(Extret de El Periódico digital)
Denguito cridava com un posseït "¡no puc, no puc, tinc por, no puc pujar!...". I la resta de Los Mortimers intentaven consolar-lo, a la vegada que aconseguien convèncer-lo que la por és una reacció humana molt comuna i fins i tot necessària. Finalment, Denguito va fer el cor fort i va pujar al corró. Els espectadors van aplaudir entusiasmats. No n'hi havia per menys. Aquesta petita acció era una victòria col.lectiva contra la por a les rèpliques que es produïen després del sisme del mes d'agost passat.Això passava a San Clemente, a la ciutat peruana de Pisco. Tres setmanes abans, un terratrèmol havia provocat la mort de més de 500 persones en aquesta zona del Perú. Metges Sense Fronteres, com va fer en altres ocasions i davant d'altres catàstrofes similars, va invitar Pallassos Sense Fronteres a participar en la resposta a l'emergència en el context de les activitats de suport psicològic a les víctimes del terratrèmol. Una vegada superada la fase més urgent del rescat de víctimes, a la segona meitat de la fase de suport en necessitats bàsiques van aparèixer els pallassos i van iniciar una llarga gira per tota la zona afectada. Per a la població allò va ser un bàlsam, i el seu agraïment, enorme.A la tornada, quan vaig parlar amb Los Mortimers i amb Denguito els vaig veure radiants. Havien tornat emocionats i molt feliços. La població els havia dedicat un afecte especial i els professionals de l'àmbit humanitari havien notat més energia i il.lusió en la seva feina al sentir-se envoltats per l'optimisme i la felicitat dels pallassos.En el seu espectacle, Denguito i Los Mortimers inserien missatges de tranquil.litat a la població i reflexions sobre la por i sobre la higiene, recolzant la tasca de les organitzacions humanitàries mitjançant la informalitat i la comicitat. Va ser un reforç que va funcionar estupendament i que, a més, estava contingut en el ja per si mateix apreciat humor del pallasso.El departament d'Ica, on es troba Pisco, és una zona molt deprimida. Denguito em deia que hi havia llocs on no se sabia dir si el que es veia era producte del terratrèmol o si senzillament era que allò sempre havia estat així. La població és molt humil, i vam arribar a la conclusió que si bé el terratrèmol encara era a prop valia la pena tornar a regalar-los uns quants milers de rialles més, i així és com fa uns dies hi va ser distribuint alegria un altre grup de pallassos extremenys.Aquesta vegada, les persones que van anar a la zona van ser artistes d'Asaco Producciones i de Funambulus, i van aconseguir una cosa encara més increïble: treballar amb una companyia local excel.lent. Els pallassos de Bola Roja i els de Pallassos Sense Fronteres van sembrar novament d'alegria la regió. A més, van tenir l'oportunitat d'interioritzar encara més les preocupacions de la gent que viu en aquesta zona del Perú i que fins i tot sembla oblidada en un lloc tan pròxim com la capital, Lima. La gent va acollir els artistes amb moltíssim afecte i fins i tot es van meravellar de veure Inés, una dona pallassa.
Denguito cridava com un posseït "¡no puc, no puc, tinc por, no puc pujar!...". I la resta de Los Mortimers intentaven consolar-lo, a la vegada que aconseguien convèncer-lo que la por és una reacció humana molt comuna i fins i tot necessària. Finalment, Denguito va fer el cor fort i va pujar al corró. Els espectadors van aplaudir entusiasmats. No n'hi havia per menys. Aquesta petita acció era una victòria col.lectiva contra la por a les rèpliques que es produïen després del sisme del mes d'agost passat.Això passava a San Clemente, a la ciutat peruana de Pisco. Tres setmanes abans, un terratrèmol havia provocat la mort de més de 500 persones en aquesta zona del Perú. Metges Sense Fronteres, com va fer en altres ocasions i davant d'altres catàstrofes similars, va invitar Pallassos Sense Fronteres a participar en la resposta a l'emergència en el context de les activitats de suport psicològic a les víctimes del terratrèmol. Una vegada superada la fase més urgent del rescat de víctimes, a la segona meitat de la fase de suport en necessitats bàsiques van aparèixer els pallassos i van iniciar una llarga gira per tota la zona afectada. Per a la població allò va ser un bàlsam, i el seu agraïment, enorme.A la tornada, quan vaig parlar amb Los Mortimers i amb Denguito els vaig veure radiants. Havien tornat emocionats i molt feliços. La població els havia dedicat un afecte especial i els professionals de l'àmbit humanitari havien notat més energia i il.lusió en la seva feina al sentir-se envoltats per l'optimisme i la felicitat dels pallassos.En el seu espectacle, Denguito i Los Mortimers inserien missatges de tranquil.litat a la població i reflexions sobre la por i sobre la higiene, recolzant la tasca de les organitzacions humanitàries mitjançant la informalitat i la comicitat. Va ser un reforç que va funcionar estupendament i que, a més, estava contingut en el ja per si mateix apreciat humor del pallasso.El departament d'Ica, on es troba Pisco, és una zona molt deprimida. Denguito em deia que hi havia llocs on no se sabia dir si el que es veia era producte del terratrèmol o si senzillament era que allò sempre havia estat així. La població és molt humil, i vam arribar a la conclusió que si bé el terratrèmol encara era a prop valia la pena tornar a regalar-los uns quants milers de rialles més, i així és com fa uns dies hi va ser distribuint alegria un altre grup de pallassos extremenys.Aquesta vegada, les persones que van anar a la zona van ser artistes d'Asaco Producciones i de Funambulus, i van aconseguir una cosa encara més increïble: treballar amb una companyia local excel.lent. Els pallassos de Bola Roja i els de Pallassos Sense Fronteres van sembrar novament d'alegria la regió. A més, van tenir l'oportunitat d'interioritzar encara més les preocupacions de la gent que viu en aquesta zona del Perú i que fins i tot sembla oblidada en un lloc tan pròxim com la capital, Lima. La gent va acollir els artistes amb moltíssim afecte i fins i tot es van meravellar de veure Inés, una dona pallassa.
Carles Requena
Comentaris