Estimats i ades circumscrits,
Després de passar una llarga temporada de vaques primes amb la seva conseqüent sequera artistica com a espectadora, pero ja novament amb la butxaca restablerta i reomplerta de monedes i billets que esdevindran tiquets d'espectacles, inauguro entusiastament aquesta meva seccio, que espero serà del vostre gat. Grat:
Les CRÒNIQUES GRUYÈRE !
Aquestes cròniques tindran una regularitat menstrual i comentaran espectacles relacionats amb el mon del circ, i sobretot del pallasso, als quals prometo haver assistit personalment i prèvia.
Inclouran també, a partir del segon lliurament , a tall d'informacio o simple curiositat, una agenda, el més exhaustiva que em sigui possible, d'espectacles d'aquest tipus que es programin al "canto" (= comunitat autonoma suissa) de Ginebra, que és la ciutat on visc.
De quin interès pot ser la informacio d'aquesta agenda? Doncs per exemple, si veieu algun espectacle que us interessa pero per questions de temps i/o espai no us és possible degustar-lo i encara no domineu la tècnica de Joan Salvador Gavina, podeu escriure'm i jo, més feliç que un ou de pasqua, hi aniré a donar-li un tastet i després us passaré factura. Lectura! Us en faré una lectura.
I ja per acabar la presentacio, dir el perquè d'aquestes cròniques. Es un perquè molt simple: M'agrada anar a veure espectàculums i m'agrada xerrar (o a falta de xerrar, teclejar).
Espero doncs, no aburrir gaire al personal, sino sempre podeu canviar d'article. Es la bona cosa que té llegir: no estar obligat a suportar a qui té ganes d'explicar!
- aCIRQUEu les criatures! (frase amb copyright)
El primer espectacle que comentaré és el d'una pallassa.
LA! pallassa per antonomàsia.
Ella és GARDI HUTTER. Reconeguda mundialment com a fenòmen còmic, va néixer a Suissa l'any 1953.
La peça que vaig anar a veure es titula "LA SOUFLEUSE" (L'apuntadora). Podeu veure fotos de l'obra a la pàgina web de l'artista, en la seccio "Gallery-Solos"
-SINTESI-
Aquesta obra ens mostra la vida d'una apuntadora de teatre. Durant el dia treballa xivant el text als actors i fent els efectes sonors, treient mig cos del forat del terra de l'escenari i ocultada del public mitjançant mitja cupula. Quan s'acaba la jornada, s'endinsa en el forat, perquè habita sota l'escenari del teatre en el qual treballa. Allà aprofita per parlar amb l'urna del seu difunt marit i explicar-li les anècdotes viscudes a la feina, cuinar, fer mitja i dormir en el seu "plegatin".
Un dia el teatre tanca les portes pero ella no se n'adonarà fins al cap d'un bon moment. Aleshores decidirà abandonar la seva llar i sortir a l'exterior.
Però... habemus problemus! quan voldrà sortir pel forat (amb l'urna del seu marit a la maleta, no fos cas...) no podrà perquè els anys li han envoltat la cintura i el cul de quilos i més quilos. L'Apuntadora farà les mil i una peripècies per recuperar la seva figura i poder encabir-se pel forat per intentar sortir al mon exterior. Ho aconseguirà? Doncs... evidentment no us explicaré el final, no soc tan mala persona!
He arribat a la conclusio que un bon espectacle de clown del principi a la fi, és perla rara. Aquest n'és un (sobretot perquè ho dic jo... bé, també perquè ho ratifiquen els premis que ha rebut) i mereix tots els meus respectes. L'HEU D'ANAR A VEURE, d'acord?
-ESCENOGRAFIA-
L'escenografia esta molt ben pensada. Només hi ha un decorat però és ric en detalls:
Al mig de l'escenari hi ha un mòdul que és la seva habitacio: Una pared de fons amb un sostre. Al sostre, que per la part superior és el terra del teatre en el que treballa, hi ha un forat. Al damunt, la "petxina" d'apuntadora.
Es la Llum la que determina els dos espais en els que transcorre l'accio. L'equivalent als canvis d'escenari, si n'hi haguessin.
Quan Gardi Hutter treballa d'apuntadora, l'habitacio es deixa a les fosques i s'il.lumina la part superior, per veure només el terra del "seu" teatre i el cos de la pallassa de cintura en amunt.
Quan acaba de treballar, canvi de llums i ara veiem l'interior, la seva habitacio i a ella tota sencera.
Visualment, el contrast d'aquests dos nivells, és molt interessant: La part superior està nua. Es el mon de l'exterior, el teatre, l'imaginari. La informacio ens és transmesa auditivament mitjançant la veu en off d'uns cantants i d'una orquestra que el public arriba a imaginar-se a través de la mimica de la pallassa, que reprodueix el que passa al teatre: Un cantant que escup cada vegada que pronuncia una consonant, un altre al qual li fan pudor els peus, etc.
El nivell inferior representa la intimitat d'aquesta apuntadora. Una habitacio plena d'objectes que anirà utilitzant estrafalàriament al llarg de l'obra i que ens serviran per conèixer-la millor i riure de tot cor. La paret de fons és giratoria: d'una banda és sala d'estar i de l'altra és cuina. (Si mai heu jugat amb la casa-maletin de PINYPON m'entendreu perfectament)
-EL PERSONATGE-
Gardi Hutter no parla, fa sorolls. Pero no qualsevol soroll. Gardi Hutter fa sorolls descriptius i gestos expressius.
Se li nota l'herència dels bouffons i és que aquesta dona va ser ni més ni menys "Bouffonne" de les corts a la Sala del Consell Nacional del Parlament suis, quan es van celebrar els 700 anys de Suissa al 1991.
Aixi doncs, és una pallassa de teatre, que des de la seva òptica, va teixint artesanalment durant una hora tot un feix d'emocions i sentiments que pertanyen a l'univers intim de qualsevol persona.
Es nota que és bona per una senzilla rao: el ritme! T'agradi o no el seu estil, no hi ha cap moment baix d'energia, que no sigui interessant o en el que no entenguis el que està fent o tramant.
(Altres pallassos suissos: Grock i Dimitri).
-L'INDRET-
L'espectacle no el va fer en un teatre, el va fer dins una carpa que es diu:
"Le chapiteau"
Aquesta carpa és la plataforma mòbil de teatre i gastronomia més gran de suissa.
Organitzen "paks" de sopar més espectacle.
Programen, tal i com diu la seva propaganda: teatre, musica o "showbussines"
Hi ha també la possibilitat d'assistir només a l'espectacle.
Val a dir que l'ambient del lloc era realment ANTIARTISTIC TOTAL i salvatgement comercial. Publicitat per tot arreu. Dues pantalles de tele a banda i banda de l'escena, on anaven desfilant els noms dels "sponsors", al més pur estil Circ del Sol... A l'entrar i al sortir de la carpa t'endosaven tant si com no, mostres de caramels Rimola* i patates Muffles* entre d'altres (* = noms ficticis). En fi, sense comentaris.
La majoria del public -per no dir pudic- era inexpressiu per no dir "encorsetat". Gairebé tothom anava molt elegant perquè venien d'haver sopat abans amb la gent de la seva empresa i és clar, imagino que no deu ser fàcil canviar de registre i captar l'humor i l'honestedat d'una pallassa. Va ser molt curios, era com si els fés vergonya riure... Potser simplement tenien el nus de la corbata molt apretat, ves a saver!
Atentadorament,
Madame Circumferència
Després de passar una llarga temporada de vaques primes amb la seva conseqüent sequera artistica com a espectadora, pero ja novament amb la butxaca restablerta i reomplerta de monedes i billets que esdevindran tiquets d'espectacles, inauguro entusiastament aquesta meva seccio, que espero serà del vostre gat. Grat:
Les CRÒNIQUES GRUYÈRE !
Aquestes cròniques tindran una regularitat menstrual i comentaran espectacles relacionats amb el mon del circ, i sobretot del pallasso, als quals prometo haver assistit personalment i prèvia.
Inclouran també, a partir del segon lliurament , a tall d'informacio o simple curiositat, una agenda, el més exhaustiva que em sigui possible, d'espectacles d'aquest tipus que es programin al "canto" (= comunitat autonoma suissa) de Ginebra, que és la ciutat on visc.
De quin interès pot ser la informacio d'aquesta agenda? Doncs per exemple, si veieu algun espectacle que us interessa pero per questions de temps i/o espai no us és possible degustar-lo i encara no domineu la tècnica de Joan Salvador Gavina, podeu escriure'm i jo, més feliç que un ou de pasqua, hi aniré a donar-li un tastet i després us passaré factura. Lectura! Us en faré una lectura.
I ja per acabar la presentacio, dir el perquè d'aquestes cròniques. Es un perquè molt simple: M'agrada anar a veure espectàculums i m'agrada xerrar (o a falta de xerrar, teclejar).
Espero doncs, no aburrir gaire al personal, sino sempre podeu canviar d'article. Es la bona cosa que té llegir: no estar obligat a suportar a qui té ganes d'explicar!
- aCIRQUEu les criatures! (frase amb copyright)
El primer espectacle que comentaré és el d'una pallassa.
LA! pallassa per antonomàsia.
Ella és GARDI HUTTER. Reconeguda mundialment com a fenòmen còmic, va néixer a Suissa l'any 1953.
La peça que vaig anar a veure es titula "LA SOUFLEUSE" (L'apuntadora). Podeu veure fotos de l'obra a la pàgina web de l'artista, en la seccio "Gallery-Solos"
-SINTESI-
Aquesta obra ens mostra la vida d'una apuntadora de teatre. Durant el dia treballa xivant el text als actors i fent els efectes sonors, treient mig cos del forat del terra de l'escenari i ocultada del public mitjançant mitja cupula. Quan s'acaba la jornada, s'endinsa en el forat, perquè habita sota l'escenari del teatre en el qual treballa. Allà aprofita per parlar amb l'urna del seu difunt marit i explicar-li les anècdotes viscudes a la feina, cuinar, fer mitja i dormir en el seu "plegatin".
Un dia el teatre tanca les portes pero ella no se n'adonarà fins al cap d'un bon moment. Aleshores decidirà abandonar la seva llar i sortir a l'exterior.
Però... habemus problemus! quan voldrà sortir pel forat (amb l'urna del seu marit a la maleta, no fos cas...) no podrà perquè els anys li han envoltat la cintura i el cul de quilos i més quilos. L'Apuntadora farà les mil i una peripècies per recuperar la seva figura i poder encabir-se pel forat per intentar sortir al mon exterior. Ho aconseguirà? Doncs... evidentment no us explicaré el final, no soc tan mala persona!
He arribat a la conclusio que un bon espectacle de clown del principi a la fi, és perla rara. Aquest n'és un (sobretot perquè ho dic jo... bé, també perquè ho ratifiquen els premis que ha rebut) i mereix tots els meus respectes. L'HEU D'ANAR A VEURE, d'acord?
-ESCENOGRAFIA-
L'escenografia esta molt ben pensada. Només hi ha un decorat però és ric en detalls:
Al mig de l'escenari hi ha un mòdul que és la seva habitacio: Una pared de fons amb un sostre. Al sostre, que per la part superior és el terra del teatre en el que treballa, hi ha un forat. Al damunt, la "petxina" d'apuntadora.
Es la Llum la que determina els dos espais en els que transcorre l'accio. L'equivalent als canvis d'escenari, si n'hi haguessin.
Quan Gardi Hutter treballa d'apuntadora, l'habitacio es deixa a les fosques i s'il.lumina la part superior, per veure només el terra del "seu" teatre i el cos de la pallassa de cintura en amunt.
Quan acaba de treballar, canvi de llums i ara veiem l'interior, la seva habitacio i a ella tota sencera.
Visualment, el contrast d'aquests dos nivells, és molt interessant: La part superior està nua. Es el mon de l'exterior, el teatre, l'imaginari. La informacio ens és transmesa auditivament mitjançant la veu en off d'uns cantants i d'una orquestra que el public arriba a imaginar-se a través de la mimica de la pallassa, que reprodueix el que passa al teatre: Un cantant que escup cada vegada que pronuncia una consonant, un altre al qual li fan pudor els peus, etc.
El nivell inferior representa la intimitat d'aquesta apuntadora. Una habitacio plena d'objectes que anirà utilitzant estrafalàriament al llarg de l'obra i que ens serviran per conèixer-la millor i riure de tot cor. La paret de fons és giratoria: d'una banda és sala d'estar i de l'altra és cuina. (Si mai heu jugat amb la casa-maletin de PINYPON m'entendreu perfectament)
-EL PERSONATGE-
Gardi Hutter no parla, fa sorolls. Pero no qualsevol soroll. Gardi Hutter fa sorolls descriptius i gestos expressius.
Se li nota l'herència dels bouffons i és que aquesta dona va ser ni més ni menys "Bouffonne" de les corts a la Sala del Consell Nacional del Parlament suis, quan es van celebrar els 700 anys de Suissa al 1991.
Aixi doncs, és una pallassa de teatre, que des de la seva òptica, va teixint artesanalment durant una hora tot un feix d'emocions i sentiments que pertanyen a l'univers intim de qualsevol persona.
Es nota que és bona per una senzilla rao: el ritme! T'agradi o no el seu estil, no hi ha cap moment baix d'energia, que no sigui interessant o en el que no entenguis el que està fent o tramant.
(Altres pallassos suissos: Grock i Dimitri).
-L'INDRET-
L'espectacle no el va fer en un teatre, el va fer dins una carpa que es diu:
"Le chapiteau"
Aquesta carpa és la plataforma mòbil de teatre i gastronomia més gran de suissa.
Organitzen "paks" de sopar més espectacle.
Programen, tal i com diu la seva propaganda: teatre, musica o "showbussines"
Hi ha també la possibilitat d'assistir només a l'espectacle.
Val a dir que l'ambient del lloc era realment ANTIARTISTIC TOTAL i salvatgement comercial. Publicitat per tot arreu. Dues pantalles de tele a banda i banda de l'escena, on anaven desfilant els noms dels "sponsors", al més pur estil Circ del Sol... A l'entrar i al sortir de la carpa t'endosaven tant si com no, mostres de caramels Rimola* i patates Muffles* entre d'altres (* = noms ficticis). En fi, sense comentaris.
La majoria del public -per no dir pudic- era inexpressiu per no dir "encorsetat". Gairebé tothom anava molt elegant perquè venien d'haver sopat abans amb la gent de la seva empresa i és clar, imagino que no deu ser fàcil canviar de registre i captar l'humor i l'honestedat d'una pallassa. Va ser molt curios, era com si els fés vergonya riure... Potser simplement tenien el nus de la corbata molt apretat, ves a saver!
Atentadorament,
Madame Circumferència
Comentaris
És molt bona idea això de només escriure un article al mes, però amb profunditat (jo he trigat una setmana a acabar-lo de llegir). No com fan d'altres que jo sé que enxufen un vídeo i ala!