Hola, em dic Johnny i faig circ.
Sóc de Badalona i tinc 39 anys.
Actualment faig acrobàcia, portés, patins, fuets, verticals i banquina (tot en aquest ordre) en una petita companyia de circ que es diu Circo de la Sombra.
Soc Escorpí ascendent Lleó i m'agrada moltíssim el té Lapsang Souchong, escriure, dibuixar i pintar amb pinzell petit i gran també.
Visc en una caravana tipus camping i ara estic en un poblet de França que es diu Ales en Cevenes.
I crec que m'agrada el circ, bé, el cert es que m'agrada del tot.
Ho dic per que de cop he pensat que deu haver-hi gent que fa circ i no crec que s'ho hagin plantejat mai aixó, de si els hi agrada o no.
De fet tampoc cal fer una muntanya de tot plegat.
(Ay ay ay que passarà si algú llegeix aixó... he obert una olla de grills....)
Perquè bé... segurament hi ha de tot i tampoc tan lluny, res, a tocar...
Es a dir; gent que fa circ a plena consciencia, que ho ha escollit i els hi agrada. Gent que ho escolleix sense consciencia. Gent que els hi agrada i encara no en son conscients i gent que no els hi agrada i hi treballen, per nassos, cada dia del món mundial.
Sense anar mes lluny el número de nenes xineses de bicicleta acrobàtica que varem veure al Circo Teatro Price l'any passat.
No crec que aquestes nenes escollissin a plena consciencia fer circ i que al damunt els hi agradés. Dissortadament una d'elles va perdre la consciencia després d'una malhaurada caiguda durant la funció mentre el Cap de Pista demanava la presencia d'un metge.
La nena es va recuperar i al cap de pocs dies ja hi tornava.
Potser l'hi agrada fer circ, potser no coneix altre cosa, potser es feliç.
Mai vaig parlar amb ella, tinc la sensació de que mai no ho sabré dels seus llavis.
Deixo que ho rumieu.
Estic segur de que m'agrada el circ.
Peró tinc veritables problemes a l'hora de gaudir del que ofereix qualsevol estructura que s'enriqueixi amb pràctiques que van en contra de la vida en general.
I ara definicions de circ... com diu el Sr. Pascal Jacob "Un bocí captivant i idíl.lic de la Creació".
Quina meravella... es a dir; un espai on besties, dones, homes i objectes conviuen i excel.leixen per fer realitat un somni perfecte i feliç.
Originàriament es un bon projecte.
Segurament amb la gran acceleració tecnológica que la nostra humanitat pateix, l'exercici més difícil i d'alta volada d'aconseguir avui dia es ser tranquila i sezillament feliç... mentre compartim la nostra realitat amb besties, dones, homes, vida vegetal i objectes en general per tal de poder seguir tenint i produint somnis.
Ser feliç.
Salmodia que em va fer plorar de riure amb Llenties i Marabú dels Escarlata Circus.
Buenu... siguem feliços i perdoneu les faltes peró pateixo d'infelicitat ortogràfica ja que encara no he instal.lat el corrector català.
Algú te un?
Johnny
el circ aquell
Comentaris
Estic segur que ens faràs reflexionar a tots igual que ens has fet xalar amb els teus espectacles.
Anem al tema, crec que el circ com a reflex de la vida només exposa la realitat del mon. A molts països encara, els nens estan treballant des de molt petits en tots els sectors: Mineria, tèxtil, química...
La majoria d´ells treballen dur i sense condicions, el circ no n´es una excepció.
Com a part d´aquest gran bunyol de món, on la roba, la xocolata, i moltes coses mes que utilitzo, segurament han estat fetes per nens, no estic èticament capacitat per a cridar: Que tots els nens del circ parin!!!.
Efectivament, hi han diferents maneres de que vinguin a fer circ, a vegades son promotors que només volen diners...
De tota manera no crec que els que estan pitjor son els que venen si no els que fan circ per allà.
Jo només puc parlar artísticament: No m´agrada veure nens sofrint, no m´agrada veure entrenadors al costat de l´escena mirant malament als nens, no m´agrada veure nens en perill.
Tot i això a vegades m´han semblat les condicions bones. Com per exemple el circ Imagine del Llorenç, on hi havia una trompe d´adolescents Xinesos, on vaig tenir la sensació de que estaven ben feliços!
és una manera que els nens trobin una manera de fer algo amb el seu cos que els hi requereix una disciplina i a l'hora tenen una recompensa inmediata entre els companys. jo vull que els nens del món facin circ. jo no vull que ningu els exploti. però vull que qui els porti, els ensenyi sigui exigent amb ells perque no es quedin a mig cami de un possible somni com passa amb molts de aquests casos. al mateix temps, fa que al menys han viscut una infacia en una escola de circ social on han apres a conviure entre la disciplina i els companys amb un art merevellos que és el circ i ensenya el més pur de cada u.
Un vídeo de nens entrenant
aquestes nenes no han escollit
sovint nenes, moltes nenes que han estat donades a aquestes escoles perque les families no es podien fer càrrec
nenes que aniràn a engrassar els comptes del soleil
saps? les escoles de circ a la xina pertanyen a l'estat o l'exrecit
videos de nens entrenant a la xina...
si si
nenes molt simpàtiques...
si si
menys mal que existeixen organismes que lluiten contra els maltractaments en llocs tant idil.lics com el que ens ensenyes