hola, ja que ningú ha fet referència, a mi em feia il·lusió posar que "El cabaret a 4 bandes" de la Fibra va ser tot un èxit. Esperem per el futur comptar amb més mitjants per poder continuar amb les nostres humils creacions, però amb tant de potencial com allà on hi ha diners, bases escrites, subvencions, anys d'experiència... No cal tanta parafernalia per fer art, la parafernalia de la burocràcia ha de venir després per tornar-ho convincent...
Sabem que és necessari trobar acords amb els diners públics ja que són de tots, però el fet de no tenir-los no ens ha de frenar a continuar lluitant per un art vivent, jove i convincent.
La burocràcia acaba destruint el somni, o cremant molts projectes enormes.
Els llocs il.legals com una simple casa okupada són avui en dia l´únic lloc on es poden fer coses sense haver de justificar-se de tot.
La nova llei del civisme no deixa als actors ni provar el famós happening pels carrers, que va donar tanta experiència a grans pallassos.
L'art del carrer, del circ, de l'expressió, cada cop te més barreres i ja no sabem si és per això que, cada dia, som més extranys els uns dels altres.
Volem crear un lloc de somni i poder-lo fer real. Tothom hi és ben convidat, i s'anomenen cabarets ambulants.
Som els Cronopis i no pararem fins que no visquem d'això d'una manera justa i legal.
Tant de bó qué algun dia puguem pagar el que es mereixen aquests grans artistes que fins ara han participat!!!
Sabem que és necessari trobar acords amb els diners públics ja que són de tots, però el fet de no tenir-los no ens ha de frenar a continuar lluitant per un art vivent, jove i convincent.
La burocràcia acaba destruint el somni, o cremant molts projectes enormes.
Els llocs il.legals com una simple casa okupada són avui en dia l´únic lloc on es poden fer coses sense haver de justificar-se de tot.
La nova llei del civisme no deixa als actors ni provar el famós happening pels carrers, que va donar tanta experiència a grans pallassos.
L'art del carrer, del circ, de l'expressió, cada cop te més barreres i ja no sabem si és per això que, cada dia, som més extranys els uns dels altres.
Volem crear un lloc de somni i poder-lo fer real. Tothom hi és ben convidat, i s'anomenen cabarets ambulants.
Som els Cronopis i no pararem fins que no visquem d'això d'una manera justa i legal.
Tant de bó qué algun dia puguem pagar el que es mereixen aquests grans artistes que fins ara han participat!!!
Comentaris
quan vaig preguntar èrque agafaben tant poca gent a l'institut del teatre, em van respondre que era perque no hi havia mercat. jo ara he vist que no és que hi hagi demanda, si no que la comanda esta congelada i ja no té cualitat i la gent ha deixat de anar al teatre, perque no val el preu que pagan, perque ensenyen els mateixos que fa 40 anys per perdre els seu lloc de funcionaris a l'institut. jo crec que em de lluitar a crear sense mitjans ja que els mitjans no ho entenen que som persones vives i no numeros a moure... i un cop ens vegin del soroll i la difució que tenim, llavors ja ens vindran a reclamar.
salut i circ i llibertat d'expreció