Passa al contingut principal

A mi m'agraden els malabars (i les matemàtiques també) 17

Avui edició especial Sant Jordi!

Per començar us passo el link d'un llibre de matemàtiques i malabars editat el 2003 per la editorial científica Springer anomenat The mathematics of juggling. No és res de l'altre món, però és un clàssic del món dels patrons i els malabars. Per aconseguir-lo podeu seguir aquest link, PERÒ per baixar-lo sencer de manera gratuita ho heu de fer des de un ordinador d'una biblioteca d'una universitat catalana (UB, UPC o UAB), les quals són de lliure accés (i si no podeu, també us el podem fer arribar).

I ara, un video! Que recordo que pot posar qualsevol que vulgui el dimecres que vulgui. Procuro anar variant de tipus de malabars, de malabarista, d'estil,... però avui no em resisteixo a tornar a posar un vídeo del meu malabarista preferit. Ja ho he comentat abans, té 17 anys, és de Rochester (EEUU) i ara està al Cirkus Cirkör de Suècia. O sigui que, en un tres i no res, ha passat de l'estil americà a l'extrem del malabarisme experimental (o sigui l'escola de Jay Gilligan).

Degut als últims vídeos que ha penjat al YouTube, de caire experimental, l'hi han arribat molts comentaris crítics dient que prefereixen el seu antic estil conservador. Així que va pensar tornar a fer vídeos per complaure la seva audiència virtual.... però en l'últim moment (gràcies a Dèu) va decidir que preferia fer el què li donava la gana i aquí en teniu la mostra. Tot seguit, va penjar un altre vídeo que és un manifest a l'experimentació, el recomano moltíssim per tots aquells que entengui l'anglès i tinguin inquietuds estètiques. De tota manera, estaria interessant sentir què pensa la gent del vídeo que poso aquí sota ¿És només un vídeo de pràctica, és un experiment o és un reflex de la creativitat d'una manera més crua del què estem acostumats?

Per cert mashmallow és el què aquí anomenem nube (de xuxeria) i aquesta música irritant respon a un estil anomenat Breakcore (sí, estem en l'època de les etiquetes).

Comentaris

jordicaputxí ha dit…
Sento no poder fer comentaris tècnics ni dir aquestes paraules tan complicades que dieu els entesos, però vull dir que aquest vídeo és fresquíssim, natural, desinhibit, variadíssim, i que no et deixa relaxar ni un moment. Sempre estàs atent a quina cosa vindrà dintre de pocs instants. Evidenment la qualitat d'aquest xicot és indiscutible. Gràcies, un cop més per la tria en un dia tan assenyalat pel país
antonio pa i circ ha dit…
Aquest dies que parlem de llibres podeu consultar un modest fons de llibres de malabars que
disposa la biblioteca Rector Gabriel Ferrater de la UPC en el campus Nord (cortesia de
l'associació In Extremis) on a part del llibre comentat "The Mathematics of juggling" podeu
trobar els següents titols:

* The Encyclopaedia of ball juggling de Dancey, ( Dancey Charlie)
* Charlie Dancey's compendium of club juggling "The galaxy's greatest guide to gravity" (Dancey, Charlie)
* Contact juggling (Ernest, James)
* The Complete juggler (Finnigan, Dave)

Salut malabars i llibres
antonio pa i circ ha dit…
I ara que ja he tingut temps de veure el vídeo amb més calma intentaré donar la meva opinió
sobre la pregunta formulada:

practica? experimentació o creativitat en estat pur?

Realment la primera part, si es un vídeo de pràctica o es un vídeo amb un guio i amb unes rutines prèviament dissenyades, es una pregunta que hauríem de fer directament a en Wes.

De tota manera sigui quina sigui la resposta la part interessant de la pregunta es la segona part: experimentació o creativitat en estat pur?

En aquesta segona part jo contestaria que en Wes te un domini tan gran de la tècnica que ja
no s'ha de preocupar per aquesta. I en això jo diria que passa com en qualsevol altre especialitat
artística. Quan realment domines la tècnica ja pots donar un pas més enllà i ja pots començar
a experimentar a fer coses realment diferents i per tant estàs creant.

La originalitat sempre es desconcertant perquè per definició es nova, no es pot comparar,
i no forma part de la rutina de la tècnica i per això moltes vegades pot ser criticada. Però
almenys té el valor de no ser avorrida (com diuen a Suècia).

Resumint si experimentem més enllà de la tècnica estem en la creació artística, clar que ara
ens queda una altra pregunta més difícil:

quan una creació original passa a ser ART?

Reflexions de pa sucat amb oli (II)
URI ha dit…
Segurament deu ser un vídeo experimental, del qual surten idees noves. Però, tot i així, m'agradaria veure coses com aquestes sobre l'escenari (fora de les trobades de malabaristes), possiblement aquest tipus d'actuació m'interessin més que d'altres elaborades seguint patrons que ja he vist moltes vegades.

El què seria interessant de veritat és crear un espectacle on el malabarista s'arrisqui i li caiguin els malabars a terra, però amb tanta energia que fins i tot agradi als que no són aficionats als malabars.

Entrades populars d'aquest blog

Traces al Mercat de les Flors

Ahir al Mercat s´hi respirava un aire diferent, abans de començar ja s´hi notava alegria, la gent hi anava per a veure circ. Traces es una proposta de la Cia Les sept doights de la main, ( per explicar-ho millor, els de Les sept doights de la main van agafar cinc joves recent sortits de l´escola de Montreal per a muntar un espectacle). Una proposta molt coreografiada amb petits esquitxos de text, que revelen una mica la personalitat de cada un i deixen florir les seves virtuts en un ritme i una energia molt potents. Amb 25 anys mes o menys semblen criatures jugant amunt hi avall, amb tot el que troben, una cosa després de l`altra oferint a vegades petites estones una mica lentes, al costat d´unes del tot trepidants. La majoria d´ells, provenen d´una escola de circ de Sant Francisco on hi ha un professor originari de Xina. I els moments d´acrobàcia, son els que realment sobresurten i et queden al cap: Mortal amb pirueta d´un dels germans Cruz, en torre a sobre del altre ( clau d´un m

Mirando a YUkali al CAixa Forum

Aquest dissabte a les 21 hores Mirando A Yukali a l'Auditori del Caixaforum. es veu que han retallat un munt tota la programació cultural, la cultura és una de les principals formes que es veuen amenaçades per la crisis econòmica, quan nosaltres no hem pogut fer cap tipus d'especulació i intentem viure al marge de tot capitalisme liberal brusc i assassí. però bé que necessitem treballar!! els bancs per tal de blanquejar diners inverteixen amb art però ara que no en tenen ni dels bancs podrem viure.... és tot un rollo!!! ens pensàvem que tot baixaria i que per fi la crisis posaria un altre cop el món , la gasolina els habitatges més assequibles, però qui acaba pagant els errors dels avariciosos son els més febles i no sé si ells hi paguen gaire!! bé jo no hi entenc però m'han demanat que s'ha de omplir la sala si no segurament ja no es faran més coses de aquestes de circ al caixa forum, com si ara nosaltres haguéssim de fer la promoció! doncs aquí estic, convidant-vos a

SOPAPO WEON , Ricardo Gallardo

                En Ricardo Gallardo ens ha deixat L'artista, formador, director i col·laborador de nombroses iniciatives de circva morir dissabte a la nit en un accident El nostre amic Ricardo Gallardo va morir la nit de dissabte en un accident de moto. Ricardo, format a a la Universitat ARCIS de Santiago de Xile, i més tard a Bèlgica, Paris i Cuba, va formar amb Irina Zadek el duo Lavados amb el qual va participar a nombrosos festivals i cabarets a Holanda, Suïssa i Alemanya. A Barcelona, va crear amb Andrés Melero la companyia Deados, de la qual destaca la producció Kampingplatz, amb la qual han girat per nombrosos països. Ricardo Gallardo, soci de l’APCC, era profesor de l’escola, de circ Rogelio Rivel, membre de la comissió artística de l’Ateneu Popular 9 Barris i col•laborador de La Central del Circ en diversos projectes, com els actuals Circoneta o Disparate!. Gallardo també va ser director de muntatges com el 15è Circ d'Hivern, l'espectacle Circumstàncie