El nostre guia espiritual, Jordi Jané ha escrit un article sobre un seminari de circ a Portugal (suposo que per a fer-nos dentetes, perquè a Portugal es menja be ).
i al final treu el tema del afrancesament del circ.
Es un tema molt utilitzat últimament, massa francès per aquí massa francès per allà...
Diu que el circ francès està en crisis, i la definició que n´ha fet m´ha fet pensar al teatre d´aquí, saturació, elefantiasis... però que es millor estar en crisis o no estar?? Es pot desenvolupar un art sense un mínim de saturació??
Per altra banda crec que s´està qualificant com a franceses companyies que no ho són: algunes belgues algunes només per que parlen francès, ja que és la llengua cirquera a Europa. A França mateix hi han companyies de totes menes, per tant no crec que hi hagi un estil únic. Potser l´únic que podrem dir es que tenen medis, i un ambient propici : Bona formació, circuits de difusió ...
Els espectacles son bons o dolents, però abans d´això han de passar alguns dels filtres del públic i un d´aquests filtres es la riquesa del material, si el vestuari, l´atrezzo i els decorats no tenen un mínim de medis, costa que convencin al públic i als programadors.
i al final treu el tema del afrancesament del circ.
Es un tema molt utilitzat últimament, massa francès per aquí massa francès per allà...
Diu que el circ francès està en crisis, i la definició que n´ha fet m´ha fet pensar al teatre d´aquí, saturació, elefantiasis... però que es millor estar en crisis o no estar?? Es pot desenvolupar un art sense un mínim de saturació??
Per altra banda crec que s´està qualificant com a franceses companyies que no ho són: algunes belgues algunes només per que parlen francès, ja que és la llengua cirquera a Europa. A França mateix hi han companyies de totes menes, per tant no crec que hi hagi un estil únic. Potser l´únic que podrem dir es que tenen medis, i un ambient propici : Bona formació, circuits de difusió ...
Els espectacles son bons o dolents, però abans d´això han de passar alguns dels filtres del públic i un d´aquests filtres es la riquesa del material, si el vestuari, l´atrezzo i els decorats no tenen un mínim de medis, costa que convencin al públic i als programadors.
Comentaris
i si ho sap ¿realment està parlant de circ francès o d'algun tipus de fusió dansa+circ?
Possiblement, quan la gent diu francès vol dir: "aquest espectacle que conté acrobàcia i malabars, però amb coreografia, música minimalista i no surten animals".
Això és com la truita a la francesa. Que de francesa no en té res, però algun nom ha de tenir ¿no?
I això em porta a una altra pregunta ¿Hi ha circ català (com a estil)? ¿Alguna cosa genuïna, com l'escalivada o les espardenyes de pinxo? i encara més ¿cal que n'hi hagi?
(Que guai és això dels blogs que pots anar d'intel·lectual, com si el que diguessis tingues la més mínima importància i, a més, no has ni de justificar el què dius. Però això només té gràcia si algú et segueix la beta...)