Boníssim el cabaret d'ahir a la nit! I no només pels esperats nous números dels Galindos...
Primer van sortir el Gran Petit i la Mercè fent equilibris amb música d'acordió, un número força poètic que ha millorat en fluïdesa i connexió amb el públic des de que el vam veure a Terrassa. Després, va venir el primer número dels Galindos, que va ser de manipulació de hula-hops parodiant una parella d'artistes russos. És sorprenent com en un tres i no res i només amb la seva actitud, ja han explicat al públic el doble joc del número: per una banda la manipulació d'objectes i per altre el suposat glamour dels artistes (tan passat de voltes que es converteix en ridícul).
Però, tot i la qualitat de tot el cabaret, el número que més va entusiasmar va ser el de Xiomara, que va estar divertidíssima amb el seu número de trapezi fix i cant flamenc. Tant va agrada que a mig número va haver de parar perquè la gent estava aplaudint com si ja fos el final. El més interessant van ser les situacions espontànies que sorgeixen de fer esforç físic i cantar a l'hora que provoquen que falti l'alè i la cançó es deformi. Aquest número ja el vam poder veure a l'Ateneu POP de 9barris fan uns anys, però amb el temps ha millorat molt.
Després de la mitja part, van venir el duo de malabars participatius de Los Chamo Brothers i després el segon número dels Galindos amb sorprenents moments de transformisme (o Fregolisme com n'hi diuen ara).
Primer van sortir el Gran Petit i la Mercè fent equilibris amb música d'acordió, un número força poètic que ha millorat en fluïdesa i connexió amb el públic des de que el vam veure a Terrassa. Després, va venir el primer número dels Galindos, que va ser de manipulació de hula-hops parodiant una parella d'artistes russos. És sorprenent com en un tres i no res i només amb la seva actitud, ja han explicat al públic el doble joc del número: per una banda la manipulació d'objectes i per altre el suposat glamour dels artistes (tan passat de voltes que es converteix en ridícul).
Però, tot i la qualitat de tot el cabaret, el número que més va entusiasmar va ser el de Xiomara, que va estar divertidíssima amb el seu número de trapezi fix i cant flamenc. Tant va agrada que a mig número va haver de parar perquè la gent estava aplaudint com si ja fos el final. El més interessant van ser les situacions espontànies que sorgeixen de fer esforç físic i cantar a l'hora que provoquen que falti l'alè i la cançó es deformi. Aquest número ja el vam poder veure a l'Ateneu POP de 9barris fan uns anys, però amb el temps ha millorat molt.
Després de la mitja part, van venir el duo de malabars participatius de Los Chamo Brothers i després el segon número dels Galindos amb sorprenents moments de transformisme (o Fregolisme com n'hi diuen ara).
Comentaris