Una de la Vanguardia, "Más crash que click" de Santiago Fondevila i
i l'altre del Periódico, "Una versió circense de Fama", de Gemma Tramullas.
A tall de comentari: Tothom parla de la participació (en les coreografies aèries) del director de Click! en l'espectacle Love del Cirque du Soleil a las Vegas, com una medalla rutilant en el curriculum (que possiblement el va fer passar al davant en la llista de propostes pel 12è Circ d'Hivern). No sé si cap de les persones que valoren tan positivament això han vist Love. Jo sí i vaig posar un post en aquesta web ja fa uns mesos, per si el voleu llegir.
Si apreteu a "continuar llegint" trobareu els articles (els he posat aquí perquè alguns costen de trobar a la xarxa)...
Más crash que click
Santiago Fondevila
La Vanguardia
El Circ d´Hivern de Nou Barris supone una de las más firmes y arriesgadas propuestas del género en la temporada barcelonesa. Las once ediciones pasadas han consolidado una forma de trabajar y han brindado la posibilidad a diversos creadores de presentar propuestas personales, varias de ellas con gran repercusión posterior. Y muy probablemente fue ese aspecto personal, diferenciador, del proyecto presentado por Hansel Cereza, como se sabe ex miembro de La Fura dels Baus y director de coreografías aéreas en el Cirque du Soleil para Love,(espectáculo de los Beatles), lo que llevó a la dirección del Ateneu a encargarle la duodécima edición. Cereza la tituló Click! por la historia del espectáculo: la de un hombre que nació y vive entre bastidores y cuya vida cambia, hace click, una noche en la que su casa se llena de curiosos invitados. Pero click también porque Cereza sabía que su propuesta se alejaba de los parámetros habituales del Circ d´Hivern y suponía en ese sentido un riesgo añadido para unos y otros.
Click! es un espectáculo pensado desde una idea básicamente teatral en el que prima el conjunto. Así, hay un logrado espacio escénico, una presencia muy notable de la banda sonora (desde Wagner hasta el scratch de Dj Mau) y un movimiento coreográfico, muy acertado, que se sitúa por delante de las especialidades circenses en sí mismas, que se diluyen un tanto en ese espacio onírico e irreal. Tanto es así que el humor, una de las bazas del circo, casi desaparece por completo, y cuando asoma la cabeza no acaba de cuajar. Tal es el caso de la escena final en la que el protagonista (el actor Miner Montell) se enfrenta a una maleta con vida propia. Una buena idea, pero sólo una idea buena.
El arranque de Click! es farragoso. Cuestión de ritmo, que imaginamos mejorará con el rodaje, pero también de una dirección poco exigente con un actor que ejerce de payaso. Veinte minutos monótonos que se hacen largos. Luego, Click! suma enteros y se hace más entretenido, sin acabar de convencer.
La coreografía aérea de acrobacias en la lámpara y el break dance de Jessica Heredia son de lo más acertado de un espectáculo que, diría, no hace click, sino crash, porque dejará un tanto desconcertados a los espectadores habituales del Circ d´Hivern y porque pese a marcar un territorio de creación interesante, no logra alzar el vuelo.
El Periódico
En a penes dos anys, el circ com a gènere artístic ha passat de ser vilipendiat, maltractat i arraconat a ser considerat com l'art escènic del futur. Tornen a ser moments de canvi, de barreges que de vegades poden semblar estranyes. "Doncs això deu ser art, perquè jo no ho he entès --deia una senyora a la sortida de la funció nadalenca de Click--. I no sé si m'ha agradat". El públic del Circ d'Hivern és un habitual de l'Ateneu Popular 9 Barris i és propens a l'aplaudiment. Però, dimarts, els aplaudiments van ser tebis. També hi va haver gent a qui li va agradar l'espectacle. Potser no els va arribar a l'ànima, però els va agradar.
El millor és anar sense expectatives. Per començar, no pensar que vas a veure circ, sinó un espectacle on hi ha circ. Els que més pateixen amb les idees preconcebudes són els nens, que al final de la funció troben a faltar els pallassos, els trapezistes i els malabaristes. Perquè hi ha un intèrpret còmic (Miner Montell) i a més és el protagonista, però aquí fa de pallasso seriós. També hi ha acròbates, però no es llueixen en solitari, sinó que formen part d'una coreografia. "¡Però si només ballen, mare!", comentava una nena una mica defraudada al final de l'espectacle. En part tenia raó. Alguns fragments semblaven versions modernes de Fama, però és que aquells paios eren molt bons.
Un consell: si troba entrada (normalment s'esgoten), no demani platea; demani seients a la grada. Des de baix, no s'aprecia bé la feina de la gimnasta Sofia Cortesao i de la ballarina de breakdance Jessica Heredia, Bgirl Jess, que és del millor que té Click. La coreògrafa Susana Goulart i el director Hansel Cereza han aconseguit que els vuit personatges sobre l'escenari estiguin gairebé tota l'estona movent-se, cosa que es tradueix en una estètica col.lectiva que es veu millor des de la distància. Una altra vegada, demani la grada.
La història de Click és la d'un home acostumat a viure sol en un teatre abandonat. Durant una tempesta, set individus entren a refugiar-se en el seu espai i... Té mèrit que el director Hansel Cereza (exmembre de la Fura i col.laborador del Cirque du Soleil) hagi aconseguit en dos mesos que una gimnasta, una Bgirl, un discjòquei (Maurici Pradas) i tots els acròbates de la companyia Àticus-Tilt (Rús&Miri, Ignasi Gil i Natalie Ravlich) interpretin papers teatrals i exhibeixin la seva tècnica.
Una altra bomba és la banda sonora. Òpera i hip-hop a tot volum, cosa que unida a situacions delirants en què tots els personatges parlen a la vegada, proporciona com a resultat una borratxera sonora. ¡Ah! També hi ha algun episodi que intenta resultar sensual, com un número de teles. En aquest nou format, hi ha lloc per a tot.
El Circ d'Hivern és la producció anual més ambiciosa de l'Ateneu Popular 9 Barris, que fa dècades que recolza la creació circense catalana i utilitza el circ com a eina de transformació social. Rodó va guanyar el Premi Nacional de Circ 2006 i, aquest any, El circ de Sara ha estat premiat a la Fira de Tàrrega.
i l'altre del Periódico, "Una versió circense de Fama", de Gemma Tramullas.
A tall de comentari: Tothom parla de la participació (en les coreografies aèries) del director de Click! en l'espectacle Love del Cirque du Soleil a las Vegas, com una medalla rutilant en el curriculum (que possiblement el va fer passar al davant en la llista de propostes pel 12è Circ d'Hivern). No sé si cap de les persones que valoren tan positivament això han vist Love. Jo sí i vaig posar un post en aquesta web ja fa uns mesos, per si el voleu llegir.
Si apreteu a "continuar llegint" trobareu els articles (els he posat aquí perquè alguns costen de trobar a la xarxa)...
Más crash que click
Santiago Fondevila
La Vanguardia
El Circ d´Hivern de Nou Barris supone una de las más firmes y arriesgadas propuestas del género en la temporada barcelonesa. Las once ediciones pasadas han consolidado una forma de trabajar y han brindado la posibilidad a diversos creadores de presentar propuestas personales, varias de ellas con gran repercusión posterior. Y muy probablemente fue ese aspecto personal, diferenciador, del proyecto presentado por Hansel Cereza, como se sabe ex miembro de La Fura dels Baus y director de coreografías aéreas en el Cirque du Soleil para Love,(espectáculo de los Beatles), lo que llevó a la dirección del Ateneu a encargarle la duodécima edición. Cereza la tituló Click! por la historia del espectáculo: la de un hombre que nació y vive entre bastidores y cuya vida cambia, hace click, una noche en la que su casa se llena de curiosos invitados. Pero click también porque Cereza sabía que su propuesta se alejaba de los parámetros habituales del Circ d´Hivern y suponía en ese sentido un riesgo añadido para unos y otros.
Click! es un espectáculo pensado desde una idea básicamente teatral en el que prima el conjunto. Así, hay un logrado espacio escénico, una presencia muy notable de la banda sonora (desde Wagner hasta el scratch de Dj Mau) y un movimiento coreográfico, muy acertado, que se sitúa por delante de las especialidades circenses en sí mismas, que se diluyen un tanto en ese espacio onírico e irreal. Tanto es así que el humor, una de las bazas del circo, casi desaparece por completo, y cuando asoma la cabeza no acaba de cuajar. Tal es el caso de la escena final en la que el protagonista (el actor Miner Montell) se enfrenta a una maleta con vida propia. Una buena idea, pero sólo una idea buena.
El arranque de Click! es farragoso. Cuestión de ritmo, que imaginamos mejorará con el rodaje, pero también de una dirección poco exigente con un actor que ejerce de payaso. Veinte minutos monótonos que se hacen largos. Luego, Click! suma enteros y se hace más entretenido, sin acabar de convencer.
La coreografía aérea de acrobacias en la lámpara y el break dance de Jessica Heredia son de lo más acertado de un espectáculo que, diría, no hace click, sino crash, porque dejará un tanto desconcertados a los espectadores habituales del Circ d´Hivern y porque pese a marcar un territorio de creación interesante, no logra alzar el vuelo.
Una versió circense de 'Fama'
Gemma TramullasEl Periódico
- • El públic rep amb tebior 'Click', un nou format de circ en què els números musicals i les acrobàcies aèries estan al servei d'una història
El millor és anar sense expectatives. Per començar, no pensar que vas a veure circ, sinó un espectacle on hi ha circ. Els que més pateixen amb les idees preconcebudes són els nens, que al final de la funció troben a faltar els pallassos, els trapezistes i els malabaristes. Perquè hi ha un intèrpret còmic (Miner Montell) i a més és el protagonista, però aquí fa de pallasso seriós. També hi ha acròbates, però no es llueixen en solitari, sinó que formen part d'una coreografia. "¡Però si només ballen, mare!", comentava una nena una mica defraudada al final de l'espectacle. En part tenia raó. Alguns fragments semblaven versions modernes de Fama, però és que aquells paios eren molt bons.
Un consell: si troba entrada (normalment s'esgoten), no demani platea; demani seients a la grada. Des de baix, no s'aprecia bé la feina de la gimnasta Sofia Cortesao i de la ballarina de breakdance Jessica Heredia, Bgirl Jess, que és del millor que té Click. La coreògrafa Susana Goulart i el director Hansel Cereza han aconseguit que els vuit personatges sobre l'escenari estiguin gairebé tota l'estona movent-se, cosa que es tradueix en una estètica col.lectiva que es veu millor des de la distància. Una altra vegada, demani la grada.
La història de Click és la d'un home acostumat a viure sol en un teatre abandonat. Durant una tempesta, set individus entren a refugiar-se en el seu espai i... Té mèrit que el director Hansel Cereza (exmembre de la Fura i col.laborador del Cirque du Soleil) hagi aconseguit en dos mesos que una gimnasta, una Bgirl, un discjòquei (Maurici Pradas) i tots els acròbates de la companyia Àticus-Tilt (Rús&Miri, Ignasi Gil i Natalie Ravlich) interpretin papers teatrals i exhibeixin la seva tècnica.
Una altra bomba és la banda sonora. Òpera i hip-hop a tot volum, cosa que unida a situacions delirants en què tots els personatges parlen a la vegada, proporciona com a resultat una borratxera sonora. ¡Ah! També hi ha algun episodi que intenta resultar sensual, com un número de teles. En aquest nou format, hi ha lloc per a tot.
El Circ d'Hivern és la producció anual més ambiciosa de l'Ateneu Popular 9 Barris, que fa dècades que recolza la creació circense catalana i utilitza el circ com a eina de transformació social. Rodó va guanyar el Premi Nacional de Circ 2006 i, aquest any, El circ de Sara ha estat premiat a la Fira de Tàrrega.
Comentaris