Aquest divendres, vaig anar a veure l´Alba Serraute al Almazen. Al llarg de la meva vida he pogut trobar gent ( sobretot noies ) que omplen una llibreta, de poemes, pensaments, dibuixos, cançons...
Una llibreta molt íntima on també i posen les pors, l´amor, les passions.
Mirando a Yukali em va donar la sensació d´estar a dins d´una d´aquestes llibretes, concretament la de l´Alba. L´Alba utilitza la força de la fragilitat, et conquereix el cor des de sota, no es creix si no que s´emociona.
M´agrada molt el domini que te parlant amb música, com si la paraula fos un instrument mes, va de les paraules a la melodia i si el te a les mans hi afegeix el saxòfon i així jugant et perd en la història. ( per cert encara està dos setmanes al almacén)
Una llibreta molt íntima on també i posen les pors, l´amor, les passions.
Mirando a Yukali em va donar la sensació d´estar a dins d´una d´aquestes llibretes, concretament la de l´Alba. L´Alba utilitza la força de la fragilitat, et conquereix el cor des de sota, no es creix si no que s´emociona.
M´agrada molt el domini que te parlant amb música, com si la paraula fos un instrument mes, va de les paraules a la melodia i si el te a les mans hi afegeix el saxòfon i així jugant et perd en la història. ( per cert encara està dos setmanes al almacén)
Comentaris