Ahir vam anar a veure el Gay Circus a la Barceloneta. És un espectacle basat en la força i el múscul. Els números van un darrera l'altre sense presentació, només s'intercala l'aparició d'un ballet tipus OT. El nivell dels artistes és altíssim i les condicions tècniques molt bones. Cadascú fa el seu número amb la seva música o sigui que ningú esperi res gaire homogeni, a més els números més fluixos són els de producció pròpia. El tema gay la veritat quasi ni es nota, la qüestió és simplement que els artistes estan catxes i que els números són entre gent d'un mateix sexe.
Anem al gra! El número dels ucraïnesos Iroshnikov és impressionant (Medalla d’ Or en el Festival Mundial de Circ de París (2004) i Clown de Plata en el de Montecarlo (2005)). Un número d'acrobàcia amb estètica matrix absolutament portentosa. També molt bo el número de contorsió de les ucraïneses Iulia i Natalia, tan pel vestuari com per la coreografia com per les figures. Als hula-hoops el rus Anton Monastyrky amb moviments ràpids i fent anar 4 anelles en diferents parts del cos, el millor que he vist. El duo Sorellas jugaven amb un trapezi circ fent números de risc sense cap protecció (a mi aquest tipus de números no m'agraden, però funcionen). Com a número còmic les Vitaminés amb les seves cascades usant pilotes gegants (realment original). També hi ha el llegendari número dels germans Pelegrinni amb figures acrobàtiques molt complexes. Completaven l'espectacle Les Farfadeis (a la foto), Scenic Lamp i Living Trapeze.
La llàstima és que el públic familiar no hi anirà, tot i que és un espectacle que podria veure tota la família. És com anar a veure una peli del Swarzenagger, amb molta acció i molts efectes especials. Em pregunto com anirà la taquilla, si haurà funcionat aquesta estratègia de marketing...
Comentaris
En canvi, el personal que asseia la gent molt caòtic