Una bella, preciosa harmonia
Un experiment d'hibridació escènica a la recerca d'un univers oníric que esborri la frontera entre platea i espai d'actuació. Música, circ, joc i dansa s'hi amalgamen per arribar al homeland, al refugi íntim de cadascú. Encara al vestíbul, els intèrprets fan cantar el públic el leitmotiv de l'espectacle amb la voluntat explícita de fer una peça propera i compartir emocions. Tot invocant somnis, memòria i imaginació, Oliván situa l'acció en una esplanada abocada a un invitador cel estrellat. Amb un plantejament que per moments pot evocar Roger Bernat, vuit performers parteixen de vivències pròpies per endinsar-se en dimensions oníriques. Si la música busca el trànsit que els surrealistes percaçaven per entrar en l'estat de vetlla que propicia el somni, el moviment corporal dels artistes n'és un vehicle ideal, amb un constant, hipnòtic i alat anar i venir i caure i alçar-se que recorre sense estacions el camí que va de l'humor al nus a la gola i els sentiments més primigenis. Fulgors d'intensitat vital i poètica creats per vuit artistes que fusionen les respectives habilitats en una harmonia on no es destria què és qui perquè tots són un sol cos prenyat de diversitats. Bo i així, és just destacar el magnetisme i la força interior de la ballarina Eulàlia Ayguadé o la vis còmica, naïf i plena de possibilitats, de l'acròbata Joan Ramon Graell, capaç de cantar el cuplet Fornereta amb admirable desimboltura. El número de quadrant, brodat per ell i Candice Bordes -la parella acrobàtica del moment-, és, juntament amb el gronxador de teles de Florencia Demestri, la plasmació escènica de la ingravidesa dels somnis. Com en els somnis somiats, els fils que cusen la fràgil no il·lació de Homeland són tan imperceptibles que ens és impossible endevinar com i quan arribarem a les vores del teixit. Una bella, preciosa harmonia.
Comentaris