Critica del circ de la Sombra del Jordi Jané,estic completament d´acord amb ell es una llàstima que sigui tant difícil de veure, haurien de fer una temporada a Barcelona, només hi falta una cosa. Una programació estable de circ a Barcelona.
Nostàlgia
J.J.
Els havia parlat de l'espectacle del Circo de la Sombra en una crònica de Tàrrega (AVUI, 13.9.2006). Ara, més rodat, s'hi aprecien (i s'hi agraeixen) encara millor la intel·ligència, l'ofici i la sensibilitat amb què la companyia tracta el sempre relliscós tema de la nostàlgia del circ del passat. Jordi Gaspar, Fabrizio Giannini, Pierre le Gouallec, Armando Rabanera, Anhalou Serre i Johnny Torres broden un espectacle que, a més, testimonia l'evolució tècnica i conceptual del circ contemporani peninsular d'ençà d'aquell 1976 en què a Barcelona abanderàvem un circ "diferent" a base de parodiar un circ del qual ignoràvem les tècniques.
Amb aquest espectacle, el Circo de la Sombra i els sis estupends músics i compositors que l'acompanyen fan un gran salt endavant. Els intèrprets dominen a pleret les tècniques que presenten en pista i elaboren, amb un discurs desenfadat i volgudament esvalotat, un homenatge al circ itinerant de tota la vida a partir d'una revisionista complicitat amb l'espectador.
La posada en escena obeeix a un tractament irònic -i, tanmateix respectuós- de l'espectacle tradicional i va farcida de sorpreses en què hi tenen tant a veure un decorat practicable aprofitat orgànicament fins a l'últim detall com l'encertat joc conceptual entre botiga i rebotiga (en argot circense, pista i control). Visualment, la roda alemanya i els equilibris acrobàtics servits a estones en clau d'humor són la teca d'un espectacle que, malauradament, només s'ha ofert el 22 i 23 de desembre.
*
Circo de la Sombra,
LA VELA DE VILANOVA I LA GELTRÚ, 22 DE DESEMBRE
Comentaris