Aquesta producció està plena d'estrelles del món del circ, que fan els números que els van fer famosos abans d'actuar amb el Soleil (tot i que per alguna raó incomprensible, els noms d'aquests no apareixen ni al cartell, ni a la pàgina web). Una de les coses que sorprèn de Koozà és que, al contrari de produccions anteriors, han deixat als artistes lliures per fer els seus números, cosa que els hi dona més protagonisme (en comptes de veure's difuminats per una multitud d'interrupcions en mig dels números com passava en anteriors produccions) i apropa l'espectacle a l'estil tradicional.
L'espectacle comença amb un charivari (que podeu veure aquí) a tota velocitat, que si ve a mi no em va fer gaire el pes a causa d'algunes coreografies summament televisives, en general, és un bon començament.
Els primers que cal anomenar, per trajectòria i perquè van fer aixecar al públic de la cadira en una merescuda obació són Los Quiros (Clown d'Or del Festival de Montecarlo 2002). Quatre filferristes que juguen amb dos filferros (tensats a la meitat per fer-los més estables) un a quatre metres un altre a vuit, sense xarxa ni arnés de seguretat. A més, per si fos poc arriscat, en un moment un d'ells salta per sobre d'un altre al mig del filferro i rellisca, quedant-se penjat pels braços (evidentment està preparat, només ho fan per augmentar el patiment dels espectadors). El truc estrella és en el que un d'ells es queda en equilibri sobre una cadira que està sobre una barra repenjada a les espatlles de dos altres equilibristes asseguts sobre respectives bicicletes sobre el filferro a 8 metres d'alçada (Ufff!).
Aquí faig una observació: No havíem quedat que en el circ contemporani, ja no s'arriscava la vida de l'artista si es podia evitar? Que el circ, ja tenia prou bellesa i risc amb els elements de seguretat necessaris per (com a mínim) preservar la vida de l'artista? Doncs ara resulta que no, que val la pena prescindir de la seguretat si això comporta una sensació de més risc. No cal dir que això en el Soleil és pitjor que en qualsevol altre circ, ja que és un dels circs que marca tendència i possiblement altres circs els segueixin en aquest sentit. En fi, jo no hi estic d'acord, però potser encara hi ha algú que ho valora positivament (s'accepten comentaris).
El segon número més exitós de la nit va ser la Roda de la mort (Jimmy Ibarra Zapata i Carlos Enrique Marin Loaiza). És molt espectacular i arriscat. I, a més a més, també es va fer sense cap mena de seguretat. No és el millor número de roda de la mort que es pot veure, n'hi ha que fan més virgueries, com fer la vertical (com en el Circus Siemoneit-Barum). La veritat és que és el segon que veig i no em va agradar tan com e primer i suposo que el tercer encara m'agradarà menys, però el primer cop et quedes de pedra.
A mi, el número que més em va agradar va ser el d'acrobàcia sobre monocicle de Diana Aleschenko i Yury Shavro (medalla d'or al Cirque de Demain 1996), molt ben quadrat amb la música (una part lenta i una altra de més ràpida) i un final fent girar l'àgil pel coll de monocicliste com en els balls acrobàtics del swing.
Un altre número premiat anteriorment és el d'equilibris sobre cadires de Zhang Gongli (Medalla d'or de Cirque de Demain 1999). La cosa és que l'acròbata va posant una cadira darrera l'altre fins a uns 7 metres d'alt, on fa una vertical. I seguint la tònica, sense arnés de seguretat (que ja em direu què costa). És veritablement un número molt poètic.
I encara un altre número amb premi, el malabarista Anthony Gatto (Clown d'Or del Festival de Montecarlo 2000). Aquest era el número que més esperava, ja que és el meu malabarista preferit i segurament el millor de món, però va ser una petita decepció, ja que jo sé el què és capaç de fer i no va arriscar gens. Va fer un número tècnicament impressionant i impecable. Massa de pressa, pel meu gust, ja que no tens temps d'apreciar tots els detalls. L'única cosa que no em va agrada va ser quan va fer una mala recollida expressament, per donar la sensació de risc, i després ho torna a intentar exitosament (evidentment). La veritat segurament, no hi ha ningú al món capaç de fer aquesta rutina amb aquesta seguretat, però això ho sé jo que sóc malabarista, però l'espectador en general no crec que pugui diferenciar la dificultat tècnica d'aquest número en comparació a altres que es puguin veure en qualsevol circ del món (com l'actuació de Manolo Alvarez al Cirkid). Podeu veure l'actuació completa al Youtube, en 1 i 2 vídeos. Observeu l'espectacular recollida de les 7 anelles al cap mentre fa votar un pilota també amb el cap.
Pel que fa a la resta, hi ha un número de trapezi volant (Darya Vintilova de 16 anys), que no vaig poder veure bé, perquè estava molt al costat, però no em va semblar res de l'altre món. També hi havia el típic número de bàscula, molt ben fet i amb alguns salts espectaculars amb xanques (segurament per exalumnes de l'escola de Circ de Montreal, ja que ve a ser la sortida més habitual). El vídeo és de la roda de premsa i fallen molt, el dia que jo hi vaig anar ho van clavar tot. Aquest és l'únic número que sembla tenir una intervenció directe de la direcció de l'espectacle i recorda molt a números d'anteriors espectacles. També hi ha un molt bon número de contorsió (Natasha Patterson (10 anys), Julie Bergez (14 anys) i Dasha Sovik (15 anys))
En molts articles he llegit que "per fi el Soleil s'allunya dels espectacles comercials" i potser sigui veritat, però alhora també s'allunya dels alternatius. La veritat és un espectacle que "essencialment" podria cabre en una carpa més petita i en que la producció és el de menys i el que més compta són els artistes, per tant són més incomprensibles que mai els preus astronòmics que fan pagar.
Comentaris