Crònica a El Periodico sobre el Raluy

El Circ Ralauy 'viatja' de Las Vegas a BCN

La històrica carpa acull 'Dancing circus', que mira a espectacles més contemporanis

GEMMA TRAMULLAS
BARCELONA

La petita carpa del Circ Raluy sembla una delegació de l'Arca de Noè. Un enorme goril.la (de mentida), un cavall (que diumenge va perdre una sabata, es va posar nerviós i va haver de ser retirat de la pista), quatre gossos, una gallina i quatre conills (tres de blancs i un de marró) actuen al Moll de la Fusta. La participació d'animals en l'espectacle és una de les característiques que defineix aquest circ com a tradicional, davant d'altres carpes més contemporànies.
Però també el Raluy s'adapta als temps i Dancing circus és una successió de tècniques circenses embastades amb actuacions de ball (claqué, cabaret, vals...). La millor coreografia, de bon tros, és la que protagonitzen Pat Bradford i Kate o, més ben dit, Pat, perquè ell és qui porta el pes d'un número en el qual arriba a ballar claqué cap per avall.
Entre Pat, la il.lusionista Lou Rastall --que ofereix màgia de grans dimensions a pocs metres del públic-- i la parella formada per William i Rose --amb un número de canvi de vestuari que és espectacular--, el Raluy ha perdut algun aspecte del seu característic ambient de circ íntim, de cambra. A vegades, fa la sensació d'estar a Las Vegas, en lloc de Barcelona.
Però després surt Niedzela, la néta dels Raluy, i el públic torna a sentir-se a casa. Amb només 14 anys, aquesta artista munta un monocicle de quatre metres i acaba la seva actuació enfilada al petit monocicle amb el qual va començar a practicar, als cinc anys, entre els carros històrics del circ dels seus avis.