Aquesta tardor/hivern hi està havent molt circ i no exagero: Circ Cric, Click!, Cirkid, Circo Universal, Circ Raluy, Herrerita a la fundació Miró, Circ al Tibidabo, Circo de la Sombra, Gala de Circ a la Vela, Cabaret de la Fibra, Cabaret Circusalem, Cabaret a Can Fabregas, pista oberta a la Rogelio, Excentircos a l'Ateneu, pallassos al Almazen, Delirium, Cavalia, Nebbia a Girona, circ al canal 33, circ en titelles a la Puntual, exposició de Chaplin al Caixaforum i encara em deixo algun cabaretillo que es va fer pel Baix Llobregat i potser alguna cosa més.
La premsa, com sempre, es dedica a parlar dels espectacles més populars i no queda espai per a la resta (d'aquí la gràcia d'Internet on l'únic límit és l'interès del lector). De tot plegat, a mi em sorprèn que a penes hi hagi una crítica de la (pre)estrena mundial de Nebbia o què no s'hagi promocionat com es mereixia el Circo de la Sombra a la Vela amb música en directe per primer cop. Altres coses és natural que passin totalment desapercebudes, com l'espectacle d'ahir a l'Almazen.
Com cada setmana, dijous, divendres i dissabte, hi ha "pallassos" a l'Almazen. Moltes de les actuacions són pròximes a la improv, tan popular al continent americà i tan poc popular aquí. Això vol dir que l'espectador assumeix el risc de, potser, veure un seqüència de parides més o menys afortunades i, si hi ha sort, un d'aquells moments irrepetibles. Ahir hi va haver sort. Actuaven Jango Edwards i Giovanna Bellina i després d'unes quantes paròdies, de les que només recordo una de Loveboat i una altra d'un capellà repartint el pa, van fer un número de captaire. Lluny del personatge ordinari que acostuma a fer, Jango Edwards va assumir un paper sensible i gens barroer de ganyotes insuperables i sortides inesperades. Tot plegat amb poc més que unes patates, un escalfador, un banc i una nina (que acaba cobrant vida), van explicar una història sense paraules que tothom va entendre i tothom va disfrutar. Certament, no és una proposta innovadora, però és en les històries sense sorpreses ni grans ornaments on el talent es posa a prova, ja que és l'última corda que encara pot atrapar l'interès de l'espectador i l'única cosa que el separa de la resta d'espectadors.
La premsa, com sempre, es dedica a parlar dels espectacles més populars i no queda espai per a la resta (d'aquí la gràcia d'Internet on l'únic límit és l'interès del lector). De tot plegat, a mi em sorprèn que a penes hi hagi una crítica de la (pre)estrena mundial de Nebbia o què no s'hagi promocionat com es mereixia el Circo de la Sombra a la Vela amb música en directe per primer cop. Altres coses és natural que passin totalment desapercebudes, com l'espectacle d'ahir a l'Almazen.
Com cada setmana, dijous, divendres i dissabte, hi ha "pallassos" a l'Almazen. Moltes de les actuacions són pròximes a la improv, tan popular al continent americà i tan poc popular aquí. Això vol dir que l'espectador assumeix el risc de, potser, veure un seqüència de parides més o menys afortunades i, si hi ha sort, un d'aquells moments irrepetibles. Ahir hi va haver sort. Actuaven Jango Edwards i Giovanna Bellina i després d'unes quantes paròdies, de les que només recordo una de Loveboat i una altra d'un capellà repartint el pa, van fer un número de captaire. Lluny del personatge ordinari que acostuma a fer, Jango Edwards va assumir un paper sensible i gens barroer de ganyotes insuperables i sortides inesperades. Tot plegat amb poc més que unes patates, un escalfador, un banc i una nina (que acaba cobrant vida), van explicar una història sense paraules que tothom va entendre i tothom va disfrutar. Certament, no és una proposta innovadora, però és en les històries sense sorpreses ni grans ornaments on el talent es posa a prova, ja que és l'última corda que encara pot atrapar l'interès de l'espectador i l'única cosa que el separa de la resta d'espectadors.
Comentaris
Recordo que el Clownfish, molt influenciat pel Jango, va fer una cosa molt semblant al que dius.
Crec que es traballa poquíssim aquesta caracterització del pallasso que té unes possibilitats tragico-còmiques impressionants.