Hola!
Aquest cap de setmana he estat a Finlandia a un petit festival de circ anomenat Cirkus Ruska festival. És un petit festival exclusivament de circ que té lloc a la ciutat de Tampere, al sud de Finlandia. Compte amb molt pocs espectacles, tots en teatres, pero tots ells estan molt bé.
La veritat és que en general eren espectacles de malabars, pero de malabaristes de veritat ( i que no se m'anfadin els "jongleurs", pero els malabaristes que corren pel nord son unes bèsties). L'espectacle d'apertura estava dirigit per Jey Gilligan i era un conjunt d' idees originals i sorprenents. Comptava amb quatre artistes: un verticalista, un malabarista un artista de màstil i un diguemne... multidisciplinari, perquè feia de tot i no feia res.
Quan dic malabaristes de veritat vull dir com el mateix Maxim Comaro que també actuaba amb una ballarina i un contrabaixista. L'espectacle era molt bó a l'hora que divertit. Destacaria l'excelent manera que tenia d'encaixar els "drops", és a dir, el que feia quan se li queia un objecte.
Pero sens dubte l'espectacle que va maravellar el públic va ser l'espectacle de la companye Jean del malabarista Jens, de Dinamarca, i el percussionista que l'acompanyaba. Em sap greu desconeixer el nom del percussionista perquè es mareix el mateix ressó que en Jens. L'espectacle era una perla de malabars d'alt nivell barrejat amb percussió y ritme. Senzillament impressionant, una perfecció immonititzant. Era brutal la netedat amb que executava les diferents rutines de pilotes amb una tècnica realment dificil, espectacular i original. El public no va dubtar ni un moment a aixecar-se de les cadires per aplaudir com mai un cop es va haber acabat l'espectacle.
I per acabar hi va haber la festa de clausura del festival amb algunes petites actuacions i amb la tradicional "juggling Batlle", competició de malabars, que es feia en un espai on, com a molt, hi habia quatre metres d'alsada. Aquesta se la va endur com no, el jove gran Wesley Peden, pero seguit de molt aprop per en Patric, un nano de 16 anys que te molt a fer.
Aquest cap de setmana he estat a Finlandia a un petit festival de circ anomenat Cirkus Ruska festival. És un petit festival exclusivament de circ que té lloc a la ciutat de Tampere, al sud de Finlandia. Compte amb molt pocs espectacles, tots en teatres, pero tots ells estan molt bé.
La veritat és que en general eren espectacles de malabars, pero de malabaristes de veritat ( i que no se m'anfadin els "jongleurs", pero els malabaristes que corren pel nord son unes bèsties). L'espectacle d'apertura estava dirigit per Jey Gilligan i era un conjunt d' idees originals i sorprenents. Comptava amb quatre artistes: un verticalista, un malabarista un artista de màstil i un diguemne... multidisciplinari, perquè feia de tot i no feia res.
Quan dic malabaristes de veritat vull dir com el mateix Maxim Comaro que també actuaba amb una ballarina i un contrabaixista. L'espectacle era molt bó a l'hora que divertit. Destacaria l'excelent manera que tenia d'encaixar els "drops", és a dir, el que feia quan se li queia un objecte.
Pero sens dubte l'espectacle que va maravellar el públic va ser l'espectacle de la companye Jean del malabarista Jens, de Dinamarca, i el percussionista que l'acompanyaba. Em sap greu desconeixer el nom del percussionista perquè es mareix el mateix ressó que en Jens. L'espectacle era una perla de malabars d'alt nivell barrejat amb percussió y ritme. Senzillament impressionant, una perfecció immonititzant. Era brutal la netedat amb que executava les diferents rutines de pilotes amb una tècnica realment dificil, espectacular i original. El public no va dubtar ni un moment a aixecar-se de les cadires per aplaudir com mai un cop es va haber acabat l'espectacle.
I per acabar hi va haber la festa de clausura del festival amb algunes petites actuacions i amb la tradicional "juggling Batlle", competició de malabars, que es feia en un espai on, com a molt, hi habia quatre metres d'alsada. Aquesta se la va endur com no, el jove gran Wesley Peden, pero seguit de molt aprop per en Patric, un nano de 16 anys que te molt a fer.
Comentaris
A més els malabaristes europeus no actuen quasi-mai en teatres espanyols. Per exemple la gira del Jay Gilligan amb el Shoebox del 2008 no passarà per Espanya ni de lluny.