Doncs sí, el paios no se'ls hi acut res més que plantar la catifa al mig de la porta del mercat de la Boqueria en plena hora punta i començar a pegar-se bastonades i partir barres de ferro amb el cap. A punt ha estat més d'una senyora que anava a comprar el peix de fotre'ls-hi la barra de pa pel cap (sort que eren monjos Shaolin... un monjo de Montserrat no crec que hagués aguantat l'envestida). Si no posessin sempre aquella cara tan seriosa es podria haver confós amb un espectacle de la Cubana.Bé, anècdotes a part, l'espectacle Shaolin-WuDang (la otra cara de la China), estarà al Teatre Tívoli del 5 al 24 de Febrer. Què fan? Manipulació d'objectes (tipus poi poi, bastó, espasa...), salts acrobàtics i també es parteixen coses (pals, barres de ferro,...) pels puestos (cap, braç,...).
Jo pensava que era una mica artificial això de fer actuar uns monjos, però es veu que no, que ja ho fan per iniciativa pròpia en les "festes majors" dels poblets d'allí a la Xina. O sigui que l'anàleg d'aquí seria com si pilléssim l'esbart dansaire de Rubí, el ball de bastons de l'Arboç i la muixeranga d'Algemesí i féssim una gira asiàtica (com el Barça).
Potser no es pugui dir que això és circ (a més hi ha darrera un parell de productors de la indústria de l'espectacle d'allò més comercial), però tal i com diu el Quim Elias:
Jo crec que el circ es reflex de la vida, de la vida individual i col·lectiva de cada poble i poblet i de cada individu. Permet posar de manifest l’alegria de les coses que un sap fer: jugar amb el cos, amb animals, fer riure, fer salts, tocar instruments, individualment o en equip, surt del més profund d’un mateix i es dirigeix als conciutadans que aprecien allò que sap fer el veí.
Comentaris