria dels grans pintors, han fet referència al circ. Una persona amb un pam de seny no pot dir aquestes tonteries.
# posted by circquetincson @ 1:18 PM 0 comments links to this post
6.11.2006
L´Estatut i el circ
Ahir al teatre em varen donar un tríptic del nou Estatut d´Autonomia.
Això em va tocar el cuquet. Què hi posa al Estatut sobre el circ??
1. Correspon a la Generalitat la competència exclussiva en matèria de cultura. Aquesta competència exclusiva comprèn en tot cas:
"..."
d) El foment de la cultura, amb relació al qual inclou:
Primer. El foment i la difusió de la creació i la producció teatrals, musicals, audiovisuals, literàries, de dansa, de circ i d’arts combinades portades a terme a Catalunya.
En l´Estatut, teatre, dansa i circ surten les mateixes vegades.
Espero que com es deia al tríptic que em van donar al teatre:
Totes les persones tenen dret a
accedir en condicions d’igualtat
a la cultura i al desenvolupament
de llurs capacitats creatives
individuals i col·lectives
Encara falta molt perquè això pugui ésser realitat, que algú amb la mateixa qualitat que un altre, pugui viure el circ com la dansa o el teatre. Però si ho posa al nou Estatut... El que està escrit està escrit...
# posted by circquetincson @ 2:24 PM 0 comments links to this post
La Fam
Ahir vaig anar a veure La Fam a la sala petita del Teatre Nacional. És molt gran allò... Bé, estaba ben fet, però jo al teatre no li acabo de veure el què. Estic tant acostumat al circ on tot és veritat en el moment present...
A mi que m´expliquin històries de guerres. Vull dir que no hi tinc res en contra, però m´agradaria anar a veure més sovint circ, al Teatre Nacional. ¿No hi ha una companyia de dansa resident cada tres anys...? I per què no una de circ???
# posted by circquetincson @ 1:57 PM 0 comments links to this post
6.04.2006
El Grec
No puc afrontar l´actuació del Rodó al Grec amb positivitat. Crec que no es dóna les mateixes possibilitats i condicions de treball al Rodó que a qualsevol espectacle de teatre d´aquest festival. Igualment el Grec encara ha de fer Bastant camí per a no discriminar el circ de la manera que ho fa. Al mateix temps torno a repetir-ho: ¿Que passa amb la proposta no de llei del Govern de Catalunya, que deia que s´havia d´igualar el circ a les altres arts escèniques. Jo de moment no ho acabo de notar.
# posted by circquetincson @ 11:13 PM 0 comments links to this post
5.31.2006
Albacete i Valladolid
Nosaltres acabem de tornar d’Albacete, del Teatro Circo, un circ estable que data del 1889. restaurat el 2002. Una meravella. Un exemple a seguir, sens dubte. Té el que ha de tenir, alçada , una pista, i no és immens. Estàs a prop del públic, i guardes la intimitat del circ, típica del circ europeu. A més, hi ha un equip de tècnics com en un teatre professional. No has de fer-t’ho tot tu, i et pots dedicar a concentrar-te per a la teva feina. Unes condicions de llum i so que et donen les armes per a lluitar en les mateixes condicions que el en el teatre i la dansa.
Després varem passar per Valladolid, al festival més gran d’Espanya de teatre de carrer i de circ. Hi havia coses molt interessants: Pierre Pilat, 1 Wat, Leandre, Anomalie, i molts més. Nosaltres no ens podem queixar, ens han sortit alguns bolos.
El palmarés: Anomalie en circ, i hnos Infoncundibles en el OFF.
# posted by circquetincson @ 11:45 AM 1 comments links to this post
5.16.2006
Reus i Terrassa
Aquest cap de setmana hi ha hagut el festival Trapezi a Reus.Nosaltres vàrem actuar a les sessions golfes. Durant el dia hi van haver grans companyies en un festival boníssim: Trotola, Galindos, Manolo,Aticus, 2 play, Germans Poltrona, Musaranyes, Gign, Creatures ...
No ho vaig poder veure tot, em vaig centrar en les companyies locals, i les vaig trobar magnífiques. Si algú em pregunta quin es el millor circ per a mi, diré sense manies: El circ català.
Pel que vaig sentir, Joao amb el màstil, la fanfarria del estudiants de la promocio de cercle de Chalons, le grup d intervention globalment nul, el circ macarroni: Són dels més comentats i elogiats.
Quant varem acabar a les dues de la matinada a Reus, vàrem agafar el cotxe, i cap a Terrassa on vàrem arribar a les cinc: dormir al cotxe, actuar a les onze i fins a les vuit. I el diumenge també actuar amb Els Excentricos, Asier, Hauson, Kirman, Rene i Sanbasilo, Adrià Mascarell, Fernanda, La Familia Camps, i Jordi Jané. Una experiència intensa amb molt bon ambient. Llàstima que l’Adrià es va fer mal. Espero que es recuperi el mes aviat possible.
La setmana vinent, festival Trapezi a Vilanova. Si no els heu vist, mireu Moulin Cabot i los Excentricos.
# posted by circquetincson @ 1:28 PM 3 comments links to this post
5.08.2006
Curt Circ kit
A la sisena edició varem participar a la re-gala, que va quedar prou be. El diumenge vaig anar a veure Escarlata, LLenties i Malibu, un espectacle circopoetic amb molt d’ofici on fan bastantes coses i les fan molt be: El niño costrini molt graciós. I per acabar els artifexs del festival Cortocirquito amb un espectacle molt fisic mereixedor d’aplaudiments i encara més sabent que el dia abans estaven recollint la re-gala fins a les 3 de la matinada.
# posted by circquetincson @ 3:59 PM 0 comments links to this post
4.20.2006
cirque Eloize i Colectif Aoc
Aprofitant que estava a Paris, vaig anar a veure el Cirque Eloize, un circ fet d’exalumnes de l’escola de Montreal. Al principi deien que haurien volgut començar l’espectacle amb una pluja que inundés l’escenari, però que no tenien pressupost. Al final de l’espectacle plou i s’inunda l’escenari. Per a mi el missatge de l’espectacle és clar: ESTEM FORRATS DE PASTA. Això no treu que siguin boníssims tècnicament. El número que més em va entusiasmar va ser el de la roda alemanya, amb només una roda. Vull dir que no n’hi ha dues sinó només una. És un invent que es va presentar al festival de demà de fa tres anys.
El Colectif Aoc a la vilette, és un bon espectacle de dansa circ. Al principi costa una mica però s’accelera i arriba a uns moment molt bons en trampolí malabars, acrobàcia i trapezi dobles.
També vaig veure una presentacio del primer any dels alumnes de l’escola de Rosny amb llums i músics en escena. Ja els tenen ben acostumats, ja...
# posted by circquetincson @ 7:56 PM 1 comments links to this post
4.18.2006
Setmana de trobada a Rosny
Del 9 al 16 d abril s’ha fet una trobada de professors de quadrant a Rosny, Escola Nacional de Circ de França. Ha estat una gran experiència. Cada professor ha opinat sobre la tècnica del quadrant. L’últim dia vàrem deixar lloc a la creativitat i a la imaginació.
# posted by circquetincson @ 9:26 AM 0 comments links to this post
3.31.2006
Cap de setmana mogut
Aquest cap de setmana, hi ha molt i molt circ.
Al Mercat de les Flors: Bel bel underground. Polipoesia cirquera. Hi vaig anar ahir: és un espectacle sorprenent, experimental. Per a mi una reivindicació de la no perfecció, on l´important no és el com, si no el què!!!! Les bambes totes son iguals perfectes totes elles si però que diuen. Per a mi es molt millor una espardenya encara que tingui petits nusos. ( si no has entes aquesta crítica, no et preocupis, va a joc amb l´espectacle)
A l´Ateneu, Combinat nº 30. No l´he vist encara, però em moro de ganes. El Boni dirigeix i dins del equip artistic només hi han mites del circ barceloní.
Hi ha el Cric per a tota la família. Encara no heu anat?? No teniu vergonya.
A la Makabra també hi ha espectacle.
# posted by circquetincson @ 10:01 AM 0 comments links to this post
3.27.2006
El circ i els animals salvatges
Què opina algú com jo de l´ordenança de l´ajuntament de Barcelona que prohibeix la participació d´animals salvatges??
Crec que és una criminalització de l´art del circ. Per què només es prohibeix els espectàcles de circ amb animals???? De fet es pot fer cinema, teatre, dansa, etc... amb animals, però no circ...
Això al meu parer pressuposa que al circ es fa tot malament. En les altres arts no?? Per que les altres arts poden provar que ho fan bé i el circ no??
Per a mi, una de dos, o es prohibeix tot o res.
Senyors de l´ajuntament de Barcelona. És trist que l´unic que és diu en les ordenançes de barcelona sobre el circ,sigui una prohibició.
# posted by circquetincson @ 9:30 PM 0 comments links to this post
3.14.2006
Els Max
Ahir es vàren celebrar els suposats premis de les arts escèniques. El circ també és un art escènic. Si ahir hi havia un funambulista a la gala, ¿per què no hi havia un premi per al millor espectacle de circ? i pel millor artista de circ?
Potser és per què el circ no és competitiu? Aleshores me’n alegro.
# posted by circquetincson @ 7:42 PM 0 comments links to this post
3.04.2006
El Circ Cric arriba a Barcelona
El Circ Cric ja és a Montjuïc, ahir vaig poder assistir a l´estrena. Un espectacle molt complert: roda alemanya, malabars, verticals, equilibris, trapezi fix, barra fixa i bàscula. Tot amanit pel Tortell Poltrona i la Srta Titat.
Als que ens agrada el circ no ens l’hem de perdre ja que segurament a partir de maig canviaran els números.
# posted by circquetincson @ 6:37 PM 0 comments links to this post
La Makabra i Barraque
Hi ha dos articles sobre la Makabra avui a l´Avui. Un explica que no entén perquè els intel.lectuals dilapiden als okupes. L´altre es pregunta perquè no es tracta bé a les arts parateatrals a la ciutat de Barcelona:
”La indiferència es torna expectació quan aquesta mateixa oferta cabaretera -en totes les seves formes i expressions- arriba tatuada amb nom estranger. En el passat van triomfar totes les carpes, amb cuiner o sense. Totes menys Boccato di Cardinale, l'espectacle que va intentar muntar Comediants amb un soci capitalista que va practicar la màgia de l'escapisme econòmic i va accelerar els problemes financers de la companyia. Ens semblen fascinants els teatrets desmuntables que adornen el Festival de les Arts, les olimpíades culturals o els fòrums del 2004, però som incapaços d'assimilar permanentment aquest repertori a la cartellera de la ciutat. Altres ciutats com Berlín i París, amb més autoconfiança cultural, han sabut dignificar el gènere amb propostes estables, privades o públiques. A París, el Théâtre de la Commune, convertit d'alguna manera en el quarter d'hivern del Théâtre Dromesko i la seva Baraque, integra en la seva programació espectacles que entren directament en el concepte de les arts parateatrals. És un gest públic de respecte pel seu gènere i uns locals que formen part de l'elit de la història cultural europea, de la tradició i també de l'avantguarda política, des de Le Chat Noir al París de la Belle Époque fins a Die Distel al Berlín de la RDA, escenari habitual de l'incòmode cantautor -a les dues Alemanyes- Wolf Biernann.
La falta de confiança i seguretat en la nostra indústria i identitat cultural ens fa fàcils preses de l'esnobisme. Acceptem l'underground mundà quan és un producte d'importació. Si porta marca local, immediatament ens veiem assaltats pels fantasmes. En realitat, en aquesta ciutat hi ha un important caldo de cultiu d'artistes que podrien restituir la dignitat contemporània a les arts parateatrals. Hi ha titellaires, cantants, mags, acròbates, clowns, entertainers, una mostra completa, per ser finalment justos amb la memòria fora de sospita de Gasch i Brossa”.
Botons
Pobre i Rics
Ahir van fer fora als de can Ricard al.legant violència a l’entrar. Avui he llegit al diari Avui un artícle escrit per Marta Monedero que anava sobre el Cirque du Soleil. Diu que l´Ajuntament de Barcelona li cedeix l´espai sense pagar.
Jo no vull criticar al Cirque du Soleil, res més lluny de la meva intenció. De fet hi ha vídeos a Youtube, com que estan bastant bé.
La meva crítica va directament a l´Ajuntament de Barcelona, que ofereix un lloguer de sol gratuït a l´empresa més rica del món en les arts escèniques. Sí senyors, des de fa ja 8 anys i superant a la familia Felt, propietaria del Ringling Bross i Holidays on Ice., cap productora d´arts escèniques, titelles, màgia, teatre, dansa, òpera, té més diners que el Cirque du Soleil.
Ho trobo un favoritisme, ja que si no m´equivoco i crec que no, tots els altres circs paguen, i els teatres també paguen impostos, i els que fan cine també paguen.
Per cert, diu l’article que a canvi, el Circ del Sol fara tallers de circ. Jo intentaré fer el de trapezi volant.
Prevenció de riscos !!!
Avui he anat a una conferència sobre la prevenció de riscos laborals en les arts escèniques.
Tractava de que nosaltres, com qualsevol empresa, hem de tenir cura de la prevenció de riscos. Cada cop més, per a treballar ens demanaran si la nostra companya té un pla de prevenció de riscos.
Anem fent, anem fent...
Hivern de circ
Senyors i senyores:
Aquest hivern, com no, el circ està entre nosaltres:
Circ tradicional:
El Raluy: Circ català tradicional, amb la bola de la mort (una bola on hi giren dues motos), balança russa, i un número de cascades de mariners.
El Circ Universal, al fòrum
El CircKid: la familia del Mundial, a la Monumental
Circ contemporani:
Tranuites circus: Amb Lluis LLlach, Marta Carrasco i alguns artistes de circ. Al TNC
El Circ de Sara: 11e circ d´Hivern de l´Ateneu Popular de Nou Barris. Suposo que bastant teatralitzat, i bona musica en viu (ho suposo, perquè encara no ho he vist). A l´Ateneu.
Dansa contemporànea amb circ:
Le vertige du papillon: coreografia de Fatou Taore. Ja porten 5 anys de gira amb molt d´exit.
El clan Babel, a Vilanova i la Geltru a la vela de la Masia de’n Cabanyes. És una bona festa de circ, música i molt bona energia positiva, amb verticals, aeris, malabars ...
LLocs on hi hauria d´haver-hi circ:
Al Liceu:
Al començament del Teatre del Liceu hi havia circ, com per exemple Blondin: El filferrista que va creuar les catarates del Niagara. Cal recordar que abans que hi hagués el Liceu en el descampat si va instalar el circ Auriol.
Al Caixaforum:
Si és un lloc on s´hi fa música per infants i música per adults, art per a infants i per a adults, cinema, dansa, però el circ només per a infants... El circ també és un art contemporani!
El Teatre Nacional:
Si hi ha una companyia de dansa en residència cada dos anys , per que no n´hi ha una de circ??
ETC ETC...
Festivals i públics
Senyors i senyores, a veure si ens concentrem. Un espectacle és infantil o no és infantil. Si no ho és, s´han de pendre una sèrie de precaucions, com per exemple, posar-ho al programa, no posar-ho en horari infantil, etc, etc...
Però tant si és infantil com si no, els nens no tenen dret a fer el que vulgin, com per exemple impedir que l´artista es mogui, o tapar a l´artista, o ficar-se amb ell.
En l´acte artístic d´un festival, s´han de controlar dos col.lectius. Els artistes i el públic. En cada acte una persona de l´organització hauria de garantir que el públic pugui gaudir de l´espectacle. Aixó vol dir, per exemple, que els nens no molestin i fins i tot posin en perill al artista o a si mateixos.
I això encara que sigui un espectacle gratuït, perquè un espectacle gratuït no vol dir un espectacle dolent. A Catalunya, per exemple, podem gaudir gratuitament d artistes d´una qualitat immensa, gent que triunfa per tot Europa.
Hem d´esser concients que potser hi ha gent al públic que ha fet més de 50 Km per a veure l´espectacle i es mereix unes condicions.
Per últim, per als pares i les mares. No conec a cap artista que li agradi que els nens es posin entre ell i el públic drets i cridant. Un espectacle no és una guarderia!!!!!!!!! Quan veig segons quins espectacles, em sap greu que els pares d´avui no prenguin responsabilitat dels seus nens.
Tàrrega 26
Aquest any hem actuat a Tàrrega amb el Rodò, però he pogut veure algun espectacle més, concretament tres. L’espectacle inaugural molt i molt fluix. En un diari d´allí posava que era intimista ( o sigui, avorrit i llarg). Han vingut aquí segurament perquè van inaugurar el Mundial de futbol. L’any passat el van fer els Comediants amb focs artificials i festa, i aquest any els alemanys van estar tirant aigua (com si en sobres molta a Lleida) durant mitja hora. En el programa posava que feien acrobàcia aèria. De fet estaven suspesos amb arnesos integrals i es movien... No vull decidir jo que és l’acrobàcia aéria o la dansa vertical. Només sé que alguns companys aeris es van decepcionar. En el Mundial el Catalunya-Alemanya seria un 25 a 0.
També vaig veure els Galindos. Cada cop millor, una interpretació perfecta, una tècnica cada cop més sorprenent ( plats, hulla hops, equilibris). Però aquest espectacle va més enllà, és art!! Com deia Plató, la millor crítica a una obra és fer-ne una de millor. Els Galindos ho diuen tot en l’espectacle: la dignitat de la persona, la del artista, tot amb un humor que no em recorda a res més. Simplement és el seu estil i em fa riure.
Per últim, el Circo de la Sombra: Molt i molt bo. Escenografia espectacular, i amb això no vull dir cara, vull dir bonica, artesana. En el programa de mà diu que són una colla que es troben un circ antic i el ressusciten. Ajudats per la Titun del circ Trottola són una sèrie de números, molt sincers i sorprenents, trobes figures que no entens ( vull dir originals) per tot arreu. I n’hi ha un que va estudiar amb mi a la Rogelio (en Jordi Gaspar). Jo l’any vinent li donava l´Oscar.
Per a tots aquells que creuen que només hi ha un circ al món, és que els hi ha agafat una insolacio. Fa dos dijous vaig anar a veure Alegria a Brusseles. És un espectacle que va ser molt bo, però senyors i senyores, el temps passa, sobre tot pels espectacles que es fan a la moda. Alegria ja te 10 anys i els sintetitzadors antics ja no sonen a nous, i tota una hora i mitja amb melodies de pelicula del espai, i com no, la cantant de fa deu anys era impresionant, i ara ja no és la mateixa. El forçut tampoc no hi és. El número del cub tampoc. i l’acrobacia ha quedat massa gimnàstica, on cada moviment té un nom, doble mortal, full full... només canvia a on els fan. L´Slava, el pallasso, tampoc no hi és. Amb això no vull dir que sigui dolent, tot al contrari, respecto a cada un dels artistes que són tècnicament impresionants. Però si puc triar, em quedo a l’ombra...
Reflexions d’estiu
Avui he decidit que la gent de circ hem de començar a gastar diners. No tots és clar, ja que és molt bonic poder fer creacions sense recursos.
Però per a entrar en els grans teatres, també tenim que utilitzar la gent que hi treballa: escenografs, compositors, dissenyadors, sastres... Si no, qui ens voldrà?
Bé, és una reflexió personal i dirigida només a mi perquè m’espavili. Els altres ja ho fan prou bé. Últimament s’utilitzen escenografs en creacions i queda molt bé.
Al circ no li calen molts complements. El circ per si mateix ja agrada, però amb bons components pot arribar a nivells impresionants.
Estiu, una mica de circ
Vaig anar a Guent, preciosa ciutat de Bèlgica, i vaig veure, el Beau Trio,companys d’escola, que ho fan molt bé. Tenen unes sèries de passing i trampolí, que son boníssimes. Només començar, un triple per a escalfar.
Després van venir el Leandre i la Claire, amb Fragile. Em van fer recordar quan vaig anar a veure’ls amb Madame et Messieur al Poliorama. És tant bonic!!!.
Leo Bassi
Vaig anar a veure el Leo Bassi a Santa Sussana. Quina presencia escènica!! A part d´esser un gran antipodista, vaig trobar moltes imatges precioses, com batejar pomes contra el públic.
Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya
Avui a les notícies de vilaweb, hi havia això:
L’espectacle 'Rodó', ha obtingut el Premi Nacional de Circ. És una producció del Circ d’Hivern de l’Ateneu Popular dels Nou Barris. El jurat n’ha valorat ‘la poesia escènica i conceptual d’un treball en equip que contribueix molt a renovar el llenguatge circense'. L’espectacle, dirigit per Leandre Ribera i Teresa Celis, és una creació col·lectiva.
Felicitats a tots.
Circo de la sombra
Aqui faig referéncia a una crítica a la revista Artez:
El “Circo de la sombra” es una joven troupe aunque sus artistas tienen edades diversas además de procedencias de países diferentes. Algunos son más veteranos que otros y llevan años actuando. Otros debutan ahora después de terminar los estudios. Su nexo común es la pasión por el circo y el vínculo con la escuela Carampa de Madrid. Esta primera obra, titulada también El circo de la sombra fue lo mejor que vimos en esta jornada en Vila.real. Circo del bueno, de técnica cuidada como un reloj de precisión. Arte escénica donde se aprecia la máxima expresión del detalle, de cadencia relajante sin dejar de asumir el más difícil todavía en cada número y con una escenografía preciosista como telón de fondo.
De toda la pieza nos quedamos boquiabiertos con la majestuosidad y el dominio de la rueda alemana del mismo intérprete que nos comunicó que, con las mazas, todavía queda mucho por innovar. Una apuesta atrevida por parte de la organización que ha dado la oportunidad a esta joven compañía a la que tendremos que seguir muy atentos porque seguro darán que hablar en los circuitos de teatro de calle.
Ja desitjo veure’ls, sobretot al Jordi i la seva “majestuosidad” .
# posted by circquetincson @ 5:23 PM 0 comments links to this post
Circ i museus
Buscant fotos de la Sala Oval m´he trobat varies vegades això:
En el marco de las actividades organizadas en torno a la exposición, el "Circus Klezmer" saldrá por primera vez de Nou Barris y aterrizará en el MNAC con el objetivo de "atraer nuevos públicos" y "acercar el arte a aquellas personas que no van al museo porque creen que no tienen conocimientos suficientes".
Molt bé, nois. No sé a qui se l´hi ha acudit, però no trobo que la gent que va a veure circ hagin d´ésser necessariament els que no tenen coneixements suficients.
Si de cas, és el que ho ha escrit, el que no té coneixements. La majoria dels grans pintors, han fet referència al circ. Una persona amb un pam de seny no pot dir aquestes tonteries.
# posted by circquetincson @ 1:18 PM 0 comments links to this post
6.11.2006
L´Estatut i el circ
Ahir al teatre em varen donar un tríptic del nou Estatut d´Autonomia.
Això em va tocar el cuquet. Què hi posa al Estatut sobre el circ??
1. Correspon a la Generalitat la competència exclussiva en matèria de cultura. Aquesta competència exclusiva comprèn en tot cas:
"..."
d) El foment de la cultura, amb relació al qual inclou:
Primer. El foment i la difusió de la creació i la producció teatrals, musicals, audiovisuals, literàries, de dansa, de circ i d’arts combinades portades a terme a Catalunya.
En l´Estatut, teatre, dansa i circ surten les mateixes vegades.
Espero que com es deia al tríptic que em van donar al teatre:
Totes les persones tenen dret a
accedir en condicions d’igualtat
a la cultura i al desenvolupament
de llurs capacitats creatives
individuals i col·lectives
Encara falta molt perquè això pugui ésser realitat, que algú amb la mateixa qualitat que un altre, pugui viure el circ com la dansa o el teatre. Però si ho posa al nou Estatut... El que està escrit està escrit...
# posted by circquetincson @ 2:24 PM 0 comments links to this post
La Fam
Ahir vaig anar a veure La Fam a la sala petita del Teatre Nacional. És molt gran allò... Bé, estaba ben fet, però jo al teatre no li acabo de veure el què. Estic tant acostumat al circ on tot és veritat en el moment present...
A mi que m´expliquin històries de guerres. Vull dir que no hi tinc res en contra, però m´agradaria anar a veure més sovint circ, al Teatre Nacional. ¿No hi ha una companyia de dansa resident cada tres anys...? I per què no una de circ???
# posted by circquetincson @ 1:57 PM 0 comments links to this post
6.04.2006
El Grec
No puc afrontar l´actuació del Rodó al Grec amb positivitat. Crec que no es dóna les mateixes possibilitats i condicions de treball al Rodó que a qualsevol espectacle de teatre d´aquest festival. Igualment el Grec encara ha de fer Bastant camí per a no discriminar el circ de la manera que ho fa. Al mateix temps torno a repetir-ho: ¿Que passa amb la proposta no de llei del Govern de Catalunya, que deia que s´havia d´igualar el circ a les altres arts escèniques. Jo de moment no ho acabo de notar.
# posted by circquetincson @ 11:13 PM 0 comments links to this post
5.31.2006
Albacete i Valladolid
Nosaltres acabem de tornar d’Albacete, del Teatro Circo, un circ estable que data del 1889. restaurat el 2002. Una meravella. Un exemple a seguir, sens dubte. Té el que ha de tenir, alçada , una pista, i no és immens. Estàs a prop del públic, i guardes la intimitat del circ, típica del circ europeu. A més, hi ha un equip de tècnics com en un teatre professional. No has de fer-t’ho tot tu, i et pots dedicar a concentrar-te per a la teva feina. Unes condicions de llum i so que et donen les armes per a lluitar en les mateixes condicions que el en el teatre i la dansa.
Després varem passar per Valladolid, al festival més gran d’Espanya de teatre de carrer i de circ. Hi havia coses molt interessants: Pierre Pilat, 1 Wat, Leandre, Anomalie, i molts més. Nosaltres no ens podem queixar, ens han sortit alguns bolos.
El palmarés: Anomalie en circ, i hnos Infoncundibles en el OFF.
# posted by circquetincson @ 11:45 AM 1 comments links to this post
5.16.2006
Reus i Terrassa
Aquest cap de setmana hi ha hagut el festival Trapezi a Reus.Nosaltres vàrem actuar a les sessions golfes. Durant el dia hi van haver grans companyies en un festival boníssim: Trotola, Galindos, Manolo,Aticus, 2 play, Germans Poltrona, Musaranyes, Gign, Creatures ...
No ho vaig poder veure tot, em vaig centrar en les companyies locals, i les vaig trobar magnífiques. Si algú em pregunta quin es el millor circ per a mi, diré sense manies: El circ català.
Pel que vaig sentir, Joao amb el màstil, la fanfarria del estudiants de la promocio de cercle de Chalons, le grup d intervention globalment nul, el circ macarroni: Són dels més comentats i elogiats.
Quant varem acabar a les dues de la matinada a Reus, vàrem agafar el cotxe, i cap a Terrassa on vàrem arribar a les cinc: dormir al cotxe, actuar a les onze i fins a les vuit. I el diumenge també actuar amb Els Excentricos, Asier, Hauson, Kirman, Rene i Sanbasilo, Adrià Mascarell, Fernanda, La Familia Camps, i Jordi Jané. Una experiència intensa amb molt bon ambient. Llàstima que l’Adrià es va fer mal. Espero que es recuperi el mes aviat possible.
La setmana vinent, festival Trapezi a Vilanova. Si no els heu vist, mireu Moulin Cabot i los Excentricos.
# posted by circquetincson @ 1:28 PM 3 comments links to this post
5.08.2006
Curt Circ kit
A la sisena edició varem participar a la re-gala, que va quedar prou be. El diumenge vaig anar a veure Escarlata, LLenties i Malibu, un espectacle circopoetic amb molt d’ofici on fan bastantes coses i les fan molt be: El niño costrini molt graciós. I per acabar els artifexs del festival Cortocirquito amb un espectacle molt fisic mereixedor d’aplaudiments i encara més sabent que el dia abans estaven recollint la re-gala fins a les 3 de la matinada.
# posted by circquetincson @ 3:59 PM 0 comments links to this post
4.20.2006
cirque Eloize i Colectif Aoc
Aprofitant que estava a Paris, vaig anar a veure el Cirque Eloize, un circ fet d’exalumnes de l’escola de Montreal. Al principi deien que haurien volgut començar l’espectacle amb una pluja que inundés l’escenari, però que no tenien pressupost. Al final de l’espectacle plou i s’inunda l’escenari. Per a mi el missatge de l’espectacle és clar: ESTEM FORRATS DE PASTA. Això no treu que siguin boníssims tècnicament. El número que més em va entusiasmar va ser el de la roda alemanya, amb només una roda. Vull dir que no n’hi ha dues sinó només una. És un invent que es va presentar al festival de demà de fa tres anys.
El Colectif Aoc a la vilette, és un bon espectacle de dansa circ. Al principi costa una mica però s’accelera i arriba a uns moment molt bons en trampolí malabars, acrobàcia i trapezi dobles.
També vaig veure una presentacio del primer any dels alumnes de l’escola de Rosny amb llums i músics en escena. Ja els tenen ben acostumats, ja...
# posted by circquetincson @ 7:56 PM 1 comments links to this post
4.18.2006
Setmana de trobada a Rosny
Del 9 al 16 d abril s’ha fet una trobada de professors de quadrant a Rosny, Escola Nacional de Circ de França. Ha estat una gran experiència. Cada professor ha opinat sobre la tècnica del quadrant. L’últim dia vàrem deixar lloc a la creativitat i a la imaginació.
# posted by circquetincson @ 9:26 AM 0 comments links to this post
3.31.2006
Cap de setmana mogut
Aquest cap de setmana, hi ha molt i molt circ.
Al Mercat de les Flors: Bel bel underground. Polipoesia cirquera. Hi vaig anar ahir: és un espectacle sorprenent, experimental. Per a mi una reivindicació de la no perfecció, on l´important no és el com, si no el què!!!! Les bambes totes son iguals perfectes totes elles si però que diuen. Per a mi es molt millor una espardenya encara que tingui petits nusos. ( si no has entes aquesta crítica, no et preocupis, va a joc amb l´espectacle)
A l´Ateneu, Combinat nº 30. No l´he vist encara, però em moro de ganes. El Boni dirigeix i dins del equip artistic només hi han mites del circ barceloní.
Hi ha el Cric per a tota la família. Encara no heu anat?? No teniu vergonya.
A la Makabra també hi ha espectacle.
# posted by circquetincson @ 10:01 AM 0 comments links to this post
3.27.2006
El circ i els animals salvatges
Què opina algú com jo de l´ordenança de l´ajuntament de Barcelona que prohibeix la participació d´animals salvatges??
Crec que és una criminalització de l´art del circ. Per què només es prohibeix els espectàcles de circ amb animals???? De fet es pot fer cinema, teatre, dansa, etc... amb animals, però no circ...
Això al meu parer pressuposa que al circ es fa tot malament. En les altres arts no?? Per que les altres arts poden provar que ho fan bé i el circ no??
Per a mi, una de dos, o es prohibeix tot o res.
Senyors de l´ajuntament de Barcelona. És trist que l´unic que és diu en les ordenançes de barcelona sobre el circ,sigui una prohibició.
# posted by circquetincson @ 9:30 PM 0 comments links to this post
3.14.2006
Els Max
Ahir es vàren celebrar els suposats premis de les arts escèniques. El circ també és un art escènic. Si ahir hi havia un funambulista a la gala, ¿per què no hi havia un premi per al millor espectacle de circ? i pel millor artista de circ?
Potser és per què el circ no és competitiu? Aleshores me’n alegro.
# posted by circquetincson @ 7:42 PM 0 comments links to this post
3.04.2006
El Circ Cric arriba a Barcelona
El Circ Cric ja és a Montjuïc, ahir vaig poder assistir a l´estrena. Un espectacle molt complert: roda alemanya, malabars, verticals, equilibris, trapezi fix, barra fixa i bàscula. Tot amanit pel Tortell Poltrona i la Srta Titat.
Als que ens agrada el circ no ens l’hem de perdre ja que segurament a partir de maig canviaran els números.
# posted by circquetincson @ 6:37 PM 0 comments links to this post
Comentaris